Les hores i els dies

Petita Història dels Consellers d'Economia

2010-06-01T16:50:00.002+01:00

Aquests darrers dies, i arrel del cas Pretòria, hem sabut que la xarxa corrupta intentava contactar amb diferents Consellers de la Generalitat, entre d'altres el Conseller d'Economia i Finances Antoni Castells. Per sort, almenys pel que se sap fins ara del cas, no van poder treure-li res.
Un dels principals acusats de nombrosos delictes dins d'aquesta trama és l'exconseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en l'època del president Jordi Pujol, Macià Alavedra. Llegint el sumari ens assabentem que el "Sr" Macià Alavedra ja tenia centenars de milions de pessetes (encara no érem a l'euro) dipositats en comptes opacs en paradisos fiscals com les Illes Caiman o Suïssa. Es a dir: defraudava a Hisenda l'encarregat de recaptar i gestionar els impostos dels ciutadans. Quin exemple !!
Però no ha estat l'únic Conseller d'Economia de l'època Pujol a qui li feia basarda pagar impostos. Veiem-ho:

JORDI PLANASDEMUNT: Secretari de la Borsa de Barcelona, fou Conseller d'Economia i Finances del 1982 a 1983 i el 1994 passa a ser director de l'ICF. Fou processat pel cas BFP, una empresa de la seva propietat que comandà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4000 milions de pessetes. Ja defraudava quan era Conseller. Li van caure 7 anys de presó.

JOSEP Mª CULLELL:
Conseller de Politica Territorial i Obres Públiques de 1980 a 1983 i d'Economia i Finances de 1983 a 1987. Va haver de dimitir pels escàndols de les requalificacions de terrenys seus a St. Pere de Torelló. Fou acusat de tràfic d'influències, frau fiscal, malbaratament i conspiració per alterar el preu de les coses.

MACIÀ ALAVEDRA:
Conseller de Governació, Indústria i Energia en diferents governs de Jordi Pujol i finalment Conseller d'Economia i Finances el 1989. Ara s'ha sabut que en la seva llarga època de Conseller ja defraudava massivament a Hisenda.

ARTUR MAS I GAVARRÓ:
Deixeble de Josep Mª Cullell tan a l'Ajuntament (on tots dos van perdre davant Pasqual Maragall)
com al Govern de la Generalitat, on va ser Conseller de Politica Territorial i Obres Públiques de 1995 a 1997 i Conseller d'Economia i Finances entre 1997 i 2001 quan va ser nomenat Conseller en Cap per Jordi Pujol, la qual cosa provocà la dimissió de Duran i Lleida per gelosia.
Tots aquests anys, ho hem sabut ara, Convergència rebia sucoses i sospitoses "donacions" del Palau de la Música del pròcer Millet a través de Ferrovial, l'empresa que més obra pública contractava amb la Generalitat. També Unió Democràtica es finançava irregularment, com ha quedat demostrat en els casos Treball i Turisme. I el PP era qui deia què es podia fer i què no. Quin tripartit !!!
L'inspecció d'hisenda i de Duanes va detectar un frau fiscal de 73 milions d'euros que perpetrava una xarxa d'empresaris i artistes especialistes en evadir impostos. Un dels noms més destacats d'aquesta xarxa fou el del pare del Conseller en Cap Artur Mas.
Necessàriament n'havia d'estar al corrent. Aquestes coses se saben.

ATENEU SANTBOIÀ, 1.

2010-01-29T17:55:00.006Z

l'Ateneu Santboià va ser subastat com a conseqüència de l'acumulació de deutes sobrevinguts arrel d'una gestió nefasta i molt fosca per part de la Junta Directiva, i va passar a mans privades enmig de la passivitat de l'Ajuntament d'aleshores.
Convé refrescar la memòria.

En aquella legislatura, 1995-1999, es va produïr el canvi a l'alcaldia: el PSC va substituïr Xavier Vila (que dimitia) per Montserrat Gibert. Formaven part de l'equip de Govern, entre d'altres, les següents persones: Antoni Jordà (Vicealcalde), Javier Pérez Llorca, Xavier Balaguer, Josep Mª Comas, Jordi Casals, Celso González Durán, Juan A. Tamayo, José Manuel González Labrador, Carles Capdevila, etc.

Governava Sant Boi la "sociovergència" pura i dura, amb 10 regidors del PSC i 5 de CiU. A l'oposició, ICV amb 7 regidors i el PP amb 3.

Segons informa la revista municipal "Viure Sant Boi" d'aquells anys, des d'Alcaldia es van fer diferents gestions en relació a l'Ateneu. Com a conseqüència, l'alcaldessa es va entrevistar diverses vegades amb el diputat socialista Josep Mª Sala, posteriorment condemnat i empresonat per frau fiscal, falsedat documental,
malbaratament i "desviament" de diners cap al Partit socialista.

També va fer, la Sra. Alcaldessa, diverses entrevistes i gestions amb el Director General d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat: Oriol Pujol Ferrusola.
La utilitat de les gestions promeses per aquest Director General, a la vista estan, no cal fer més comentaris.

Igualment, es varen produïr contactes d'alt nivell amb representants de l'Estat, com la Delegada del Govern Central a Catalunya, Julia Garcia-Valdecasas, o el Secretari d'Estat per les Administracions Públiques, Jorge Fernández Díaz, els quals, segons la revista Viure Sant Boi, van ser "profitosos" i "esperançadors"...

Continuarem investigant.

"VIURE SANT BOI": Una revista d'humor ?

2010-01-24T19:17:00.002Z

Notícies aparegudes en portada de la revista municipal "Viure Sant Boi"

Gener de 1999:

"El Trambaix arribarà a Sant Boi". Ho diu el Tinent d'Alcalde de Transports, Carles Capdevila (PSC).

Juny de 1999:

"Los cines de ALCAMPO, a punto de recibir la licencia para construir. Entrarán en funcionamiento a mediados del año 2000. Habrá 20 salas.

Sense comentaris...

HISTÒRIA D'UN TORERO

2010-01-24T09:26:00.002Z

A Sant Boi hi va néixer el llegendari torero "Agustinillo".
Agustín García volia ser torero. Ho va decidir quan, al voltant dels 13 anys, el seu germà el va portar a veure els toros a Barcelona. A principis dels anys 40, Agustinillo va començar a practicar el toreig de saló. Feia ben poc que un altre taurí entusiasta, el President Lluís Companys, havia estat executat a Montjuïc.

Encara no havia fet el 15 anys quan Agustín es va escapar de casa -vivía al Molí Vell- amb la intenció d'arribar fins a Salamanca, on es concentrava l'activitat taurina. Un vespre va agafar els seus magres estalvis, un sac amb la capa i, camps a través, va córrer fins a la via del tren, on es va enfilar a un vagó de mercaderies que el va portar a Gavà. Des d'allà va començar un recorregut pujant i saltant dels trens d'amagat, compartint vagons amb animals, carbó i sacs de ciment, aturant carruatges i camions. El seu somni es va estroncar quan, a punt d'arribar a Salamanca, el van descobrir i el van portar a un centre de protecció de menors. I d'allà cap a casa.

Però Agustinillo no volia renunciar a la seva vocació. Deixà córrer les temptatives de fugida i se'n va anar a viure a Barcelona, on treballà a les ramaderies del costat de l'escorxador. A la plaça de Las Arenas va començar a torejar amb els novells. Va rebre l'alternativa l'any 52 de la mans de Rafael Llorente i va passar així de novell a matador. Va debutar amb "Separador" un toro de la ramaderia Osborne i va continuar una brillant carrera que el va portar a torejar a diverses places espanyoles i del sud de França. Allà va conèixer Picasso qui, en agraïment per haver-li brindat un toro, va regalar-li un rellotge. De la corrida que se sentia més orgullós és la de l'ú de Novembre de 1951: "tenia dos toros molt bons, la jornada va ser excel.lent i em van portar a coll, vitorejant-me, desde la plaça d'Espanya fins a la Virreina".

Agustinillo es va retirar del toreig quan es va casar l'any 1963: "el món del toreig és com una loteria, triomfes si tens sort. Jo tenia estil, tècnica i valor... però en el món del toreig has de tenir molts bons contactes i que et protegeixi un bon apoderat i això era una cosa que no anava amb mi. Si ets bo, els altres et fan la vida impossible perquè no els facis ombra".

Dedicat al Pepe Saavedra.

Prou subvencions a la Unión Extremeña de Sant Boi

2009-11-22T12:16:00.003Z

"Ven a la matanza. Os esperamos en el Colegio Milan Gilabert".
Algú entén rès?. Una matança en una escola?. Milan no es la capital de la Llombardia?. Milà-Gelabert es una escola?. Tot té una explicació:
Es la festa del dia de la matanza que organitza la Unión Extremeña de Sant Boi. El cartell que anuncía l'acte no pot ser de més mal gust i hi sovintegen les faltes d'ortografia.
El pitjor, però, es que la "matanza" compte amb el patrocini (i subvenció) de l'Ajuntament de Sant Boi i Caixa Penedès.
Amb recursos públics es pot subvencionar tot?
Un servidor, malfiat de mena, traça un fil conductor entre la Unión Extremeña-PSOE-PSC-Alcalde de Sant Boi-Caixa Penedès. Tot està conectat. La linea és fina però evident, i les influències i els telèfons segur que han tret fum. Cal tenir "contenta" i "controlada" la Unión Extremeña que segur que posarà la seva gran duna de granets de sorra perquè guanyi les eleccions municipals el partit que "sempre" els ha "ajudat".
Favor per favor.
La politica fa fàstic, i la cultural, encara més.

La cara dura de les Mútues Privades

2009-10-24T10:36:00.002+01:00

Fan una publicitat molt suggerent i també molt agressiva: "són les dues de la matinada i la meva dona s'ha posat de part; què faig ?", i de seguida es veu que l'atenen molt bé en un Hospital d'una Mútua i (sobretot) no han de compartir habitació amb ningú. Perquè trucar a les Emergències Mèdiques (Ambulància) i anar a un Hospital públic, això ni se'ls hi ha passat pel cap (segons veiem en l'anunci de TV).
Però al final, tot s'acava sabent, i el que et venen com un "servei d'assegurança sanitària integral" resulta que és una pura activitat comercial, un negoci, amb ànim de lucre.
Es el que li ha passat a Jesús Pérez a qui ja tenien en el quiròfan d'una clínica de Sanitas, amb anestèsia i intravenosa a punt d'operar-lo d'un ull. Però Sanitas se n'adona que li han retornat un rebut de 166 euros, i sense manies, l'aixequen de la taula d'operacions i l'envien a casa, cec d'un ull i encara grogui per l'anestèsia. Les mútues privades son així, desacomplexades, amb esperit empresarial, que el negoci es el negoci. I el Govern els hi permet fer anuncis on desprestigien la sanitat pública i on fan publicitat enganyosa. I la Consellera es gasta milers d'euros en informes per saber si la imitació que li fan en el "Polònia", la perjudica o no...

Llista de convidats Casament Filla Fèlix Millet en el Palau

2009-09-27T19:26:00.051+01:00

Fèlix Millet, sabent-se immune, va fer i desfer impunement durant dècades. Va arribar a acumular un patrimoni immobiliari de desenes de cases, pisos, xalets, finques rústiques, etc, amb els diners que robava de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. L'Omertà, el codi de respecte i silenci de la màfia va imposar-se aquí també en una espècie de llei del silenci on ningú veia ni sentia res, o tothom mirava cap a una altra banda. Com diu el propi Fèlix Millet: "Som 400 families, però sempre som les mateixes". Tant se val que defensin idees d'esquerra -poques- o de dreta, que aixequin la bandera del catalanisme o que forcin l'ús del castellà en la intimitat, que es vinculin a l'empresa, les finances, la cultura, l'església, la universitat o l'esport. En els principals órgans de decisió de la societat catalana, públics o privats, sempre hi apareixen els mateixos cognoms.
L'estafador Fèlix Millet, un dels màxims exponents de la mal anomenada "societat civil catalana" (la resta, què seriem ?), va casar les seves filles a la platea del Palau de la Música. Es van retirar les cadires per posar-hi les taules pels convidats. La llista de convidats - amb les seves families- al casament que van poder compartir estovalles i brindis, ja fos per parentiu, amistat o relació professional (o una mica de tot), un extracte del "tot Barcelona", és la següent:
Narcís Serra (PSC), Josep Lluis Vilaseca (Agrupació Mútua, CDC), Ricard Fornesa (AGBAR, la Caixa), Mariona Carulla (Agrolimen), Javier i Carlos de Godó (La Vanguardia), Macià Alavedra (Aucat), Joan Gaspart (F.C.Barcelona), Angel Fernandez (Don Piso), Enric Pujadas (Bassat, Ojilvy), Albert Costafreda (Panrico), Silvio Elias (Caprabo), Carme Mateu (Casinos de Catalunya), Xavier Trias Vidal de Llobatera (CiU), Enrique Lacalle (Consorci Zona Franca), Angel Montesinos (El Corte Inglés), Rafael del Pino (Ferrovial), Josep Pujol Ferrusola, Adela Subirana (Grupo 7), Josep Vilarasau (La Caixa), Joan Uriach (Laboratoris Uriach), Manuel Bertrand (Liceu), Maria Font de Carulla (Pans & Co.), Antoni Puntí (Pioner), Santi Fisas (PP), Jorge Fernan dez Dia (PP, Secretari d'Estat de Mariano Rajoy), Joaquin Colomer (Revlon), Salvador Alemany (Saba), Josep A. Romeu (Uniland).
Semblava la boda de la filla d'Aznar a l'Escorial: el mateix luxe, el mateix sentit patrimonial, una llarga llista de convidats "exquisits", el bo i millor de la burgesia catalana.
El lladre es Fèlix Millet, però no ho hauria pogut fer sense les rialles, complicitats i copets a l'esquena de la resta de les "400 families".

Demanarà perdó, Sra. Rahola ?

2009-06-17T16:57:00.002+01:00

Segons Pilar Rahola, (La Vanguardia, 17-16-2009), Joan Saura hauria de demanar perdó als Mossos d'Esquadra de les imatges de la Comissaria de Les Corts, on apareixen reduint violentament a un detingut, pel fet de que el jutge "només" els ha condemnat a pagar una multa administrativa en 3 casos, i n'ha absolt a un altre.
Perquè hauria de demanar perdó el Conseller d'Interior, i President d'Iniciativa ?
Des d'aquells tristos fets s'han col.locat càmeres a les comissaries, amb la qual cosa s'han reduït en molt les denúncies per maltractaments, i sobretot, han quasi desaparegut les denúncies falses. Suposo que no s'ha de demanar perdó per això; Cossos policials de la resta de l'Estat i d'altres països han demanat informació als Mossos per tal d'inplementar ells també aquest recurs modern i democràtic.
Tampoc crec que s'hagi de demanar perdó per haver posat en marxa desenes de comissaries noves; per haver finalitzat amb èxit el desplegament per tot el territori; Per haver detingut a desenes de bandes d'atracadors de xalets, indústries, vivendes, etc. Ni pels programes de suport i seguiment a les nenes catalano/africanes residents a casa nostra per eradicar la nafra de l'ablació. O per les 1600 xerrades en Instituts per parlar d'internet o de drogues. Tampoc caldrà demanar perdó per haver reduït els index de sinistralitat a les carreteres catalanes com no s'havia vist en els darrers 30 anys. Res de tot això.
Amb qui passa comptes la Sra. Rahola, a qui li escup el seu ressentiment desde la seva ben pagada pàgina del Grup del Conde de Godó, és al President d'Iniciativa que va assistir a la multitudinària manifestació de rebuig a l'atac d'Israel contra Gaza, celebrada a Barcelona el febrer passat. Què hi farem, Sra. Rahola, si no li va agradar la presència en aquesta mani del Sr. Saura. A milions de persones tampoc ens agrada còm està el món, i no fem d'aquest descontentament el nostre modus vivendi.
Perquè posats a valorar situacions sobre les que potser Pilar Rahola hauria d'haver demanat perdó, aquí en deixo anar unes quantes:

El suposat "desprestigi" dels Mossos a partir de la crítica continuada: repetir mil cops un concepte, no el convertiex en una veritat.

El tema esperpèntic de la grúa i el cotxe a Badalona: "Ud. no sabe con quién está hablando..." jajajaja... fa riure de tan patètic.

Les aparicions histriòniques, vanitoses, prepotents, "sabelotodo" i moralistes a diari en la Televisió Pública de Catalunya.

Les aparicions vulgars, senils i cridaneres a destacats programes de xafarderies i tertúlies casposes de la més variada "tele-escombraria" espanyola, que ens han fet sentir vergonya aliena.

La seva posició visceral, dèspota, agressiva i fanàtica en el tema del conflicte israelopalestí que no permet la més mínima desviació del discurs oficial del govern i exèrcit d'aquell país, arribant a titllar sistemàticament d'antisemita a tothom que s'atreveixi a criticar a l'Estat Jueu.

Potser caldria, Sra. Rahola, que demanés perdó per haver fet de trànsfuga durant més de dos anys. L'electorat ja la va posar en el seu lloc atorgant-li menys d'un 1 per cent dels vots i deixant-la fora de les institucions, tot hi haver tingut la barra de presentar-se amb un eslògan de campanya on s'atribuïa a sí mateixa ser "Pilar de Catalunya". Tóma ya...

Perdó també per utilitzar l'atalaia dels poderosos de sempre: el diari La Vanguardia, propietat del Conde del mateix nom (a qui pèr cert no he vist mai parodiat en cap gag del Polònia, perquè serà...), diari d'infaust record per milers de catalans durant els 40 anys de franquisme, amb qui els Godó se sentien tan bé i feien negocis tan pròspers, i que ara no dubta en acomiadar nombrosos treballadors i periodistes, malgrat no haver-se fet ressó mai d'aquesta noticia.

Així doncs, Sra. Rahola, presenti vostè les seves disculpes per tan de ridícul i tanta vergonya que hem hagut de sentir, per tanta rancúnia i animadversió cap a persones que, a diferència de vostè, s'han guanyat a les urnes la seva responsabilitat; Demani perdó per ser tan pilota, barroera, i frívola. Per guanyar tans diners a canvi de llençar atacs furibunds a qui li assenyala el seu pagador.
Per passar comptes públicament amb els seus dimonis familiars. Per les trifulques infantils i de nena malcriada i cretina que manté tan sovint amb en Cuní.Per renyar continuament a tothom qui no es de la seva corda. Per aprofitar-se d'uns mitjans als que critica. Per totes les vegades que a tanta gent ens ha semblat grotesca, cínica, esperpèntica, autoritària, extravagant, patètica, ridícula i malcriada;
Per tot això, i per moltes coses més, faria bé de demanar perdó Sra. Rahola.

"Sospitós" Viure Sant Boi

2009-05-18T19:19:00.002+01:00

Som en la setmana de la festa major de Sant Boi. Dissabte a la tarda, passejant per "baix el poble" m'adono que a la plaça de l' Ajuntament s'hi prepara un concert de "Quico el Cèlio, el noi i el mut de ferreries"; ho dedueixo per les samarretes dels tècnics que munten l'escenari, logotipades amb la marca dels quicos. Aquest grup m'agrada molt i fa anys que el segueixo. En tinc tots els CDs. Però per enlloc de Sant Boi he vist anunciat aquest concert, ni cap altra. Repasso el Viure Sant Boi del més de maig que, com sempre, l'Ajuntament em deixa a la bústia, i no trobo per enlloc el programa de la festa major, que sempre apareixia a tota plana i color en portada i pàgines centrals.
Aquesta vegada, però, no hi és, i en el seu lloc hi trobo els informes sobre l'accident del camp de Beisbol del 24 de Gener, demanats per l'Ajuntament al Col.legi d'Arquitectes, a la UPC, i al Col.legi d'Enginyers, els quals de manera general i amb matisos, atribueixen l'accident a la força de la ventada. I aquesta es la raó (raó d'Estat) que ha fet desaparèixer el programa de la Festa Major.
El que passa es que al tema està en mans del jutge, i tots aquests informes poden tenir un punt de contaminació pel fet que ha estat una part qui els ha encarregat (i tal vegada pagats). El jutge ja ha encarregat a un pèrit una avaluació independent, estrictament tècnica, i pel que comencem a saber, contradiu enormement el que diuen els informes "sol.licitats" per l'Alcaldia. Atès que això va començar a filtrar-se els darrers dies d'Abril, l'ú de maig el Sr. Alcalde convoca una molt inhabitual roda informativa (en dia festiu) per donar a conèixer els informes que li son favorables.
I així es com per primera vegada en la història del "Viure Sant Boi" (revista gratuïta que es reparteix a totes les bústies), un número del més de maig no ha contingut el programa de la Festa Major.
Una de dues: o sóc jo que veig "coses rares", o aquí hi ha algú que s'està començant a posar-se nerviós...

BENEFICIS EMPRESARIALS ESTRATOSFÈRICS

2009-02-28T17:59:00.003Z

Els diaris publiquen avui un llistat dels resultats de les grans empreses espanyoles que cotitzen en borsa. Tot i que els diaris parlen de "caída", "desplome" o "magros resultados" referint-se als beneficis de 2008 comparats amb els de 2007, a mi em semblen unes xifres d'escàndol, que haurien de fer posar vermell a més d'un, justament en un moment on els aturats es compten per milions, les empreses "aprimen" les seves plantilles sense escrúpols, els preus dels serveis bàsics pugen per damunt de la xifra oficial de l'IPC, cada cop es veuen més persones remenant contenidors d'escombraries buscant-hi "alguna cosa", etc, etc.
Es a dir: els de sempre, estan fent pagar la crisi als de sempre.

Els beneficis d'algunes grans empreses:

ABERTIS: 618 (Milions d'Euros) FCC: 337 (Milions d'Euros)
ACCIONA: 464 GAS NATURAL: 1057
ACS: 1805 IBERDROLA: 3250
BANCO POPULAR: 1052 INDITEX: 1000
B. SABADELL: 673 MAPFRE: 900
B. SANTANDER: 8876 REPSOL: 2700
BANESTO: 780 TELEFONICA: 7592
BBVA: 5019 UNION FENOSA:1194
CRITERIA: 1200 RED ELECTRICA: 286
ENDESA: 7169 AGBAR: 235

Només les 35 empreses de l'IBEX acumulen uns beneficis nets de 47000 milions d'euros.
I aquest panorama de beneficis estratosfèrics contrasta amb una crisi devastadora amb els salaris retrocedint quan no congelats, amb grans fortunes evadint-se en els paradisos fiscals, amb un atur creixent que amenaça perillosament la cohesió social, i amb una progressivitat fiscal pràcticament inexistent: les rendes del capital s'han equiparat a les rendes del treball.
I enmig de tot això, i gràcies a la globalització de la informació, a diari coneixem noticies que ens parlen de corrupció, comissions milionàries, especulació amb el preu dels aliments, diner negre, fraus fiscals, acomiadaments massius en empreses amb beneficis, interessos d'usura de bancs i caixes, etc, etc.

"Aquesta remor que se sent..."

Aprofitats-pocavergonyes: uns quants noms

2008-11-25T19:10:00.002Z

Deia Karl Marx que el capitalisme cauria abans per la cobdícia del capital, que per la lluita dels obrers; I tenia raó.
La Crisi: pose'm-hi noms i cognoms:
Lehman Brothers cau i tothom va al carrer sense indemnització, excepte el seu president, Richard Fuld, que s'embutxaca 480 milions de dòlars.
AIG, la paradigmàtica asseguradora nordamenricana també cau, però és massa greu des d'un punt de vista simbòlic i el govern Bush la "rescata només" per 85.000 milions de dòlars dels contribuents. Per celebra-ho els seus Directors Cassano i Sullivan reben una "bonificació" de 8,8 milions de dòlars i ho celebren amb tots els executius de la companyia en un luxós hotel de califòrnia amb habitacions a 1000 dòlars la nit i despeses milionàries suntuàries: begudes, noies, golf, spa...
Seguim:
Bob Diamond, del Barclays Bank, admèd haver percebut primes de més de 50 milions;
Marcel Ospel, del banc suís UBS -també "rescatat"-, 15,7 milions d'euros en "bonus";
Josef Ackermann, Deutsche Bank, cobra 10 milions d'euros l'any, primes a part;
Fred Goodwin del Royal Bank Scotland, en fallida, s'endú 5,3 milions.
A França els 10.000 milions que el govern ha posat a la disposició dels principals bancs, han caigut en la més absoluta opacitat. Res se'n sap d'aquests diners;
L'import total de les indemnitzacions, bonificacions i primes dels patrons i executius de les grans empreses en fallida s'acosta als 80.000 milions de dòlars. Les mateixes empreses han deixat a l'atur més d'un milió de treballadors.
Dos exemples a Espanya:
Francisco González, conseller delegat del BBVA té una nòmina de més de 60.000 euros diaris, que venen a ser quasi 22 milions anuals.
Més casos de pillatge: la Delphi a Cadis: empresa de components de l'automòbil; 1500 treballadors, la majoria dones, amb nòmines de 800 euros al mes. La matriu nordamericana decideix deslocalitzar-la perquè els costos salarials són "massa alts"; hi envia un executiu per gestionar el tancament que, ell sol, té una nòmina de 1,2 milions d'euros mensuals, és a dir: el mateix que la totalitat de la plantilla.
Sobren els comentaris davant la magnitut del frau, estafa, pillatge, inmoralitat, engany i burla contra els pobles que això significa.
No es que calgui refundar el capitalisme, és que la jsutícia internacional hauria de detenir-los i condemnar-los a cremar a l'infern de forma perpètua amb tots els seus diners.

EM FA POR VOLAR

2008-09-12T16:56:00.005+01:00

Sempre m`han fet por els avions, i tot i així n`he agafat uns quants. Especialment tens se`m fan els moments de l`enlairament i l`aterratge, però també quan s`atrevessen turbulències o hi ha més moviment del normal. No puc fer-hi més, és així i així continuarà.
Aquest estiu, però, a la por diguem-ne habitual, n`hi he d`afegir dues més que han aparegut amb més força que mai a partir de l`accident del vol JK5022 d`Spanair a Barajas. D`una banda la constatació que una cadena d`errades i d`avaries, o bé no van ser detectades, o bé van ser cancelades i "congelades" per revisions posteriors. Pel que ara sabem, si hi ha una avaria considerada "petita", l`avió surt igualment i ja s`arranjarà més endavant. Així doncs, allò de que la seguretat és el primer de tot, hauria canviat i pel que pertoca a l`aerolínea, el prioritari és que l`avió s`enlairi.
Magnífic l`acudit de El Roto en el diari "Público": "menos psicólogos y más mecánicos y controladores".
Però encara hi ha un nou motiu d`inquietut: el funeral.
Resulta que si tinc la mala pata que el meu avió se la fot, hi hauré d`afegir la dissort d`haver d`aguantar que em facin un "funeral d`Estat" oficiat ni més ni menys que pel cardenal Rouco-Varela, amb presència de la Reialesa, President del Govern, Ministres, el Cap de l`oposició i moltes altres "personalitats" entre les quals generals, bisbes, Consellers Delegats de Companyies de Vol (quina ironia), i altres Vips amb cotxe oficial que aquell dia faran el paper de "profundament afligits".
Sr. President, Sra. Ministra: enlloc de prometre que s`investigaran fins on calgui les càuses de l`accident -només faltaría -, treballin perquè cap altra avió s`enlaire després d`un primer intent fallit, i això vol dir, com deia El Roto, més mecànics, més inspeccions i menys psicòlegs... i si us plau, si som, com diu la Constitució, un Estat aconfessional, o bé fan un funeral ecumènic, o bé una cerimònia laica.

ADIGSA

2008-07-18T17:06:00.003+01:00

La dada: més de 1400 pisos públics propietat d`ADIGSA, resten buits desde fa mesos, pendents d`adjudicació. Molts d`aquests pisos són nous.
Es evident que els actuals gestors d`ADIGSA es van trobar l`Agència en fallida. Però ja han passat uns anys, i la lentitut burocràtica d`aquestes adjudicacions és insufrible. I el discurs de la Llei pel Dret a l`Habitatge que preveu l`expropiació forçosa de pisos buits, esdevé ridícul davant del fet que és la pròpia administració la que manté centenars de pisos nous buits. Tot plegat és esperpèntic.
Amb actuacions com aquesta, i d`altres de similars, no m`extranya que el Conseller Saura indiqués al President Montilla la necessitat de substituïr al Conseller Baltasar en el "marc" d`una remodelació més ampla. Segurament Saura va demanar a Montilla que fes el que ell no s`ha atrevit a fer.
Doncs tú mateix Saura. Ja t`ho trobaràs.
Pel dret a l`habitatge: adjudicació del pisos buits, ja !!!

PREGUNTES SENSE RESPOSTA (de moment)

2008-04-08T18:01:00.002+01:00

AIGUA PER A TOTS PERÒ NO PER TOT

Tota la societat ha d`estalviar aigua, però com amb tot, sempre fem l`esforç estalviador els mateixos. Qui més té, més consum suntuari fa. El diner ho pot tot.

Model de desenvolupament territorial insostenible: les ciutats compactes tenen un consum de poc més de 100 l. persona/dia. Les ciutats i pobles extensos (urbanitzacions, xalets, unifamiliars amb piscina i jardí) gasten prop de 400 l. persona dia. Sant Cugat, la ciutat model de CiU, té més de 4.400 piscines. A corbera, amb 31 urbanitzacions censades, hi ha una piscina per cada 11 habitants.
A Ciutat Badia una per tot el poble. I pública.

300 Hectòmetres cúbics d`aigua més o menys depurada es llencen cada any al mar. Podem fer-hi alguna cosa ?

Es imprescindible el correcte manteniment de les xarxes públiques de distribució. No es de rebut que ens assebentem pels diaris d`una fuga a Badalona de milions de litres d`aigua.

Perquè els regants posen el crit en el cel si se`ls hi capta l`aigua, però si la cobren ja els hi està bé ?

Perquè Agricultura promou milers de noves hectàrees de regadius ? Amb quina aigua pensen regar ?. No hi ha coordinació en el govern ?

Caldria no demonitzar la interconexió de xarxes. On hi ha aigua hi ha poca població, i on hi ha població no hi ha prou aigua. En un món global, cal repartir els recursos de forma equitativa.

Perquè no s`explica que en 23 anys no s`ha fet res i que ara cal canviar el model i això duu temps ?

Quan érem a l`oposició rebutjàvem les dessaladores per energèticament insostenibles. Ara les plantegem com la solució de futur. Una mica d`autocrítica no vindria malament.

Quan pensen tancar un camp de golf ?. Només en demanem un !!!
Darrerament se n`han obert de nous a Port Aventura i se n`estan fent a Arbúcies i la Vall Fosca. I jo he de rentar-me les mans amb un rajolí d`aigua ?

Vall Fosca: S`hi construeixen centenars de xalets, blocs d`apartaments, hotels i un camp de golf. Preparen la conexió amb el domini esquiable Boí-Taüll Resort. Milers de metres cúbics d`aigua mineral natural captada dels llacs de la capçalera dels rius, que mai arribarà al sistema Sau-Susqueda, i per tant a l`àrea de Barcelona.

Aragó: Molta Expo de l`aigua però el Govern regional, amb el vist i plau de Madrid, promou el macro complex dels Monegros amb desenes de casinos, hotels, apartaments, parcs temàtics, etc. Una nova Seseña ?

Camps de golf, Resorts, Balnearis, Sps, Hotels, Apartaments, et... per quan l`obligació de reutilització de les aigües grises ?

Al Centre "Esplai" de El Prat, amb centenars d`usuaris diaris, es reciclen les aigües grises i el consum final no arriba a 60 l. persona/dia.

Perquè Agbar cobra un consum mínim de 18 m3 ?. Moltes cases són habitades per una sola persona, sovint jubilada, que consumeix 10 ò 12 m3. mensuals, però se`ls hi cobren els 18 del mínim. Així s`incentiva l`estalvi ?

Aprofitem els Bancs d`Aigua dels regants. A Andalusia funciona molt bé. Sevilla estava seca, però els terratinents tenien concessions antigues d`aigua. Pagant Sant pere canta, i tothom content.

A Catalunya hi ha granges d`engreix que sumen 6 milions de porcs, que generen un gran consum d`aigua i produeixen greu contaminació per nitrats del freàtic. Convindria replantejar-se el model.

A nombroses comarques es reguen camps d`hortalisses amb aigua potable, i a la zona del montseny, amb aigua mineral. Canviem les prioritats.

I parlant del Montseny: podrien replantejar-se els contractes de les companyies que extreuen milions de litres d`aigua per vendre-la a 1 euro el litre ?

L`aigua no és de ningú. Es de tots. Cal repartirla de forma equitativa, justa, lògica i valenta.

Transvassament ?, Captació temporal ?. Volem aigua i que l`acció del Govern sigui neta i transparent i no pas tèrbola. Primer la gent, després els interessos particulars.

" 7 DIAS DE ENERO"

2008-01-23T17:43:00.000Z

Ara fa exactament 31 anys, el 24 de gener de 1977, uns fets terribles varen colpejar duríssimament la lluita per la democràcia i la llibertat a Espanya.
Pel matí, l`obscur i sospitós GRAPO, segresta al President del Consell d`Estat Antonio Mª de Oriol y Urquijo, y al Tinent General Emilio Villaescusa. Al migdia es coneix la notícia de la mort per impacte d`un pot de fum disparat pels grisos de la estudiant Mari Luz Nájera quan assistia a una manifestació per l`amnistia. Aquelles setmanes aquest episodi era un goteig gairebé diari.

Però és al vespre quan es perpetra la tragèdia en el despatx dels advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Un escamot d`extrema dreta membre de la Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista, el nom ja fa tremolar) entra en el despatx en plena ebullició sindical i política d`aquells dies i disparen pistoles i metralletes contra els presents, causant la mort immediata per trets de bala dels advocats laboralistes: Javier Sauquillo, Javier Benavides, Serafín Holgado, Enrique Valdevira i el treballador del despatx Angel Rodriguez. Altres 5 persones resultaren ferides. Avui, davant del nº 55 del C/ Atocha, on hi havia el despatx, hi ha una placa recordatòria amb els noms dels assassinats i el gravat de Juan Genovés "el abrazo".
L`enterrament dels advocats morts, membres de CCOO i del PCE, va aplegar a desenes de milers de persones que, obertament i a cara descoberta van exhibir de manera pacífica però ferma les banderes i els símbols dels demòcrates, l`exigència de justícia, i l`advertiment que, malgrat l`altíssim preu pagat, la llibertat i la democràcia acabarien enterrant la dictadura.

Desls assassins només un va entrar a la presó i ja fa molts anys que en va sortir. Els actes de terrorisme de l`extrema dreta van causar entre 1975 i 1980 entorn a 500 morts. La transició no va ser tan pacífica ni tant exemplar com sovint se`ns pretén fer creure.

Han passat 31 anys, i sembla que hi hagi qui anyori tot allò. Sentir algunes emissores, llegir alguns diaris, escoltar a alguns polítics, locutors, bisbes ò a algun expresident del govern amb bigoti, em produeix el mateix malestar, la mateixa ràbia que vaig sentir aquella nit. Aquella nit dels "ganivets llargs" de la nostra història recent.
Les víctimes no ens perdonarien que baixéssim la guàrdia.

Ruptura a EUPV. Quina llàstima.

2008-01-14T10:40:00.000Z

Es veia venir. La ruptura en el sí d`Esquerra Unida del País Valencià és un fet. I una llàstima, però, hores d`ara, és inevitable. Malauradament la història ens ensenya que ha de ser així. Alguna cosa ha de morir perquè en neixi una de nova.

Anem als fets:
El Consell Polític Federal d`IU nomena Gaspar Llamazares com a cap de cartell, nº 1 per Madrid i per tan, candidat a la Presidència del Govern per les Generals del 9 de Març. La minoria dins d`IU, recolzada pel PCE, no accepta la decisió majoritària del Consell Federal (màxim órgan d`IU), i exigeix fer eleccions primàries per triar el candidat. Presenten les firmes preceptives i la direcció d`IU convoca eleccions primàries. Dos candidats: Llamazares, i Marga Sanz, candidata del PCE i secretària general del PCPV.
Resultat: Llamazares 62 %, Sanz 38%.

Fins aquí, tot bé. Al País valencià, i a Sevilla, la direcció regional (controlada pel PCE) nomena candidats a les eleccions generals a persones de la seva corda; sense passar per les urnes. Quan IU reclama que es facin primàries per tal de triar els candidats, EUPV (i el PCE) s`hi neguen en rodó, adduint la sobirania d`EUPV per fer i desfer. Així doncs, la direcció federal d`IU convoca primàries pel 18 de Gener a les que s`hi presenta la diputada valenciana a corts, Isaura Navarro, i no s`hi presenten els candidats proposats per la direcció d`EUPV, que titllen les primàries "d`ingerència". A alguns la democràcia els hi fa por. Haurien d`explicar perquè les eleccions primàries són bones a Madrid però no ho són a València.

Vist així, la ruptura està servida. Deia que em sap greu i ho lamento, però tard o d`hora havia de passar. Segurament el preu d`aquesta batalla interna, això a la gent no li agrada, es pagarà car a les urnes. Però era i és necessari que IU es tregui de sobre la llosa del PCE segrestat pels Frutos, Alcaraz, Montalbán, etc, tots amb més de 65 anys, i que porten tota la vida posant pals a les rodes al creixement i obertura d`IU com a referent clar de l`esquerra social, federal i transformadora, portadora dels fils verd de l`ecologisme polític i roig de les polítiques públiques i económiques redistributives, justes i democràtiques de debò.

Còm podem criticar l`excés de poder i d`intervencionisme en la vida del país de la cúpula de l`Església, si a la cúpula del PCE hi manen els mateixos des de fa 25 anys, amb l`únic objectiu d`evitar qualsevol canvi que els posi en perill la cadira ?.

Llamazares té tot el meu suport, i el de molta gent, sobretot jove, però ha d`anar molt més lluny, ha de sanejar estructures que fan olor de ranci, i encarar el futur amb objectius programàtics i organitzatius nous.

ARTEFACTES, REFERÈNDUMS I EMBOLICA QUE FA FORT !

2007-10-01T18:05:00.000+01:00

Ahir diumenge uns desconeguts van col.locar una bomba davant la seu d`Iniciativa a Sant Andreu. O ho ha fet l`extrema dreta feixista, o l`extrema esquerra independentista i/ò antisistema. De fet, a l`hora de desestabilitzar, no hi ha gaire diferència entre uns i altres. Aquests darrers dies grups radicals estan fent bullir l`olla de la crispació amb la crema de retrats del Rei, combinats amb crits contra Espanya i el Conseller Saura. A això cal afegir-hi l`espectacle dels referèndums "pel dret de decidir" el 2008 al Pais Basc i suposadament el 2014 a Catalunya segons el Conseller Carod. Sembla que hi ha qui no suporta que a Catalunya tinguem un model convivencial.
Però a Iniciativa no només parlem del dret a l`autoderteminació, sinó que l`apliquem: ho vam fer el 1997 autodeterminant-nos d`IU atesa la deriva mesiànica i centralitzadora de la coalició liderada aleshores per Anguita. Ho va fer també el PSUC el 1937 demanant l`ingrés - i aconseguint-lo- a la 3ª Internacional quan aquesta només acceptava un partit per Estat. El PSUC fou l`únic membre de plè dret de la Komintern que no tenia un Estat al darrera. I això va passar malgrat les pressions del PCE.
Així doncs, ningú pot pretendre donar lliçons de politica, ni d`aliances, ni d`història a ICV.
Un cop dit això, i atès que e Conseller Saura es el Responsable de la seguretat pública a Catalunya, li demano:
* Rigor, precisió i professionalitat en el treball del mossos.
* Complir i fer complir les lleis a tothom, independentment de qui sigui, tan si és l`últim indigent que regira contenidors, com si és el Papa de Roma.
* Dissoldre amb contundència les manifestacions d`ultradreta que es preveuen pel 12 d`octubre. En el cas que hi apareguin símbols preconstitucionals, feixistes ò neonazis, procedir a detenir als responsables.
* dissoldre les manifestacions de grups violents que sovint destrueixen mobiliari urbà i generen inquietut entre la ciutadania per la sensació d`impunitat.
* Atacar durament les màfies de delinqüents que atemoritzen les urbanitzacions amb els seus robatoris violents, atès que aquesta pràctica genera molta alarma social.
* Transparència informativa i explicació de les coses i si s`escau, dels casos. La opacitat produeix especulacions i va generant l`efecte bola de neu.
* I un prec pel Conseller: si es mou per tot arreu en cotxe oficial, si us plau, renuncïi al cobrament de dietes per desplaçaments, per què aquesta pràctica és estèticament lletja i èticament poc presentable. Si no ens desmarquem en aquestes coses, còm carai hem de marcar perfil propi ?.
Una bona manera de fer-ho seria que anés quallant entre la ciutadania la idea de que la Policia de Catalunya treballa amb rigor i professionalitat per garantir la seguretat i la llibertat de les persones, amb la garantia dels drets i l`aplicació de la llei.

MUNICIPALS 2007: RESUM FINAL

2007-06-17T12:24:00.000+01:00

Un cop passats els comicis municipals del 27 de Maig i constituïts els nous Ajuntaments, arriba l`hora de fer-ne un repàs final, un resum de còm lì ha anat a cada força politica, destacant-ne els aspectes positius, i subratllant-ne els negatius, que tothom en té.

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA:

Es el gran vencedor de les eleccions, de forma global, i indiscutible. Materialment han escombrat a l`àrea metropolitana de Barcelona i han tornat a obtenir majories absolutes que recorden les dels anys 80. Han guanyat a les ciutats més importants i passen de 200 a 250 alcaldies entre les que s`hi compten les ciutats més poblades del país: Barcelona, l`Hospitalet, Terrassa, Sabadell, Sta. Coloma de Gramenet, Badalona, Lleida, Tarragona, Reus, Mataró, Girona, Cornellà, Sant Boi, Mollet, Manresa, i un llarg etcètera. Més de 5,5 milions de catalans tindrem alcalde socialista, i això s`ha de remarcar. Tenen el poder municipal a Catalunya.
Però no tot son alegries: han perdut més de 180.000 vots i algunes alcaldies força emblemàtiques: Tortosa, la Bisbal d`Empordà, El Vendrell, Martorell, Figueres, Caldes de Montbui i Caldes d`Estrac, Tiana, Sant Celoni, Viella, Blanes, Roquetes, Berga, Corbera de Llobregat, Palau solità i Plegamans, entre d`altres. També, tot i haver guanyat, tindràn dificultats per governar a Vilafranca i Sabadell. Més de 30 alcaldes socialistes ho són, tot i no ser la llista més votada: Sta. Perpètua, Cubelles, Sta. Coloma de Cervelló, Arbúcies, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Cervera, Vaquerisses, Manresa, etc.
El PSC ha pactat amb tots els partits, incluït el PP, amb qui ha arribat a acords de govern a: St. Vicenç dels Horts, Cervelló, Cunit i Roses. A Cervera l`alcalde serà socialista gràcies a l`acord amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya.
Tot plegat demostra que tothom pacta amb (gairebé) tothom per mantenir o guanyar alcaldies, i qui estigui lliure de culpa, que llençi la primera pedra.

CONVERGÈNCIA I UNIÓ:

Globalment es pot afirmar que han resistit el cop. Han perdut 68.000 vots i l`emblemàtica alcaldia de Tarragona, que passa a mans socialistes (era qüestió de temps). També han "perdut" les Diputacions de Lleida i Girona que seran governades per Esquerra (que en tindrà la presidència) i socialistes. Gràcies a pactes dels altres partits, CiU també ha perdut les alcaldies, entre d`altres, de: Solsona, Mollerussa, Castellar del Vallès, Castelló d`Empúries, Roses, Salt, Tremp, Arenys de Mar ò Calella. En canvi ha mantingut: Valls, Sant Cugat del Vallès i Vic, i ha guanyat les alcaldies de: Martorell, El Vendrell, Berga, Figueres, Banyoles, Tortosa i Blanes d`entre les importants. Només conserva l`alcaldia d`una ciutat de més de 50.000 habitants: Sant Cugat del Vallès. Convergència també ha pactat amb tothom. El pacte més comú ha estat amb el PSC i ERC, però també ho ha fet amb ICV, la CUP o el PP. Amb els populars ha pactat a la Diputació de Tarragona, i els ajuntaments de: Les Franqueses del Vallès, Premià de Dalt, Platja d`Aro, Viella, Roda de Berà, el Catllar, Blanes ò Palau Solità i de Plegamans.
CiU tambe ha obtingut alcaldies on no era la llista més votada, contradient el discurs d`Artur Mas de que ha de governar qui guanya. Doncs tampoc ho han fet.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA:

ERC també surt reforçada de les municipals, tot i haver perdut 80.000 vots. Ha passat de 120 a 150 alcaldies, però cap en poblacions de més de 20.000 habitants. Ha guanyat la presidència de les Diputacions de Lleida i Girona gràcies a un pacte amb el PSC per fer fora CiU, però passaran a l`oposició a ciutats molt importants i poblades, com Barcelona, Lleida, Igualada ò Martorell, entre d`altres. El gust amarg d`ERC a les municipals queda palès amb la pèrdua d`alcaldies com ara: La Garriga, Banyoles, La Masó, Gelida, Capellades, Monistrol, Verges, Puig Reig, Argentona, Calella, St. Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Falset, Cabrera de Mar ò St. Quirze del Vallès. Altres alcaldies les hauràn de compartir dos anys: La Seu d`Urgell, Montblanc ò Gironella. A més, han quedat fora del Consistori en haver obtingut zero regidors a: L`Hospitalet de Llobregat, Sta. Coloma de Gramenet, Cerdanyola, St. Adrià de Besós, St. Celoni, Montornès del Vallès, Ripollet ò Pallejà. El resultat tampoc ha estat bo a ciutats importants on ERC ha caigut i s`ha quedat amb un sol Regidor: Sabadell, El Prat, Mollet, Castelldefels, Badalona, Cornellà, Esplugues, Martorell, St. Feliu de Llobregat, St. Joan d`Espí, Viladecans ò El Vendrell entre d`altres. Els objectius d`aconseguir les alcaldies de Girona, Figueres, Amposta o Molins de Rei (remarcats per la cúpula d`ERC), s`han vist frustrats, com frustrant ha estat també el resultat a Barcelona capital on han perdut 45.000 vots i han passat a ser la cinquena i última força a l`Ajuntament per darrere d`ICV. A l`Àrea Metropolitana de Barcelona, on vivim 5,5 milions de persones han punxat i ho han fet sense paliatius. A la resta del territori, els ha salvat, amb honroses excepcions, la politica de pactes que han deixat a mans de les assemblees locals. Així, han pactat amb tothom, segons els casos, però sobretot amb PSC i CiU (per aquest ordre) Tampoc se salven d`alguns pactes amb el PP: Castelló d`Ampúries, Blanes, La Galera, Roquetes, Tortosa ò Aitona.

INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - ESQUERRA UNIDA - EPM

ICV-EUiA ha perdut 77.000 vots a les municipals, trencant la tendència a l`alça de l`anterior cicle elctoral. N`analitzaré les llums i les ombres, per tal de deixar al descobert les errades i així, poder-les rectificar.
Resultats nefastos a Tarragona, Granollers, Berga ò Amposta, entre d`altres, on ICV ha quedat fora dels Consistoris. També s`han obtingut zero regidors a altres municipis, però Tarragona és especialment significativa per dues raons: s`havia de ser "clau" per un canvi d`esquerres, i per la falta de tacte del Cap de Llista, qui va proposar cedir un edifici públic emblemàtic de la ciutat per fer-hi una mesquita. Aquestes errades no s`han de tornar a repetir, i cal revisar el discurs sobre la immigració: parlar de drets, però també de deures; i entre els drets fonamentals (salut, educació) no hi ha el dret a "culte". ICV aboga per una societat laica i el "dret" al culte s`enmarcaria dins l`àmbit de la privacitat, com l`horientació sexual, l`euip de futbol preferit ò els gustos gastronòmics ò estètics.
Malgrat aquests elements manifestament negatius i la baixada general, ICV-EUiA-EPM incrementa el número d`alcaldes i passa de 16 a 26. Aquestes son:
Boadella Empordà, Saus-Camallera, Sant Mori, Vall-llobrega, Colomers, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt, St. Pere de Torelló, Banyeres del Penedès, Molins de Rei, La Palma de Cervelló, Pallejà, Begues, El Prat de Llobregat, Aiguafreda, Puig-Reig, Altafulla, Olivella, Camarassa, Torrent, Senan, Martorelles, Palafrugell, Cerdanyola, Tiana i Santa Pau, (a la Garrotxa) on hi haurà la primera alcaldessa en mil anys d`història del municipi. 300.000 ciutadans de Catalunya tindran alcalde ò alcaldessa de la coalició ICV-EUiA.
La coalició roig-verda ha quedat apartada de l`alcaldia a 8 municipis, malgrat ser la llista guanyadora a: Arbúcies, Cubelles, La Granada del Penedès, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Coloma de Cervelló, Regencós, aiguamúrcia i Montornès del Vallès; element comú en els pactes per apartar la llista ecosocialista d`aquestes alcaldies, ha estat el PSC (en tots els casos) i sovint també ERC. A Esparreguera, Sant Feliu de Llobregat ò La Sènia, no s`ha pogut assolir l`alcaldia malgrat haver fet ICV un molt bon resultat, però insuficient, perquè com ha quedat demostrat, ni ser la força més votada garanteix l`alcaldia. ICV-EUiA ha "arrebatat" l`alcaldia a la força més votada a 4 municipis: Cerdanyola, Tiana, Martorelles i Palafrugell.
Malgrat els resultats mediocres, ICV-EUiA es la segona força, i per tant alternativa a la primera, en ciutats importants com: Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Esparreguera, Mollet del Vallès, La Sènia, Tivissa ò La Llagosta. El resultat ha estat per sota de les espectatives a tot arreu però ha resultat especialment dur a: Sabadell, l`Hospitalet, Cornellà, Mataró, Sant Boi, Lleida ò Badalona, on potser s`havien fixat objectius massa ambiciosos. El resultat global demostra que ICV-EUiA es reequilibra territorialment, apareixent per primer cop a Municipis on fins ara no hi era: Figueres, Banyoles, La Bisbal, Cervera, Tremp, Solsona, Centelles ò Balaguer.
ICV ha prioritzat acords d`esquerres però sovint ha pactat també amb CiU i en dos municipis amb el PP: Cerdanyola i Olivella.
Val a dir que al llarg de la campanya grups antisistema han boicotejat 80 actes electorals i sabotejat 30 seus locals d`ICV, obtenint aquests actes sovint tot el ressó mediàtic del dia. També poden haver "influït" negativament per ICV algunes declaracions desafortunades d`algun o alguna dirigent (participació, antisistema...), la campanya de desprestigi contra el Conseller d`Interior, ò la imatge pública presentada com massa frívola per part de la parella Saura-Mayol.
Així i tot, i a falta de tancar alguns acords, la coalició ICV-EUiA-EPM estarà en el govern de ciutats i municipis que sumen més de 3.000.000 d`habitants: Barcelona, Girona, Manresa, Mataró,l`Hospitalet, Reus, Sitges, Cambrils, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi, Sant Joan d`Espí, Sant Just d`Esvern, Solsona, Balaguer, Igualada, Vic, Sant Adrià de Besós, Campdevànol, Sant Julià de Ramis, Arenys de Mar, El Masnou, Montgat, Tàrrega, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d`Enveja, Palautordera, Bigues i Riells, Torredembarra, etc, etc.
Així doncs qui no es conforma es perquè no vol, però ICV és inconformista i per tan, ha de treballar per trobar les claus que l`ajudin a superar aquest resultat que ha estat, es miri com es miri, per sota del que esperàvem.

VIATJANT PER LA HISTÒRIA

2007-06-11T17:18:00.000+01:00

Després de tenir-lo en el "congelador" algunes setmanes, ahir vaig acabar la lectura del llibre de Kapuscinski: "Viajes con Heródoto". Se`m fa difícil classificar-lo com un llibre d`història, o de viatges, o de relats. Alguns crítics literaris parlen d`un gènere nou: reportatge antropològic, barrejat amb relats de viatges en l`espai i en el temps (en l`antiguitat i el S. XX). Kapuscinski reivindica a Heròdot com el primer globalitzador, com a primer descubridor de quelcom tan evident com que els mons son molts i que "cadascú és únic".
La prosa d`aquestes històries no fictícies és alhora divertida i entenedora, dura quan cal i tendre gairebé sempre. Així doncs, Uns mesos després de la desaparició del mestre hem permeto llençar a l`espai un merescut elogi literari cap a un polonès universal, que m`ha fet saber, a través de la lectura d`Heròdot, que una llebre deixada anar pels escites va fer batre en retirada els exèrcits perses de Dario, els més poderosos del món conegut aleshores.
Sovint l`enginy és superior a la força bruta.

LA TREVA

2007-01-10T18:34:00.000Z

ETA ha fet, en el seu darrer comunicat un exercici de cinisme sublim: diuen que continuen amb la treva, i ho diuen després de fer volar un pàrquing de sis plantes de la T-4 de Barajas amb el resultat de dues persones mortes i 10 de ferides. També diuen que els morts són "victimes colaterals", és a dir, que han mort perquè estaven en el lloc inadequat en el moment més inoportú. Ja fa anys que crec que el diàleg es el camí, però ara veig que la negociació, si n`hi ha, ha de circunscriu-re`s a què fem amb els presos i quina sortida pot buscar-se pels "alliberats" i pels "legals".
Ho sento molt,però em nego a "parlar" amb els de la pistola de res que no sigui quan pleguen definitivament i s`incorporen a la vida "civil". I pel que fa a la corretja de transmissió dels "valents etarres", Batasuna, la decepció és total. No han estat capaços de plantar cara a l`amo. No han estat prou valents com per practicar ells mateixos allò que tan reclamen a sang i foc: l`autodeterminació envers els violents. Si Otegui volia ser un Gerri Adams, doncs no li ha arribat ni a la sola de la sabata.
Tot plegat, mala peça al teler. Començo a olorar-me que ETA voldrà treure-li al PP allò que no ha aconseguit d`en ZP, i per tant desestabilitzarà tot el que pugui per propiciar una derrota socialista. No m`extranyaria gens una altra "acció" com la de la T-4 poc abans de les municipals, en forma de "bomba" d`oxígen pel PP...

SINDICALISTES

2006-08-10T18:46:00.000+01:00

Els darrers dies, hem pogut veure com diferents actuacions de suposada "lluita" laboral i sindical, han fet caure alguns punts de la credibilitat dels sindicats com a eina del treballadors per defensar llurs drets. L`ocupació de les pistes de l`aeroport del Prat per part del personal de terra d`Ibèria -membres del Comitè d`Empresa inclosos-; L`embrutiment dels carrers de Cadiz per part dels treballadors de la neteja d`aquesta ciutat; la sospita que alguns dels autors dels incendis de Galicia sigui personal d`extinció d`incendis acomiadat, etc., etc., tot plegat doncs, ha fet que em llegeixi amb interès dues noticies aparentment inconexes entre sí:
d`una banda la confirmació de la fallida del quart banc d`Austria -propietat del sindicat socialdemòcrata-, que ha deixat materialment buida la Caixa forta del banc, és a dir, que ha fet desaparèixer els estalvis de desenes de milers de families treballadores. Sembla que alts executius del banc, i del sindicat, s`han pulit el capital dels impositors en la borsa i els casinos de Las Vegas.
D`altra banda, la noticia de que l`exsecretari general de CCOO de Catalunya i exdiputat d`ICV ha posat en marxa un manifest de suport al ministre d`Indústria i candidat socialista José Montilla. Quina poca credibilitat, des d`el punt de vista dels treballadors, que un exalt càrrec sindical es canvïi de bàndol i ara passi a defensar al ministre d`Indústria. Ja sabem que els sindicats es financien, bàsicament, a través de les subvencions de l`Estat, però d`aquí a fer tan la pilota... n`hi va un tros. Diu López Bulla que ho fa perquè Montilla no és nacionalista. Aquest home no ha entès que la clau de volta rau en situar damunt la taula la dialèctica progrés - immobilisme, modernitat ò arcaïsme, i no pas el parany que significa pels treballadors, la nefasta dialèctica nacionalisme d`aquí versus nacionalisme d`allà.
Per cert, m`agradarà veure quans sindicalistes electes a les fàbriques donen suport a cada candidat...perquè potser López Bulla podria endur-se una sorpresa i comprobar com, en els llocs de treball, el seu candidat Montilla no desperta gaires passions.

sinistralitat laboral

2006-07-29T17:21:00.000+01:00

6 morts en un sol dia en accidents laborals a Catalunya. 5 al C/ Almogàvers (Poblenou, Barcelona) i 1 a Mataró, tots a la construcció. L`accident de BCN, en una obra de l`empresa Hàbitat, és un exemple de desastre absolut. Cap mesura de seguretat, cadena de subcontractacions, majoria de treballadors extrangers, etc. tots els ingredients per fer possible allò que hauria de ser impossible: matar-se a la feina. Fins quan mesures dràstiques contra els que, obviant la llei, no vetllen per la seguretat, la salut i la prevenció dels riscos laborals?. Si la llei es prou clara: "Es obligació de l`empresari assegurar les condicions per evitar riscos laborals", còm és que encara cap fiscal ni cap jutge s`hi ha posat a treballar?. 2 morts diaris a Catalunya és prou indicatiu de la magnitut de la tragèdia. Segurament, haver apuntalat el mur que els hi va caure a sobre i els va matar, era més car que n fer-ho. NO cal buscar més explicacions. Aquí la teniu.