Deia Karl Marx que el capitalisme cauria abans per la cobdícia del capital, que per la lluita dels obrers; I tenia raó.
La Crisi: pose'm-hi noms i cognoms:
Lehman Brothers cau i tothom va al carrer sense indemnització, excepte el seu president, Richard Fuld, que s'embutxaca 480 milions de dòlars.
AIG, la paradigmàtica asseguradora nordamenricana també cau, però és massa greu des d'un punt de vista simbòlic i el govern Bush la "rescata només" per 85.000 milions de dòlars dels contribuents. Per celebra-ho els seus Directors Cassano i Sullivan reben una "bonificació" de 8,8 milions de dòlars i ho celebren amb tots els executius de la companyia en un luxós hotel de califòrnia amb habitacions a 1000 dòlars la nit i despeses milionàries suntuàries: begudes, noies, golf, spa...
Seguim:
Bob Diamond, del Barclays Bank, admèd haver percebut primes de més de 50 milions;
Marcel Ospel, del banc suís UBS -també "rescatat"-, 15,7 milions d'euros en "bonus";
Josef Ackermann, Deutsche Bank, cobra 10 milions d'euros l'any, primes a part;
Fred Goodwin del Royal Bank Scotland, en fallida, s'endú 5,3 milions.
A França els 10.000 milions que el govern ha posat a la disposició dels principals bancs, han caigut en la més absoluta opacitat. Res se'n sap d'aquests diners;
L'import total de les indemnitzacions, bonificacions i primes dels patrons i executius de les grans empreses en fallida s'acosta als 80.000 milions de dòlars. Les mateixes empreses han deixat a l'atur més d'un milió de treballadors.
Dos exemples a Espanya:
Francisco González, conseller delegat del BBVA té una nòmina de més de 60.000 euros diaris, que venen a ser quasi 22 milions anuals.
Més casos de pillatge: la Delphi a Cadis: empresa de components de l'automòbil; 1500 treballadors, la majoria dones, amb nòmines de 800 euros al mes. La matriu nordamericana decideix deslocalitzar-la perquè els costos salarials són "massa alts"; hi envia un executiu per gestionar el tancament que, ell sol, té una nòmina de 1,2 milions d'euros mensuals, és a dir: el mateix que la totalitat de la plantilla.
Sobren els comentaris davant la magnitut del frau, estafa, pillatge, inmoralitat, engany i burla contra els pobles que això significa.
No es que calgui refundar el capitalisme, és que la jsutícia internacional hauria de detenir-los i condemnar-los a cremar a l'infern de forma perpètua amb tots els seus diners.
dimarts, 25 de novembre del 2008
divendres, 12 de setembre del 2008
EM FA POR VOLAR
Sempre m`han fet por els avions, i tot i així n`he agafat uns quants. Especialment tens se`m fan els moments de l`enlairament i l`aterratge, però també quan s`atrevessen turbulències o hi ha més moviment del normal. No puc fer-hi més, és així i així continuarà.
Aquest estiu, però, a la por diguem-ne habitual, n`hi he d`afegir dues més que han aparegut amb més força que mai a partir de l`accident del vol JK5022 d`Spanair a Barajas. D`una banda la constatació que una cadena d`errades i d`avaries, o bé no van ser detectades, o bé van ser cancelades i "congelades" per revisions posteriors. Pel que ara sabem, si hi ha una avaria considerada "petita", l`avió surt igualment i ja s`arranjarà més endavant. Així doncs, allò de que la seguretat és el primer de tot, hauria canviat i pel que pertoca a l`aerolínea, el prioritari és que l`avió s`enlairi.
Magnífic l`acudit de El Roto en el diari "Público": "menos psicólogos y más mecánicos y controladores".
Però encara hi ha un nou motiu d`inquietut: el funeral.
Resulta que si tinc la mala pata que el meu avió se la fot, hi hauré d`afegir la dissort d`haver d`aguantar que em facin un "funeral d`Estat" oficiat ni més ni menys que pel cardenal Rouco-Varela, amb presència de la Reialesa, President del Govern, Ministres, el Cap de l`oposició i moltes altres "personalitats" entre les quals generals, bisbes, Consellers Delegats de Companyies de Vol (quina ironia), i altres Vips amb cotxe oficial que aquell dia faran el paper de "profundament afligits".
Sr. President, Sra. Ministra: enlloc de prometre que s`investigaran fins on calgui les càuses de l`accident -només faltaría -, treballin perquè cap altra avió s`enlaire després d`un primer intent fallit, i això vol dir, com deia El Roto, més mecànics, més inspeccions i menys psicòlegs... i si us plau, si som, com diu la Constitució, un Estat aconfessional, o bé fan un funeral ecumènic, o bé una cerimònia laica.
Aquest estiu, però, a la por diguem-ne habitual, n`hi he d`afegir dues més que han aparegut amb més força que mai a partir de l`accident del vol JK5022 d`Spanair a Barajas. D`una banda la constatació que una cadena d`errades i d`avaries, o bé no van ser detectades, o bé van ser cancelades i "congelades" per revisions posteriors. Pel que ara sabem, si hi ha una avaria considerada "petita", l`avió surt igualment i ja s`arranjarà més endavant. Així doncs, allò de que la seguretat és el primer de tot, hauria canviat i pel que pertoca a l`aerolínea, el prioritari és que l`avió s`enlairi.
Magnífic l`acudit de El Roto en el diari "Público": "menos psicólogos y más mecánicos y controladores".
Però encara hi ha un nou motiu d`inquietut: el funeral.
Resulta que si tinc la mala pata que el meu avió se la fot, hi hauré d`afegir la dissort d`haver d`aguantar que em facin un "funeral d`Estat" oficiat ni més ni menys que pel cardenal Rouco-Varela, amb presència de la Reialesa, President del Govern, Ministres, el Cap de l`oposició i moltes altres "personalitats" entre les quals generals, bisbes, Consellers Delegats de Companyies de Vol (quina ironia), i altres Vips amb cotxe oficial que aquell dia faran el paper de "profundament afligits".
Sr. President, Sra. Ministra: enlloc de prometre que s`investigaran fins on calgui les càuses de l`accident -només faltaría -, treballin perquè cap altra avió s`enlaire després d`un primer intent fallit, i això vol dir, com deia El Roto, més mecànics, més inspeccions i menys psicòlegs... i si us plau, si som, com diu la Constitució, un Estat aconfessional, o bé fan un funeral ecumènic, o bé una cerimònia laica.
divendres, 18 de juliol del 2008
ADIGSA
La dada: més de 1400 pisos públics propietat d`ADIGSA, resten buits desde fa mesos, pendents d`adjudicació. Molts d`aquests pisos són nous.
Es evident que els actuals gestors d`ADIGSA es van trobar l`Agència en fallida. Però ja han passat uns anys, i la lentitut burocràtica d`aquestes adjudicacions és insufrible. I el discurs de la Llei pel Dret a l`Habitatge que preveu l`expropiació forçosa de pisos buits, esdevé ridícul davant del fet que és la pròpia administració la que manté centenars de pisos nous buits. Tot plegat és esperpèntic.
Amb actuacions com aquesta, i d`altres de similars, no m`extranya que el Conseller Saura indiqués al President Montilla la necessitat de substituïr al Conseller Baltasar en el "marc" d`una remodelació més ampla. Segurament Saura va demanar a Montilla que fes el que ell no s`ha atrevit a fer.
Doncs tú mateix Saura. Ja t`ho trobaràs.
Pel dret a l`habitatge: adjudicació del pisos buits, ja !!!
Es evident que els actuals gestors d`ADIGSA es van trobar l`Agència en fallida. Però ja han passat uns anys, i la lentitut burocràtica d`aquestes adjudicacions és insufrible. I el discurs de la Llei pel Dret a l`Habitatge que preveu l`expropiació forçosa de pisos buits, esdevé ridícul davant del fet que és la pròpia administració la que manté centenars de pisos nous buits. Tot plegat és esperpèntic.
Amb actuacions com aquesta, i d`altres de similars, no m`extranya que el Conseller Saura indiqués al President Montilla la necessitat de substituïr al Conseller Baltasar en el "marc" d`una remodelació més ampla. Segurament Saura va demanar a Montilla que fes el que ell no s`ha atrevit a fer.
Doncs tú mateix Saura. Ja t`ho trobaràs.
Pel dret a l`habitatge: adjudicació del pisos buits, ja !!!
dimarts, 8 d’abril del 2008
PREGUNTES SENSE RESPOSTA (de moment)
AIGUA PER A TOTS PERÒ NO PER TOT
Tota la societat ha d`estalviar aigua, però com amb tot, sempre fem l`esforç estalviador els mateixos. Qui més té, més consum suntuari fa. El diner ho pot tot.
Model de desenvolupament territorial insostenible: les ciutats compactes tenen un consum de poc més de 100 l. persona/dia. Les ciutats i pobles extensos (urbanitzacions, xalets, unifamiliars amb piscina i jardí) gasten prop de 400 l. persona dia. Sant Cugat, la ciutat model de CiU, té més de 4.400 piscines. A corbera, amb 31 urbanitzacions censades, hi ha una piscina per cada 11 habitants.
A Ciutat Badia una per tot el poble. I pública.
300 Hectòmetres cúbics d`aigua més o menys depurada es llencen cada any al mar. Podem fer-hi alguna cosa ?
Es imprescindible el correcte manteniment de les xarxes públiques de distribució. No es de rebut que ens assebentem pels diaris d`una fuga a Badalona de milions de litres d`aigua.
Perquè els regants posen el crit en el cel si se`ls hi capta l`aigua, però si la cobren ja els hi està bé ?
Perquè Agricultura promou milers de noves hectàrees de regadius ? Amb quina aigua pensen regar ?. No hi ha coordinació en el govern ?
Caldria no demonitzar la interconexió de xarxes. On hi ha aigua hi ha poca població, i on hi ha població no hi ha prou aigua. En un món global, cal repartir els recursos de forma equitativa.
Perquè no s`explica que en 23 anys no s`ha fet res i que ara cal canviar el model i això duu temps ?
Quan érem a l`oposició rebutjàvem les dessaladores per energèticament insostenibles. Ara les plantegem com la solució de futur. Una mica d`autocrítica no vindria malament.
Quan pensen tancar un camp de golf ?. Només en demanem un !!!
Darrerament se n`han obert de nous a Port Aventura i se n`estan fent a Arbúcies i la Vall Fosca. I jo he de rentar-me les mans amb un rajolí d`aigua ?
Vall Fosca: S`hi construeixen centenars de xalets, blocs d`apartaments, hotels i un camp de golf. Preparen la conexió amb el domini esquiable Boí-Taüll Resort. Milers de metres cúbics d`aigua mineral natural captada dels llacs de la capçalera dels rius, que mai arribarà al sistema Sau-Susqueda, i per tant a l`àrea de Barcelona.
Aragó: Molta Expo de l`aigua però el Govern regional, amb el vist i plau de Madrid, promou el macro complex dels Monegros amb desenes de casinos, hotels, apartaments, parcs temàtics, etc. Una nova Seseña ?
Camps de golf, Resorts, Balnearis, Sps, Hotels, Apartaments, et... per quan l`obligació de reutilització de les aigües grises ?
Al Centre "Esplai" de El Prat, amb centenars d`usuaris diaris, es reciclen les aigües grises i el consum final no arriba a 60 l. persona/dia.
Perquè Agbar cobra un consum mínim de 18 m3 ?. Moltes cases són habitades per una sola persona, sovint jubilada, que consumeix 10 ò 12 m3. mensuals, però se`ls hi cobren els 18 del mínim. Així s`incentiva l`estalvi ?
Aprofitem els Bancs d`Aigua dels regants. A Andalusia funciona molt bé. Sevilla estava seca, però els terratinents tenien concessions antigues d`aigua. Pagant Sant pere canta, i tothom content.
A Catalunya hi ha granges d`engreix que sumen 6 milions de porcs, que generen un gran consum d`aigua i produeixen greu contaminació per nitrats del freàtic. Convindria replantejar-se el model.
A nombroses comarques es reguen camps d`hortalisses amb aigua potable, i a la zona del montseny, amb aigua mineral. Canviem les prioritats.
I parlant del Montseny: podrien replantejar-se els contractes de les companyies que extreuen milions de litres d`aigua per vendre-la a 1 euro el litre ?
L`aigua no és de ningú. Es de tots. Cal repartirla de forma equitativa, justa, lògica i valenta.
Transvassament ?, Captació temporal ?. Volem aigua i que l`acció del Govern sigui neta i transparent i no pas tèrbola. Primer la gent, després els interessos particulars.
Tota la societat ha d`estalviar aigua, però com amb tot, sempre fem l`esforç estalviador els mateixos. Qui més té, més consum suntuari fa. El diner ho pot tot.
Model de desenvolupament territorial insostenible: les ciutats compactes tenen un consum de poc més de 100 l. persona/dia. Les ciutats i pobles extensos (urbanitzacions, xalets, unifamiliars amb piscina i jardí) gasten prop de 400 l. persona dia. Sant Cugat, la ciutat model de CiU, té més de 4.400 piscines. A corbera, amb 31 urbanitzacions censades, hi ha una piscina per cada 11 habitants.
A Ciutat Badia una per tot el poble. I pública.
300 Hectòmetres cúbics d`aigua més o menys depurada es llencen cada any al mar. Podem fer-hi alguna cosa ?
Es imprescindible el correcte manteniment de les xarxes públiques de distribució. No es de rebut que ens assebentem pels diaris d`una fuga a Badalona de milions de litres d`aigua.
Perquè els regants posen el crit en el cel si se`ls hi capta l`aigua, però si la cobren ja els hi està bé ?
Perquè Agricultura promou milers de noves hectàrees de regadius ? Amb quina aigua pensen regar ?. No hi ha coordinació en el govern ?
Caldria no demonitzar la interconexió de xarxes. On hi ha aigua hi ha poca població, i on hi ha població no hi ha prou aigua. En un món global, cal repartir els recursos de forma equitativa.
Perquè no s`explica que en 23 anys no s`ha fet res i que ara cal canviar el model i això duu temps ?
Quan érem a l`oposició rebutjàvem les dessaladores per energèticament insostenibles. Ara les plantegem com la solució de futur. Una mica d`autocrítica no vindria malament.
Quan pensen tancar un camp de golf ?. Només en demanem un !!!
Darrerament se n`han obert de nous a Port Aventura i se n`estan fent a Arbúcies i la Vall Fosca. I jo he de rentar-me les mans amb un rajolí d`aigua ?
Vall Fosca: S`hi construeixen centenars de xalets, blocs d`apartaments, hotels i un camp de golf. Preparen la conexió amb el domini esquiable Boí-Taüll Resort. Milers de metres cúbics d`aigua mineral natural captada dels llacs de la capçalera dels rius, que mai arribarà al sistema Sau-Susqueda, i per tant a l`àrea de Barcelona.
Aragó: Molta Expo de l`aigua però el Govern regional, amb el vist i plau de Madrid, promou el macro complex dels Monegros amb desenes de casinos, hotels, apartaments, parcs temàtics, etc. Una nova Seseña ?
Camps de golf, Resorts, Balnearis, Sps, Hotels, Apartaments, et... per quan l`obligació de reutilització de les aigües grises ?
Al Centre "Esplai" de El Prat, amb centenars d`usuaris diaris, es reciclen les aigües grises i el consum final no arriba a 60 l. persona/dia.
Perquè Agbar cobra un consum mínim de 18 m3 ?. Moltes cases són habitades per una sola persona, sovint jubilada, que consumeix 10 ò 12 m3. mensuals, però se`ls hi cobren els 18 del mínim. Així s`incentiva l`estalvi ?
Aprofitem els Bancs d`Aigua dels regants. A Andalusia funciona molt bé. Sevilla estava seca, però els terratinents tenien concessions antigues d`aigua. Pagant Sant pere canta, i tothom content.
A Catalunya hi ha granges d`engreix que sumen 6 milions de porcs, que generen un gran consum d`aigua i produeixen greu contaminació per nitrats del freàtic. Convindria replantejar-se el model.
A nombroses comarques es reguen camps d`hortalisses amb aigua potable, i a la zona del montseny, amb aigua mineral. Canviem les prioritats.
I parlant del Montseny: podrien replantejar-se els contractes de les companyies que extreuen milions de litres d`aigua per vendre-la a 1 euro el litre ?
L`aigua no és de ningú. Es de tots. Cal repartirla de forma equitativa, justa, lògica i valenta.
Transvassament ?, Captació temporal ?. Volem aigua i que l`acció del Govern sigui neta i transparent i no pas tèrbola. Primer la gent, després els interessos particulars.
dimecres, 23 de gener del 2008
" 7 DIAS DE ENERO"
Ara fa exactament 31 anys, el 24 de gener de 1977, uns fets terribles varen colpejar duríssimament la lluita per la democràcia i la llibertat a Espanya.
Pel matí, l`obscur i sospitós GRAPO, segresta al President del Consell d`Estat Antonio Mª de Oriol y Urquijo, y al Tinent General Emilio Villaescusa. Al migdia es coneix la notícia de la mort per impacte d`un pot de fum disparat pels grisos de la estudiant Mari Luz Nájera quan assistia a una manifestació per l`amnistia. Aquelles setmanes aquest episodi era un goteig gairebé diari.
Però és al vespre quan es perpetra la tragèdia en el despatx dels advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Un escamot d`extrema dreta membre de la Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista, el nom ja fa tremolar) entra en el despatx en plena ebullició sindical i política d`aquells dies i disparen pistoles i metralletes contra els presents, causant la mort immediata per trets de bala dels advocats laboralistes: Javier Sauquillo, Javier Benavides, Serafín Holgado, Enrique Valdevira i el treballador del despatx Angel Rodriguez. Altres 5 persones resultaren ferides. Avui, davant del nº 55 del C/ Atocha, on hi havia el despatx, hi ha una placa recordatòria amb els noms dels assassinats i el gravat de Juan Genovés "el abrazo".
L`enterrament dels advocats morts, membres de CCOO i del PCE, va aplegar a desenes de milers de persones que, obertament i a cara descoberta van exhibir de manera pacífica però ferma les banderes i els símbols dels demòcrates, l`exigència de justícia, i l`advertiment que, malgrat l`altíssim preu pagat, la llibertat i la democràcia acabarien enterrant la dictadura.
Desls assassins només un va entrar a la presó i ja fa molts anys que en va sortir. Els actes de terrorisme de l`extrema dreta van causar entre 1975 i 1980 entorn a 500 morts. La transició no va ser tan pacífica ni tant exemplar com sovint se`ns pretén fer creure.
Han passat 31 anys, i sembla que hi hagi qui anyori tot allò. Sentir algunes emissores, llegir alguns diaris, escoltar a alguns polítics, locutors, bisbes ò a algun expresident del govern amb bigoti, em produeix el mateix malestar, la mateixa ràbia que vaig sentir aquella nit. Aquella nit dels "ganivets llargs" de la nostra història recent.
Les víctimes no ens perdonarien que baixéssim la guàrdia.
Pel matí, l`obscur i sospitós GRAPO, segresta al President del Consell d`Estat Antonio Mª de Oriol y Urquijo, y al Tinent General Emilio Villaescusa. Al migdia es coneix la notícia de la mort per impacte d`un pot de fum disparat pels grisos de la estudiant Mari Luz Nájera quan assistia a una manifestació per l`amnistia. Aquelles setmanes aquest episodi era un goteig gairebé diari.
Però és al vespre quan es perpetra la tragèdia en el despatx dels advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Un escamot d`extrema dreta membre de la Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista, el nom ja fa tremolar) entra en el despatx en plena ebullició sindical i política d`aquells dies i disparen pistoles i metralletes contra els presents, causant la mort immediata per trets de bala dels advocats laboralistes: Javier Sauquillo, Javier Benavides, Serafín Holgado, Enrique Valdevira i el treballador del despatx Angel Rodriguez. Altres 5 persones resultaren ferides. Avui, davant del nº 55 del C/ Atocha, on hi havia el despatx, hi ha una placa recordatòria amb els noms dels assassinats i el gravat de Juan Genovés "el abrazo".
L`enterrament dels advocats morts, membres de CCOO i del PCE, va aplegar a desenes de milers de persones que, obertament i a cara descoberta van exhibir de manera pacífica però ferma les banderes i els símbols dels demòcrates, l`exigència de justícia, i l`advertiment que, malgrat l`altíssim preu pagat, la llibertat i la democràcia acabarien enterrant la dictadura.
Desls assassins només un va entrar a la presó i ja fa molts anys que en va sortir. Els actes de terrorisme de l`extrema dreta van causar entre 1975 i 1980 entorn a 500 morts. La transició no va ser tan pacífica ni tant exemplar com sovint se`ns pretén fer creure.
Han passat 31 anys, i sembla que hi hagi qui anyori tot allò. Sentir algunes emissores, llegir alguns diaris, escoltar a alguns polítics, locutors, bisbes ò a algun expresident del govern amb bigoti, em produeix el mateix malestar, la mateixa ràbia que vaig sentir aquella nit. Aquella nit dels "ganivets llargs" de la nostra història recent.
Les víctimes no ens perdonarien que baixéssim la guàrdia.
dilluns, 14 de gener del 2008
Ruptura a EUPV. Quina llàstima.
Es veia venir. La ruptura en el sí d`Esquerra Unida del País Valencià és un fet. I una llàstima, però, hores d`ara, és inevitable. Malauradament la història ens ensenya que ha de ser així. Alguna cosa ha de morir perquè en neixi una de nova.
Anem als fets:
El Consell Polític Federal d`IU nomena Gaspar Llamazares com a cap de cartell, nº 1 per Madrid i per tan, candidat a la Presidència del Govern per les Generals del 9 de Març. La minoria dins d`IU, recolzada pel PCE, no accepta la decisió majoritària del Consell Federal (màxim órgan d`IU), i exigeix fer eleccions primàries per triar el candidat. Presenten les firmes preceptives i la direcció d`IU convoca eleccions primàries. Dos candidats: Llamazares, i Marga Sanz, candidata del PCE i secretària general del PCPV.
Resultat: Llamazares 62 %, Sanz 38%.
Fins aquí, tot bé. Al País valencià, i a Sevilla, la direcció regional (controlada pel PCE) nomena candidats a les eleccions generals a persones de la seva corda; sense passar per les urnes. Quan IU reclama que es facin primàries per tal de triar els candidats, EUPV (i el PCE) s`hi neguen en rodó, adduint la sobirania d`EUPV per fer i desfer. Així doncs, la direcció federal d`IU convoca primàries pel 18 de Gener a les que s`hi presenta la diputada valenciana a corts, Isaura Navarro, i no s`hi presenten els candidats proposats per la direcció d`EUPV, que titllen les primàries "d`ingerència". A alguns la democràcia els hi fa por. Haurien d`explicar perquè les eleccions primàries són bones a Madrid però no ho són a València.
Vist així, la ruptura està servida. Deia que em sap greu i ho lamento, però tard o d`hora havia de passar. Segurament el preu d`aquesta batalla interna, això a la gent no li agrada, es pagarà car a les urnes. Però era i és necessari que IU es tregui de sobre la llosa del PCE segrestat pels Frutos, Alcaraz, Montalbán, etc, tots amb més de 65 anys, i que porten tota la vida posant pals a les rodes al creixement i obertura d`IU com a referent clar de l`esquerra social, federal i transformadora, portadora dels fils verd de l`ecologisme polític i roig de les polítiques públiques i económiques redistributives, justes i democràtiques de debò.
Còm podem criticar l`excés de poder i d`intervencionisme en la vida del país de la cúpula de l`Església, si a la cúpula del PCE hi manen els mateixos des de fa 25 anys, amb l`únic objectiu d`evitar qualsevol canvi que els posi en perill la cadira ?.
Llamazares té tot el meu suport, i el de molta gent, sobretot jove, però ha d`anar molt més lluny, ha de sanejar estructures que fan olor de ranci, i encarar el futur amb objectius programàtics i organitzatius nous.
Anem als fets:
El Consell Polític Federal d`IU nomena Gaspar Llamazares com a cap de cartell, nº 1 per Madrid i per tan, candidat a la Presidència del Govern per les Generals del 9 de Març. La minoria dins d`IU, recolzada pel PCE, no accepta la decisió majoritària del Consell Federal (màxim órgan d`IU), i exigeix fer eleccions primàries per triar el candidat. Presenten les firmes preceptives i la direcció d`IU convoca eleccions primàries. Dos candidats: Llamazares, i Marga Sanz, candidata del PCE i secretària general del PCPV.
Resultat: Llamazares 62 %, Sanz 38%.
Fins aquí, tot bé. Al País valencià, i a Sevilla, la direcció regional (controlada pel PCE) nomena candidats a les eleccions generals a persones de la seva corda; sense passar per les urnes. Quan IU reclama que es facin primàries per tal de triar els candidats, EUPV (i el PCE) s`hi neguen en rodó, adduint la sobirania d`EUPV per fer i desfer. Així doncs, la direcció federal d`IU convoca primàries pel 18 de Gener a les que s`hi presenta la diputada valenciana a corts, Isaura Navarro, i no s`hi presenten els candidats proposats per la direcció d`EUPV, que titllen les primàries "d`ingerència". A alguns la democràcia els hi fa por. Haurien d`explicar perquè les eleccions primàries són bones a Madrid però no ho són a València.
Vist així, la ruptura està servida. Deia que em sap greu i ho lamento, però tard o d`hora havia de passar. Segurament el preu d`aquesta batalla interna, això a la gent no li agrada, es pagarà car a les urnes. Però era i és necessari que IU es tregui de sobre la llosa del PCE segrestat pels Frutos, Alcaraz, Montalbán, etc, tots amb més de 65 anys, i que porten tota la vida posant pals a les rodes al creixement i obertura d`IU com a referent clar de l`esquerra social, federal i transformadora, portadora dels fils verd de l`ecologisme polític i roig de les polítiques públiques i económiques redistributives, justes i democràtiques de debò.
Còm podem criticar l`excés de poder i d`intervencionisme en la vida del país de la cúpula de l`Església, si a la cúpula del PCE hi manen els mateixos des de fa 25 anys, amb l`únic objectiu d`evitar qualsevol canvi que els posi en perill la cadira ?.
Llamazares té tot el meu suport, i el de molta gent, sobretot jove, però ha d`anar molt més lluny, ha de sanejar estructures que fan olor de ranci, i encarar el futur amb objectius programàtics i organitzatius nous.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
