Un cop passats els comicis municipals del 27 de Maig i constituïts els nous Ajuntaments, arriba l`hora de fer-ne un repàs final, un resum de còm lì ha anat a cada força politica, destacant-ne els aspectes positius, i subratllant-ne els negatius, que tothom en té.
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA:
Es el gran vencedor de les eleccions, de forma global, i indiscutible. Materialment han escombrat a l`àrea metropolitana de Barcelona i han tornat a obtenir majories absolutes que recorden les dels anys 80. Han guanyat a les ciutats més importants i passen de 200 a 250 alcaldies entre les que s`hi compten les ciutats més poblades del país: Barcelona, l`Hospitalet, Terrassa, Sabadell, Sta. Coloma de Gramenet, Badalona, Lleida, Tarragona, Reus, Mataró, Girona, Cornellà, Sant Boi, Mollet, Manresa, i un llarg etcètera. Més de 5,5 milions de catalans tindrem alcalde socialista, i això s`ha de remarcar. Tenen el poder municipal a Catalunya.
Però no tot son alegries: han perdut més de 180.000 vots i algunes alcaldies força emblemàtiques: Tortosa, la Bisbal d`Empordà, El Vendrell, Martorell, Figueres, Caldes de Montbui i Caldes d`Estrac, Tiana, Sant Celoni, Viella, Blanes, Roquetes, Berga, Corbera de Llobregat, Palau solità i Plegamans, entre d`altres. També, tot i haver guanyat, tindràn dificultats per governar a Vilafranca i Sabadell. Més de 30 alcaldes socialistes ho són, tot i no ser la llista més votada: Sta. Perpètua, Cubelles, Sta. Coloma de Cervelló, Arbúcies, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Cervera, Vaquerisses, Manresa, etc.
El PSC ha pactat amb tots els partits, incluït el PP, amb qui ha arribat a acords de govern a: St. Vicenç dels Horts, Cervelló, Cunit i Roses. A Cervera l`alcalde serà socialista gràcies a l`acord amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya.
Tot plegat demostra que tothom pacta amb (gairebé) tothom per mantenir o guanyar alcaldies, i qui estigui lliure de culpa, que llençi la primera pedra.
CONVERGÈNCIA I UNIÓ:
Globalment es pot afirmar que han resistit el cop. Han perdut 68.000 vots i l`emblemàtica alcaldia de Tarragona, que passa a mans socialistes (era qüestió de temps). També han "perdut" les Diputacions de Lleida i Girona que seran governades per Esquerra (que en tindrà la presidència) i socialistes. Gràcies a pactes dels altres partits, CiU també ha perdut les alcaldies, entre d`altres, de: Solsona, Mollerussa, Castellar del Vallès, Castelló d`Empúries, Roses, Salt, Tremp, Arenys de Mar ò Calella. En canvi ha mantingut: Valls, Sant Cugat del Vallès i Vic, i ha guanyat les alcaldies de: Martorell, El Vendrell, Berga, Figueres, Banyoles, Tortosa i Blanes d`entre les importants. Només conserva l`alcaldia d`una ciutat de més de 50.000 habitants: Sant Cugat del Vallès. Convergència també ha pactat amb tothom. El pacte més comú ha estat amb el PSC i ERC, però també ho ha fet amb ICV, la CUP o el PP. Amb els populars ha pactat a la Diputació de Tarragona, i els ajuntaments de: Les Franqueses del Vallès, Premià de Dalt, Platja d`Aro, Viella, Roda de Berà, el Catllar, Blanes ò Palau Solità i de Plegamans.
CiU tambe ha obtingut alcaldies on no era la llista més votada, contradient el discurs d`Artur Mas de que ha de governar qui guanya. Doncs tampoc ho han fet.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA:
ERC també surt reforçada de les municipals, tot i haver perdut 80.000 vots. Ha passat de 120 a 150 alcaldies, però cap en poblacions de més de 20.000 habitants. Ha guanyat la presidència de les Diputacions de Lleida i Girona gràcies a un pacte amb el PSC per fer fora CiU, però passaran a l`oposició a ciutats molt importants i poblades, com Barcelona, Lleida, Igualada ò Martorell, entre d`altres. El gust amarg d`ERC a les municipals queda palès amb la pèrdua d`alcaldies com ara: La Garriga, Banyoles, La Masó, Gelida, Capellades, Monistrol, Verges, Puig Reig, Argentona, Calella, St. Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Falset, Cabrera de Mar ò St. Quirze del Vallès. Altres alcaldies les hauràn de compartir dos anys: La Seu d`Urgell, Montblanc ò Gironella. A més, han quedat fora del Consistori en haver obtingut zero regidors a: L`Hospitalet de Llobregat, Sta. Coloma de Gramenet, Cerdanyola, St. Adrià de Besós, St. Celoni, Montornès del Vallès, Ripollet ò Pallejà. El resultat tampoc ha estat bo a ciutats importants on ERC ha caigut i s`ha quedat amb un sol Regidor: Sabadell, El Prat, Mollet, Castelldefels, Badalona, Cornellà, Esplugues, Martorell, St. Feliu de Llobregat, St. Joan d`Espí, Viladecans ò El Vendrell entre d`altres. Els objectius d`aconseguir les alcaldies de Girona, Figueres, Amposta o Molins de Rei (remarcats per la cúpula d`ERC), s`han vist frustrats, com frustrant ha estat també el resultat a Barcelona capital on han perdut 45.000 vots i han passat a ser la cinquena i última força a l`Ajuntament per darrere d`ICV. A l`Àrea Metropolitana de Barcelona, on vivim 5,5 milions de persones han punxat i ho han fet sense paliatius. A la resta del territori, els ha salvat, amb honroses excepcions, la politica de pactes que han deixat a mans de les assemblees locals. Així, han pactat amb tothom, segons els casos, però sobretot amb PSC i CiU (per aquest ordre) Tampoc se salven d`alguns pactes amb el PP: Castelló d`Ampúries, Blanes, La Galera, Roquetes, Tortosa ò Aitona.
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - ESQUERRA UNIDA - EPM
ICV-EUiA ha perdut 77.000 vots a les municipals, trencant la tendència a l`alça de l`anterior cicle elctoral. N`analitzaré les llums i les ombres, per tal de deixar al descobert les errades i així, poder-les rectificar.
Resultats nefastos a Tarragona, Granollers, Berga ò Amposta, entre d`altres, on ICV ha quedat fora dels Consistoris. També s`han obtingut zero regidors a altres municipis, però Tarragona és especialment significativa per dues raons: s`havia de ser "clau" per un canvi d`esquerres, i per la falta de tacte del Cap de Llista, qui va proposar cedir un edifici públic emblemàtic de la ciutat per fer-hi una mesquita. Aquestes errades no s`han de tornar a repetir, i cal revisar el discurs sobre la immigració: parlar de drets, però també de deures; i entre els drets fonamentals (salut, educació) no hi ha el dret a "culte". ICV aboga per una societat laica i el "dret" al culte s`enmarcaria dins l`àmbit de la privacitat, com l`horientació sexual, l`euip de futbol preferit ò els gustos gastronòmics ò estètics.
Malgrat aquests elements manifestament negatius i la baixada general, ICV-EUiA-EPM incrementa el número d`alcaldes i passa de 16 a 26. Aquestes son:
Boadella Empordà, Saus-Camallera, Sant Mori, Vall-llobrega, Colomers, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt, St. Pere de Torelló, Banyeres del Penedès, Molins de Rei, La Palma de Cervelló, Pallejà, Begues, El Prat de Llobregat, Aiguafreda, Puig-Reig, Altafulla, Olivella, Camarassa, Torrent, Senan, Martorelles, Palafrugell, Cerdanyola, Tiana i Santa Pau, (a la Garrotxa) on hi haurà la primera alcaldessa en mil anys d`història del municipi. 300.000 ciutadans de Catalunya tindran alcalde ò alcaldessa de la coalició ICV-EUiA.
La coalició roig-verda ha quedat apartada de l`alcaldia a 8 municipis, malgrat ser la llista guanyadora a: Arbúcies, Cubelles, La Granada del Penedès, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Coloma de Cervelló, Regencós, aiguamúrcia i Montornès del Vallès; element comú en els pactes per apartar la llista ecosocialista d`aquestes alcaldies, ha estat el PSC (en tots els casos) i sovint també ERC. A Esparreguera, Sant Feliu de Llobregat ò La Sènia, no s`ha pogut assolir l`alcaldia malgrat haver fet ICV un molt bon resultat, però insuficient, perquè com ha quedat demostrat, ni ser la força més votada garanteix l`alcaldia. ICV-EUiA ha "arrebatat" l`alcaldia a la força més votada a 4 municipis: Cerdanyola, Tiana, Martorelles i Palafrugell.
Malgrat els resultats mediocres, ICV-EUiA es la segona força, i per tant alternativa a la primera, en ciutats importants com: Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Esparreguera, Mollet del Vallès, La Sènia, Tivissa ò La Llagosta. El resultat ha estat per sota de les espectatives a tot arreu però ha resultat especialment dur a: Sabadell, l`Hospitalet, Cornellà, Mataró, Sant Boi, Lleida ò Badalona, on potser s`havien fixat objectius massa ambiciosos. El resultat global demostra que ICV-EUiA es reequilibra territorialment, apareixent per primer cop a Municipis on fins ara no hi era: Figueres, Banyoles, La Bisbal, Cervera, Tremp, Solsona, Centelles ò Balaguer.
ICV ha prioritzat acords d`esquerres però sovint ha pactat també amb CiU i en dos municipis amb el PP: Cerdanyola i Olivella.
Val a dir que al llarg de la campanya grups antisistema han boicotejat 80 actes electorals i sabotejat 30 seus locals d`ICV, obtenint aquests actes sovint tot el ressó mediàtic del dia. També poden haver "influït" negativament per ICV algunes declaracions desafortunades d`algun o alguna dirigent (participació, antisistema...), la campanya de desprestigi contra el Conseller d`Interior, ò la imatge pública presentada com massa frívola per part de la parella Saura-Mayol.
Així i tot, i a falta de tancar alguns acords, la coalició ICV-EUiA-EPM estarà en el govern de ciutats i municipis que sumen més de 3.000.000 d`habitants: Barcelona, Girona, Manresa, Mataró,l`Hospitalet, Reus, Sitges, Cambrils, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi, Sant Joan d`Espí, Sant Just d`Esvern, Solsona, Balaguer, Igualada, Vic, Sant Adrià de Besós, Campdevànol, Sant Julià de Ramis, Arenys de Mar, El Masnou, Montgat, Tàrrega, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d`Enveja, Palautordera, Bigues i Riells, Torredembarra, etc, etc.
Així doncs qui no es conforma es perquè no vol, però ICV és inconformista i per tan, ha de treballar per trobar les claus que l`ajudin a superar aquest resultat que ha estat, es miri com es miri, per sota del que esperàvem.
diumenge, 17 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada