"Ven a la matanza. Os esperamos en el Colegio Milan Gilabert".
Algú entén rès?. Una matança en una escola?. Milan no es la capital de la Llombardia?. Milà-Gelabert es una escola?. Tot té una explicació:
Es la festa del dia de la matanza que organitza la Unión Extremeña de Sant Boi. El cartell que anuncía l'acte no pot ser de més mal gust i hi sovintegen les faltes d'ortografia.
El pitjor, però, es que la "matanza" compte amb el patrocini (i subvenció) de l'Ajuntament de Sant Boi i Caixa Penedès.
Amb recursos públics es pot subvencionar tot?
Un servidor, malfiat de mena, traça un fil conductor entre la Unión Extremeña-PSOE-PSC-Alcalde de Sant Boi-Caixa Penedès. Tot està conectat. La linea és fina però evident, i les influències i els telèfons segur que han tret fum. Cal tenir "contenta" i "controlada" la Unión Extremeña que segur que posarà la seva gran duna de granets de sorra perquè guanyi les eleccions municipals el partit que "sempre" els ha "ajudat".
Favor per favor.
La politica fa fàstic, i la cultural, encara més.
diumenge, 22 de novembre del 2009
dissabte, 24 d’octubre del 2009
La cara dura de les Mútues Privades
Fan una publicitat molt suggerent i també molt agressiva: "són les dues de la matinada i la meva dona s'ha posat de part; què faig ?", i de seguida es veu que l'atenen molt bé en un Hospital d'una Mútua i (sobretot) no han de compartir habitació amb ningú. Perquè trucar a les Emergències Mèdiques (Ambulància) i anar a un Hospital públic, això ni se'ls hi ha passat pel cap (segons veiem en l'anunci de TV).
Però al final, tot s'acava sabent, i el que et venen com un "servei d'assegurança sanitària integral" resulta que és una pura activitat comercial, un negoci, amb ànim de lucre.
Es el que li ha passat a Jesús Pérez a qui ja tenien en el quiròfan d'una clínica de Sanitas, amb anestèsia i intravenosa a punt d'operar-lo d'un ull. Però Sanitas se n'adona que li han retornat un rebut de 166 euros, i sense manies, l'aixequen de la taula d'operacions i l'envien a casa, cec d'un ull i encara grogui per l'anestèsia. Les mútues privades son així, desacomplexades, amb esperit empresarial, que el negoci es el negoci. I el Govern els hi permet fer anuncis on desprestigien la sanitat pública i on fan publicitat enganyosa. I la Consellera es gasta milers d'euros en informes per saber si la imitació que li fan en el "Polònia", la perjudica o no...
Però al final, tot s'acava sabent, i el que et venen com un "servei d'assegurança sanitària integral" resulta que és una pura activitat comercial, un negoci, amb ànim de lucre.
Es el que li ha passat a Jesús Pérez a qui ja tenien en el quiròfan d'una clínica de Sanitas, amb anestèsia i intravenosa a punt d'operar-lo d'un ull. Però Sanitas se n'adona que li han retornat un rebut de 166 euros, i sense manies, l'aixequen de la taula d'operacions i l'envien a casa, cec d'un ull i encara grogui per l'anestèsia. Les mútues privades son així, desacomplexades, amb esperit empresarial, que el negoci es el negoci. I el Govern els hi permet fer anuncis on desprestigien la sanitat pública i on fan publicitat enganyosa. I la Consellera es gasta milers d'euros en informes per saber si la imitació que li fan en el "Polònia", la perjudica o no...
diumenge, 27 de setembre del 2009
Llista de convidats Casament Filla Fèlix Millet en el Palau
Fèlix Millet, sabent-se immune, va fer i desfer impunement durant dècades. Va arribar a acumular un patrimoni immobiliari de desenes de cases, pisos, xalets, finques rústiques, etc, amb els diners que robava de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. L'Omertà, el codi de respecte i silenci de la màfia va imposar-se aquí també en una espècie de llei del silenci on ningú veia ni sentia res, o tothom mirava cap a una altra banda. Com diu el propi Fèlix Millet: "Som 400 families, però sempre som les mateixes". Tant se val que defensin idees d'esquerra -poques- o de dreta, que aixequin la bandera del catalanisme o que forcin l'ús del castellà en la intimitat, que es vinculin a l'empresa, les finances, la cultura, l'església, la universitat o l'esport. En els principals órgans de decisió de la societat catalana, públics o privats, sempre hi apareixen els mateixos cognoms.
L'estafador Fèlix Millet, un dels màxims exponents de la mal anomenada "societat civil catalana" (la resta, què seriem ?), va casar les seves filles a la platea del Palau de la Música. Es van retirar les cadires per posar-hi les taules pels convidats. La llista de convidats - amb les seves families- al casament que van poder compartir estovalles i brindis, ja fos per parentiu, amistat o relació professional (o una mica de tot), un extracte del "tot Barcelona", és la següent:
Narcís Serra (PSC), Josep Lluis Vilaseca (Agrupació Mútua, CDC), Ricard Fornesa (AGBAR, la Caixa), Mariona Carulla (Agrolimen), Javier i Carlos de Godó (La Vanguardia), Macià Alavedra (Aucat), Joan Gaspart (F.C.Barcelona), Angel Fernandez (Don Piso), Enric Pujadas (Bassat, Ojilvy), Albert Costafreda (Panrico), Silvio Elias (Caprabo), Carme Mateu (Casinos de Catalunya), Xavier Trias Vidal de Llobatera (CiU), Enrique Lacalle (Consorci Zona Franca), Angel Montesinos (El Corte Inglés), Rafael del Pino (Ferrovial), Josep Pujol Ferrusola, Adela Subirana (Grupo 7), Josep Vilarasau (La Caixa), Joan Uriach (Laboratoris Uriach), Manuel Bertrand (Liceu), Maria Font de Carulla (Pans & Co.), Antoni Puntí (Pioner), Santi Fisas (PP), Jorge Fernan dez Dia (PP, Secretari d'Estat de Mariano Rajoy), Joaquin Colomer (Revlon), Salvador Alemany (Saba), Josep A. Romeu (Uniland).
Semblava la boda de la filla d'Aznar a l'Escorial: el mateix luxe, el mateix sentit patrimonial, una llarga llista de convidats "exquisits", el bo i millor de la burgesia catalana.
El lladre es Fèlix Millet, però no ho hauria pogut fer sense les rialles, complicitats i copets a l'esquena de la resta de les "400 families".
L'estafador Fèlix Millet, un dels màxims exponents de la mal anomenada "societat civil catalana" (la resta, què seriem ?), va casar les seves filles a la platea del Palau de la Música. Es van retirar les cadires per posar-hi les taules pels convidats. La llista de convidats - amb les seves families- al casament que van poder compartir estovalles i brindis, ja fos per parentiu, amistat o relació professional (o una mica de tot), un extracte del "tot Barcelona", és la següent:
Narcís Serra (PSC), Josep Lluis Vilaseca (Agrupació Mútua, CDC), Ricard Fornesa (AGBAR, la Caixa), Mariona Carulla (Agrolimen), Javier i Carlos de Godó (La Vanguardia), Macià Alavedra (Aucat), Joan Gaspart (F.C.Barcelona), Angel Fernandez (Don Piso), Enric Pujadas (Bassat, Ojilvy), Albert Costafreda (Panrico), Silvio Elias (Caprabo), Carme Mateu (Casinos de Catalunya), Xavier Trias Vidal de Llobatera (CiU), Enrique Lacalle (Consorci Zona Franca), Angel Montesinos (El Corte Inglés), Rafael del Pino (Ferrovial), Josep Pujol Ferrusola, Adela Subirana (Grupo 7), Josep Vilarasau (La Caixa), Joan Uriach (Laboratoris Uriach), Manuel Bertrand (Liceu), Maria Font de Carulla (Pans & Co.), Antoni Puntí (Pioner), Santi Fisas (PP), Jorge Fernan dez Dia (PP, Secretari d'Estat de Mariano Rajoy), Joaquin Colomer (Revlon), Salvador Alemany (Saba), Josep A. Romeu (Uniland).
Semblava la boda de la filla d'Aznar a l'Escorial: el mateix luxe, el mateix sentit patrimonial, una llarga llista de convidats "exquisits", el bo i millor de la burgesia catalana.
El lladre es Fèlix Millet, però no ho hauria pogut fer sense les rialles, complicitats i copets a l'esquena de la resta de les "400 families".
dimecres, 17 de juny del 2009
Demanarà perdó, Sra. Rahola ?
Segons Pilar Rahola, (La Vanguardia, 17-16-2009), Joan Saura hauria de demanar perdó als Mossos d'Esquadra de les imatges de la Comissaria de Les Corts, on apareixen reduint violentament a un detingut, pel fet de que el jutge "només" els ha condemnat a pagar una multa administrativa en 3 casos, i n'ha absolt a un altre.
Perquè hauria de demanar perdó el Conseller d'Interior, i President d'Iniciativa ?
Des d'aquells tristos fets s'han col.locat càmeres a les comissaries, amb la qual cosa s'han reduït en molt les denúncies per maltractaments, i sobretot, han quasi desaparegut les denúncies falses. Suposo que no s'ha de demanar perdó per això; Cossos policials de la resta de l'Estat i d'altres països han demanat informació als Mossos per tal d'inplementar ells també aquest recurs modern i democràtic.
Tampoc crec que s'hagi de demanar perdó per haver posat en marxa desenes de comissaries noves; per haver finalitzat amb èxit el desplegament per tot el territori; Per haver detingut a desenes de bandes d'atracadors de xalets, indústries, vivendes, etc. Ni pels programes de suport i seguiment a les nenes catalano/africanes residents a casa nostra per eradicar la nafra de l'ablació. O per les 1600 xerrades en Instituts per parlar d'internet o de drogues. Tampoc caldrà demanar perdó per haver reduït els index de sinistralitat a les carreteres catalanes com no s'havia vist en els darrers 30 anys. Res de tot això.
Amb qui passa comptes la Sra. Rahola, a qui li escup el seu ressentiment desde la seva ben pagada pàgina del Grup del Conde de Godó, és al President d'Iniciativa que va assistir a la multitudinària manifestació de rebuig a l'atac d'Israel contra Gaza, celebrada a Barcelona el febrer passat. Què hi farem, Sra. Rahola, si no li va agradar la presència en aquesta mani del Sr. Saura. A milions de persones tampoc ens agrada còm està el món, i no fem d'aquest descontentament el nostre modus vivendi.
Perquè posats a valorar situacions sobre les que potser Pilar Rahola hauria d'haver demanat perdó, aquí en deixo anar unes quantes:
El suposat "desprestigi" dels Mossos a partir de la crítica continuada: repetir mil cops un concepte, no el convertiex en una veritat.
El tema esperpèntic de la grúa i el cotxe a Badalona: "Ud. no sabe con quién está hablando..." jajajaja... fa riure de tan patètic.
Les aparicions histriòniques, vanitoses, prepotents, "sabelotodo" i moralistes a diari en la Televisió Pública de Catalunya.
Les aparicions vulgars, senils i cridaneres a destacats programes de xafarderies i tertúlies casposes de la més variada "tele-escombraria" espanyola, que ens han fet sentir vergonya aliena.
La seva posició visceral, dèspota, agressiva i fanàtica en el tema del conflicte israelopalestí que no permet la més mínima desviació del discurs oficial del govern i exèrcit d'aquell país, arribant a titllar sistemàticament d'antisemita a tothom que s'atreveixi a criticar a l'Estat Jueu.
Potser caldria, Sra. Rahola, que demanés perdó per haver fet de trànsfuga durant més de dos anys. L'electorat ja la va posar en el seu lloc atorgant-li menys d'un 1 per cent dels vots i deixant-la fora de les institucions, tot hi haver tingut la barra de presentar-se amb un eslògan de campanya on s'atribuïa a sí mateixa ser "Pilar de Catalunya". Tóma ya...
Perdó també per utilitzar l'atalaia dels poderosos de sempre: el diari La Vanguardia, propietat del Conde del mateix nom (a qui pèr cert no he vist mai parodiat en cap gag del Polònia, perquè serà...), diari d'infaust record per milers de catalans durant els 40 anys de franquisme, amb qui els Godó se sentien tan bé i feien negocis tan pròspers, i que ara no dubta en acomiadar nombrosos treballadors i periodistes, malgrat no haver-se fet ressó mai d'aquesta noticia.
Així doncs, Sra. Rahola, presenti vostè les seves disculpes per tan de ridícul i tanta vergonya que hem hagut de sentir, per tanta rancúnia i animadversió cap a persones que, a diferència de vostè, s'han guanyat a les urnes la seva responsabilitat; Demani perdó per ser tan pilota, barroera, i frívola. Per guanyar tans diners a canvi de llençar atacs furibunds a qui li assenyala el seu pagador.
Per passar comptes públicament amb els seus dimonis familiars. Per les trifulques infantils i de nena malcriada i cretina que manté tan sovint amb en Cuní.Per renyar continuament a tothom qui no es de la seva corda. Per aprofitar-se d'uns mitjans als que critica. Per totes les vegades que a tanta gent ens ha semblat grotesca, cínica, esperpèntica, autoritària, extravagant, patètica, ridícula i malcriada;
Per tot això, i per moltes coses més, faria bé de demanar perdó Sra. Rahola.
Perquè hauria de demanar perdó el Conseller d'Interior, i President d'Iniciativa ?
Des d'aquells tristos fets s'han col.locat càmeres a les comissaries, amb la qual cosa s'han reduït en molt les denúncies per maltractaments, i sobretot, han quasi desaparegut les denúncies falses. Suposo que no s'ha de demanar perdó per això; Cossos policials de la resta de l'Estat i d'altres països han demanat informació als Mossos per tal d'inplementar ells també aquest recurs modern i democràtic.
Tampoc crec que s'hagi de demanar perdó per haver posat en marxa desenes de comissaries noves; per haver finalitzat amb èxit el desplegament per tot el territori; Per haver detingut a desenes de bandes d'atracadors de xalets, indústries, vivendes, etc. Ni pels programes de suport i seguiment a les nenes catalano/africanes residents a casa nostra per eradicar la nafra de l'ablació. O per les 1600 xerrades en Instituts per parlar d'internet o de drogues. Tampoc caldrà demanar perdó per haver reduït els index de sinistralitat a les carreteres catalanes com no s'havia vist en els darrers 30 anys. Res de tot això.
Amb qui passa comptes la Sra. Rahola, a qui li escup el seu ressentiment desde la seva ben pagada pàgina del Grup del Conde de Godó, és al President d'Iniciativa que va assistir a la multitudinària manifestació de rebuig a l'atac d'Israel contra Gaza, celebrada a Barcelona el febrer passat. Què hi farem, Sra. Rahola, si no li va agradar la presència en aquesta mani del Sr. Saura. A milions de persones tampoc ens agrada còm està el món, i no fem d'aquest descontentament el nostre modus vivendi.
Perquè posats a valorar situacions sobre les que potser Pilar Rahola hauria d'haver demanat perdó, aquí en deixo anar unes quantes:
El suposat "desprestigi" dels Mossos a partir de la crítica continuada: repetir mil cops un concepte, no el convertiex en una veritat.
El tema esperpèntic de la grúa i el cotxe a Badalona: "Ud. no sabe con quién está hablando..." jajajaja... fa riure de tan patètic.
Les aparicions histriòniques, vanitoses, prepotents, "sabelotodo" i moralistes a diari en la Televisió Pública de Catalunya.
Les aparicions vulgars, senils i cridaneres a destacats programes de xafarderies i tertúlies casposes de la més variada "tele-escombraria" espanyola, que ens han fet sentir vergonya aliena.
La seva posició visceral, dèspota, agressiva i fanàtica en el tema del conflicte israelopalestí que no permet la més mínima desviació del discurs oficial del govern i exèrcit d'aquell país, arribant a titllar sistemàticament d'antisemita a tothom que s'atreveixi a criticar a l'Estat Jueu.
Potser caldria, Sra. Rahola, que demanés perdó per haver fet de trànsfuga durant més de dos anys. L'electorat ja la va posar en el seu lloc atorgant-li menys d'un 1 per cent dels vots i deixant-la fora de les institucions, tot hi haver tingut la barra de presentar-se amb un eslògan de campanya on s'atribuïa a sí mateixa ser "Pilar de Catalunya". Tóma ya...
Perdó també per utilitzar l'atalaia dels poderosos de sempre: el diari La Vanguardia, propietat del Conde del mateix nom (a qui pèr cert no he vist mai parodiat en cap gag del Polònia, perquè serà...), diari d'infaust record per milers de catalans durant els 40 anys de franquisme, amb qui els Godó se sentien tan bé i feien negocis tan pròspers, i que ara no dubta en acomiadar nombrosos treballadors i periodistes, malgrat no haver-se fet ressó mai d'aquesta noticia.
Així doncs, Sra. Rahola, presenti vostè les seves disculpes per tan de ridícul i tanta vergonya que hem hagut de sentir, per tanta rancúnia i animadversió cap a persones que, a diferència de vostè, s'han guanyat a les urnes la seva responsabilitat; Demani perdó per ser tan pilota, barroera, i frívola. Per guanyar tans diners a canvi de llençar atacs furibunds a qui li assenyala el seu pagador.
Per passar comptes públicament amb els seus dimonis familiars. Per les trifulques infantils i de nena malcriada i cretina que manté tan sovint amb en Cuní.Per renyar continuament a tothom qui no es de la seva corda. Per aprofitar-se d'uns mitjans als que critica. Per totes les vegades que a tanta gent ens ha semblat grotesca, cínica, esperpèntica, autoritària, extravagant, patètica, ridícula i malcriada;
Per tot això, i per moltes coses més, faria bé de demanar perdó Sra. Rahola.
dilluns, 18 de maig del 2009
"Sospitós" Viure Sant Boi
Som en la setmana de la festa major de Sant Boi. Dissabte a la tarda, passejant per "baix el poble" m'adono que a la plaça de l' Ajuntament s'hi prepara un concert de "Quico el Cèlio, el noi i el mut de ferreries"; ho dedueixo per les samarretes dels tècnics que munten l'escenari, logotipades amb la marca dels quicos. Aquest grup m'agrada molt i fa anys que el segueixo. En tinc tots els CDs. Però per enlloc de Sant Boi he vist anunciat aquest concert, ni cap altra. Repasso el Viure Sant Boi del més de maig que, com sempre, l'Ajuntament em deixa a la bústia, i no trobo per enlloc el programa de la festa major, que sempre apareixia a tota plana i color en portada i pàgines centrals.
Aquesta vegada, però, no hi és, i en el seu lloc hi trobo els informes sobre l'accident del camp de Beisbol del 24 de Gener, demanats per l'Ajuntament al Col.legi d'Arquitectes, a la UPC, i al Col.legi d'Enginyers, els quals de manera general i amb matisos, atribueixen l'accident a la força de la ventada. I aquesta es la raó (raó d'Estat) que ha fet desaparèixer el programa de la Festa Major.
El que passa es que al tema està en mans del jutge, i tots aquests informes poden tenir un punt de contaminació pel fet que ha estat una part qui els ha encarregat (i tal vegada pagats). El jutge ja ha encarregat a un pèrit una avaluació independent, estrictament tècnica, i pel que comencem a saber, contradiu enormement el que diuen els informes "sol.licitats" per l'Alcaldia. Atès que això va començar a filtrar-se els darrers dies d'Abril, l'ú de maig el Sr. Alcalde convoca una molt inhabitual roda informativa (en dia festiu) per donar a conèixer els informes que li son favorables.
I així es com per primera vegada en la història del "Viure Sant Boi" (revista gratuïta que es reparteix a totes les bústies), un número del més de maig no ha contingut el programa de la Festa Major.
Una de dues: o sóc jo que veig "coses rares", o aquí hi ha algú que s'està començant a posar-se nerviós...
Aquesta vegada, però, no hi és, i en el seu lloc hi trobo els informes sobre l'accident del camp de Beisbol del 24 de Gener, demanats per l'Ajuntament al Col.legi d'Arquitectes, a la UPC, i al Col.legi d'Enginyers, els quals de manera general i amb matisos, atribueixen l'accident a la força de la ventada. I aquesta es la raó (raó d'Estat) que ha fet desaparèixer el programa de la Festa Major.
El que passa es que al tema està en mans del jutge, i tots aquests informes poden tenir un punt de contaminació pel fet que ha estat una part qui els ha encarregat (i tal vegada pagats). El jutge ja ha encarregat a un pèrit una avaluació independent, estrictament tècnica, i pel que comencem a saber, contradiu enormement el que diuen els informes "sol.licitats" per l'Alcaldia. Atès que això va començar a filtrar-se els darrers dies d'Abril, l'ú de maig el Sr. Alcalde convoca una molt inhabitual roda informativa (en dia festiu) per donar a conèixer els informes que li son favorables.
I així es com per primera vegada en la història del "Viure Sant Boi" (revista gratuïta que es reparteix a totes les bústies), un número del més de maig no ha contingut el programa de la Festa Major.
Una de dues: o sóc jo que veig "coses rares", o aquí hi ha algú que s'està començant a posar-se nerviós...
dissabte, 28 de febrer del 2009
BENEFICIS EMPRESARIALS ESTRATOSFÈRICS
Els diaris publiquen avui un llistat dels resultats de les grans empreses espanyoles que cotitzen en borsa. Tot i que els diaris parlen de "caída", "desplome" o "magros resultados" referint-se als beneficis de 2008 comparats amb els de 2007, a mi em semblen unes xifres d'escàndol, que haurien de fer posar vermell a més d'un, justament en un moment on els aturats es compten per milions, les empreses "aprimen" les seves plantilles sense escrúpols, els preus dels serveis bàsics pugen per damunt de la xifra oficial de l'IPC, cada cop es veuen més persones remenant contenidors d'escombraries buscant-hi "alguna cosa", etc, etc.
Es a dir: els de sempre, estan fent pagar la crisi als de sempre.
Els beneficis d'algunes grans empreses:
ABERTIS: 618 (Milions d'Euros) FCC: 337 (Milions d'Euros)
ACCIONA: 464 GAS NATURAL: 1057
ACS: 1805 IBERDROLA: 3250
BANCO POPULAR: 1052 INDITEX: 1000
B. SABADELL: 673 MAPFRE: 900
B. SANTANDER: 8876 REPSOL: 2700
BANESTO: 780 TELEFONICA: 7592
BBVA: 5019 UNION FENOSA:1194
CRITERIA: 1200 RED ELECTRICA: 286
ENDESA: 7169 AGBAR: 235
Només les 35 empreses de l'IBEX acumulen uns beneficis nets de 47000 milions d'euros.
I aquest panorama de beneficis estratosfèrics contrasta amb una crisi devastadora amb els salaris retrocedint quan no congelats, amb grans fortunes evadint-se en els paradisos fiscals, amb un atur creixent que amenaça perillosament la cohesió social, i amb una progressivitat fiscal pràcticament inexistent: les rendes del capital s'han equiparat a les rendes del treball.
I enmig de tot això, i gràcies a la globalització de la informació, a diari coneixem noticies que ens parlen de corrupció, comissions milionàries, especulació amb el preu dels aliments, diner negre, fraus fiscals, acomiadaments massius en empreses amb beneficis, interessos d'usura de bancs i caixes, etc, etc.
"Aquesta remor que se sent..."
Es a dir: els de sempre, estan fent pagar la crisi als de sempre.
Els beneficis d'algunes grans empreses:
ABERTIS: 618 (Milions d'Euros) FCC: 337 (Milions d'Euros)
ACCIONA: 464 GAS NATURAL: 1057
ACS: 1805 IBERDROLA: 3250
BANCO POPULAR: 1052 INDITEX: 1000
B. SABADELL: 673 MAPFRE: 900
B. SANTANDER: 8876 REPSOL: 2700
BANESTO: 780 TELEFONICA: 7592
BBVA: 5019 UNION FENOSA:1194
CRITERIA: 1200 RED ELECTRICA: 286
ENDESA: 7169 AGBAR: 235
Només les 35 empreses de l'IBEX acumulen uns beneficis nets de 47000 milions d'euros.
I aquest panorama de beneficis estratosfèrics contrasta amb una crisi devastadora amb els salaris retrocedint quan no congelats, amb grans fortunes evadint-se en els paradisos fiscals, amb un atur creixent que amenaça perillosament la cohesió social, i amb una progressivitat fiscal pràcticament inexistent: les rendes del capital s'han equiparat a les rendes del treball.
I enmig de tot això, i gràcies a la globalització de la informació, a diari coneixem noticies que ens parlen de corrupció, comissions milionàries, especulació amb el preu dels aliments, diner negre, fraus fiscals, acomiadaments massius en empreses amb beneficis, interessos d'usura de bancs i caixes, etc, etc.
"Aquesta remor que se sent..."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
