Ara fa exactament 31 anys, el 24 de gener de 1977, uns fets terribles varen colpejar duríssimament la lluita per la democràcia i la llibertat a Espanya.
Pel matí, l`obscur i sospitós GRAPO, segresta al President del Consell d`Estat Antonio Mª de Oriol y Urquijo, y al Tinent General Emilio Villaescusa. Al migdia es coneix la notícia de la mort per impacte d`un pot de fum disparat pels grisos de la estudiant Mari Luz Nájera quan assistia a una manifestació per l`amnistia. Aquelles setmanes aquest episodi era un goteig gairebé diari.
Però és al vespre quan es perpetra la tragèdia en el despatx dels advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Un escamot d`extrema dreta membre de la Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista, el nom ja fa tremolar) entra en el despatx en plena ebullició sindical i política d`aquells dies i disparen pistoles i metralletes contra els presents, causant la mort immediata per trets de bala dels advocats laboralistes: Javier Sauquillo, Javier Benavides, Serafín Holgado, Enrique Valdevira i el treballador del despatx Angel Rodriguez. Altres 5 persones resultaren ferides. Avui, davant del nº 55 del C/ Atocha, on hi havia el despatx, hi ha una placa recordatòria amb els noms dels assassinats i el gravat de Juan Genovés "el abrazo".
L`enterrament dels advocats morts, membres de CCOO i del PCE, va aplegar a desenes de milers de persones que, obertament i a cara descoberta van exhibir de manera pacífica però ferma les banderes i els símbols dels demòcrates, l`exigència de justícia, i l`advertiment que, malgrat l`altíssim preu pagat, la llibertat i la democràcia acabarien enterrant la dictadura.
Desls assassins només un va entrar a la presó i ja fa molts anys que en va sortir. Els actes de terrorisme de l`extrema dreta van causar entre 1975 i 1980 entorn a 500 morts. La transició no va ser tan pacífica ni tant exemplar com sovint se`ns pretén fer creure.
Han passat 31 anys, i sembla que hi hagi qui anyori tot allò. Sentir algunes emissores, llegir alguns diaris, escoltar a alguns polítics, locutors, bisbes ò a algun expresident del govern amb bigoti, em produeix el mateix malestar, la mateixa ràbia que vaig sentir aquella nit. Aquella nit dels "ganivets llargs" de la nostra història recent.
Les víctimes no ens perdonarien que baixéssim la guàrdia.
dimecres, 23 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada