Ruptura a EUPV. Quina llàstima.

Es veia venir. La ruptura en el sí d`Esquerra Unida del País Valencià és un fet. I una llàstima, però, hores d`ara, és inevitable. Malauradament la història ens ensenya que ha de ser així. Alguna cosa ha de morir perquè en neixi una de nova.

Anem als fets:
El Consell Polític Federal d`IU nomena Gaspar Llamazares com a cap de cartell, nº 1 per Madrid i per tan, candidat a la Presidència del Govern per les Generals del 9 de Març. La minoria dins d`IU, recolzada pel PCE, no accepta la decisió majoritària del Consell Federal (màxim órgan d`IU), i exigeix fer eleccions primàries per triar el candidat. Presenten les firmes preceptives i la direcció d`IU convoca eleccions primàries. Dos candidats: Llamazares, i Marga Sanz, candidata del PCE i secretària general del PCPV.
Resultat: Llamazares 62 %, Sanz 38%.

Fins aquí, tot bé. Al País valencià, i a Sevilla, la direcció regional (controlada pel PCE) nomena candidats a les eleccions generals a persones de la seva corda; sense passar per les urnes. Quan IU reclama que es facin primàries per tal de triar els candidats, EUPV (i el PCE) s`hi neguen en rodó, adduint la sobirania d`EUPV per fer i desfer. Així doncs, la direcció federal d`IU convoca primàries pel 18 de Gener a les que s`hi presenta la diputada valenciana a corts, Isaura Navarro, i no s`hi presenten els candidats proposats per la direcció d`EUPV, que titllen les primàries "d`ingerència". A alguns la democràcia els hi fa por. Haurien d`explicar perquè les eleccions primàries són bones a Madrid però no ho són a València.

Vist així, la ruptura està servida. Deia que em sap greu i ho lamento, però tard o d`hora havia de passar. Segurament el preu d`aquesta batalla interna, això a la gent no li agrada, es pagarà car a les urnes. Però era i és necessari que IU es tregui de sobre la llosa del PCE segrestat pels Frutos, Alcaraz, Montalbán, etc, tots amb més de 65 anys, i que porten tota la vida posant pals a les rodes al creixement i obertura d`IU com a referent clar de l`esquerra social, federal i transformadora, portadora dels fils verd de l`ecologisme polític i roig de les polítiques públiques i económiques redistributives, justes i democràtiques de debò.

Còm podem criticar l`excés de poder i d`intervencionisme en la vida del país de la cúpula de l`Església, si a la cúpula del PCE hi manen els mateixos des de fa 25 anys, amb l`únic objectiu d`evitar qualsevol canvi que els posi en perill la cadira ?.

Llamazares té tot el meu suport, i el de molta gent, sobretot jove, però ha d`anar molt més lluny, ha de sanejar estructures que fan olor de ranci, i encarar el futur amb objectius programàtics i organitzatius nous.