Un cop passats els comicis municipals del 27 de Maig i constituïts els nous Ajuntaments, arriba l`hora de fer-ne un repàs final, un resum de còm lì ha anat a cada força politica, destacant-ne els aspectes positius, i subratllant-ne els negatius, que tothom en té.
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA:
Es el gran vencedor de les eleccions, de forma global, i indiscutible. Materialment han escombrat a l`àrea metropolitana de Barcelona i han tornat a obtenir majories absolutes que recorden les dels anys 80. Han guanyat a les ciutats més importants i passen de 200 a 250 alcaldies entre les que s`hi compten les ciutats més poblades del país: Barcelona, l`Hospitalet, Terrassa, Sabadell, Sta. Coloma de Gramenet, Badalona, Lleida, Tarragona, Reus, Mataró, Girona, Cornellà, Sant Boi, Mollet, Manresa, i un llarg etcètera. Més de 5,5 milions de catalans tindrem alcalde socialista, i això s`ha de remarcar. Tenen el poder municipal a Catalunya.
Però no tot son alegries: han perdut més de 180.000 vots i algunes alcaldies força emblemàtiques: Tortosa, la Bisbal d`Empordà, El Vendrell, Martorell, Figueres, Caldes de Montbui i Caldes d`Estrac, Tiana, Sant Celoni, Viella, Blanes, Roquetes, Berga, Corbera de Llobregat, Palau solità i Plegamans, entre d`altres. També, tot i haver guanyat, tindràn dificultats per governar a Vilafranca i Sabadell. Més de 30 alcaldes socialistes ho són, tot i no ser la llista més votada: Sta. Perpètua, Cubelles, Sta. Coloma de Cervelló, Arbúcies, Arenys de Mar, Canet de Mar, Calella, Cervera, Vaquerisses, Manresa, etc.
El PSC ha pactat amb tots els partits, incluït el PP, amb qui ha arribat a acords de govern a: St. Vicenç dels Horts, Cervelló, Cunit i Roses. A Cervera l`alcalde serà socialista gràcies a l`acord amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya.
Tot plegat demostra que tothom pacta amb (gairebé) tothom per mantenir o guanyar alcaldies, i qui estigui lliure de culpa, que llençi la primera pedra.
CONVERGÈNCIA I UNIÓ:
Globalment es pot afirmar que han resistit el cop. Han perdut 68.000 vots i l`emblemàtica alcaldia de Tarragona, que passa a mans socialistes (era qüestió de temps). També han "perdut" les Diputacions de Lleida i Girona que seran governades per Esquerra (que en tindrà la presidència) i socialistes. Gràcies a pactes dels altres partits, CiU també ha perdut les alcaldies, entre d`altres, de: Solsona, Mollerussa, Castellar del Vallès, Castelló d`Empúries, Roses, Salt, Tremp, Arenys de Mar ò Calella. En canvi ha mantingut: Valls, Sant Cugat del Vallès i Vic, i ha guanyat les alcaldies de: Martorell, El Vendrell, Berga, Figueres, Banyoles, Tortosa i Blanes d`entre les importants. Només conserva l`alcaldia d`una ciutat de més de 50.000 habitants: Sant Cugat del Vallès. Convergència també ha pactat amb tothom. El pacte més comú ha estat amb el PSC i ERC, però també ho ha fet amb ICV, la CUP o el PP. Amb els populars ha pactat a la Diputació de Tarragona, i els ajuntaments de: Les Franqueses del Vallès, Premià de Dalt, Platja d`Aro, Viella, Roda de Berà, el Catllar, Blanes ò Palau Solità i de Plegamans.
CiU tambe ha obtingut alcaldies on no era la llista més votada, contradient el discurs d`Artur Mas de que ha de governar qui guanya. Doncs tampoc ho han fet.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA:
ERC també surt reforçada de les municipals, tot i haver perdut 80.000 vots. Ha passat de 120 a 150 alcaldies, però cap en poblacions de més de 20.000 habitants. Ha guanyat la presidència de les Diputacions de Lleida i Girona gràcies a un pacte amb el PSC per fer fora CiU, però passaran a l`oposició a ciutats molt importants i poblades, com Barcelona, Lleida, Igualada ò Martorell, entre d`altres. El gust amarg d`ERC a les municipals queda palès amb la pèrdua d`alcaldies com ara: La Garriga, Banyoles, La Masó, Gelida, Capellades, Monistrol, Verges, Puig Reig, Argentona, Calella, St. Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Falset, Cabrera de Mar ò St. Quirze del Vallès. Altres alcaldies les hauràn de compartir dos anys: La Seu d`Urgell, Montblanc ò Gironella. A més, han quedat fora del Consistori en haver obtingut zero regidors a: L`Hospitalet de Llobregat, Sta. Coloma de Gramenet, Cerdanyola, St. Adrià de Besós, St. Celoni, Montornès del Vallès, Ripollet ò Pallejà. El resultat tampoc ha estat bo a ciutats importants on ERC ha caigut i s`ha quedat amb un sol Regidor: Sabadell, El Prat, Mollet, Castelldefels, Badalona, Cornellà, Esplugues, Martorell, St. Feliu de Llobregat, St. Joan d`Espí, Viladecans ò El Vendrell entre d`altres. Els objectius d`aconseguir les alcaldies de Girona, Figueres, Amposta o Molins de Rei (remarcats per la cúpula d`ERC), s`han vist frustrats, com frustrant ha estat també el resultat a Barcelona capital on han perdut 45.000 vots i han passat a ser la cinquena i última força a l`Ajuntament per darrere d`ICV. A l`Àrea Metropolitana de Barcelona, on vivim 5,5 milions de persones han punxat i ho han fet sense paliatius. A la resta del territori, els ha salvat, amb honroses excepcions, la politica de pactes que han deixat a mans de les assemblees locals. Així, han pactat amb tothom, segons els casos, però sobretot amb PSC i CiU (per aquest ordre) Tampoc se salven d`alguns pactes amb el PP: Castelló d`Ampúries, Blanes, La Galera, Roquetes, Tortosa ò Aitona.
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - ESQUERRA UNIDA - EPM
ICV-EUiA ha perdut 77.000 vots a les municipals, trencant la tendència a l`alça de l`anterior cicle elctoral. N`analitzaré les llums i les ombres, per tal de deixar al descobert les errades i així, poder-les rectificar.
Resultats nefastos a Tarragona, Granollers, Berga ò Amposta, entre d`altres, on ICV ha quedat fora dels Consistoris. També s`han obtingut zero regidors a altres municipis, però Tarragona és especialment significativa per dues raons: s`havia de ser "clau" per un canvi d`esquerres, i per la falta de tacte del Cap de Llista, qui va proposar cedir un edifici públic emblemàtic de la ciutat per fer-hi una mesquita. Aquestes errades no s`han de tornar a repetir, i cal revisar el discurs sobre la immigració: parlar de drets, però també de deures; i entre els drets fonamentals (salut, educació) no hi ha el dret a "culte". ICV aboga per una societat laica i el "dret" al culte s`enmarcaria dins l`àmbit de la privacitat, com l`horientació sexual, l`euip de futbol preferit ò els gustos gastronòmics ò estètics.
Malgrat aquests elements manifestament negatius i la baixada general, ICV-EUiA-EPM incrementa el número d`alcaldes i passa de 16 a 26. Aquestes son:
Boadella Empordà, Saus-Camallera, Sant Mori, Vall-llobrega, Colomers, Vilassar de Dalt, Arenys de Munt, St. Pere de Torelló, Banyeres del Penedès, Molins de Rei, La Palma de Cervelló, Pallejà, Begues, El Prat de Llobregat, Aiguafreda, Puig-Reig, Altafulla, Olivella, Camarassa, Torrent, Senan, Martorelles, Palafrugell, Cerdanyola, Tiana i Santa Pau, (a la Garrotxa) on hi haurà la primera alcaldessa en mil anys d`història del municipi. 300.000 ciutadans de Catalunya tindran alcalde ò alcaldessa de la coalició ICV-EUiA.
La coalició roig-verda ha quedat apartada de l`alcaldia a 8 municipis, malgrat ser la llista guanyadora a: Arbúcies, Cubelles, La Granada del Penedès, Santa Perpètua de Mogoda, Santa Coloma de Cervelló, Regencós, aiguamúrcia i Montornès del Vallès; element comú en els pactes per apartar la llista ecosocialista d`aquestes alcaldies, ha estat el PSC (en tots els casos) i sovint també ERC. A Esparreguera, Sant Feliu de Llobregat ò La Sènia, no s`ha pogut assolir l`alcaldia malgrat haver fet ICV un molt bon resultat, però insuficient, perquè com ha quedat demostrat, ni ser la força més votada garanteix l`alcaldia. ICV-EUiA ha "arrebatat" l`alcaldia a la força més votada a 4 municipis: Cerdanyola, Tiana, Martorelles i Palafrugell.
Malgrat els resultats mediocres, ICV-EUiA es la segona força, i per tant alternativa a la primera, en ciutats importants com: Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Esparreguera, Mollet del Vallès, La Sènia, Tivissa ò La Llagosta. El resultat ha estat per sota de les espectatives a tot arreu però ha resultat especialment dur a: Sabadell, l`Hospitalet, Cornellà, Mataró, Sant Boi, Lleida ò Badalona, on potser s`havien fixat objectius massa ambiciosos. El resultat global demostra que ICV-EUiA es reequilibra territorialment, apareixent per primer cop a Municipis on fins ara no hi era: Figueres, Banyoles, La Bisbal, Cervera, Tremp, Solsona, Centelles ò Balaguer.
ICV ha prioritzat acords d`esquerres però sovint ha pactat també amb CiU i en dos municipis amb el PP: Cerdanyola i Olivella.
Val a dir que al llarg de la campanya grups antisistema han boicotejat 80 actes electorals i sabotejat 30 seus locals d`ICV, obtenint aquests actes sovint tot el ressó mediàtic del dia. També poden haver "influït" negativament per ICV algunes declaracions desafortunades d`algun o alguna dirigent (participació, antisistema...), la campanya de desprestigi contra el Conseller d`Interior, ò la imatge pública presentada com massa frívola per part de la parella Saura-Mayol.
Així i tot, i a falta de tancar alguns acords, la coalició ICV-EUiA-EPM estarà en el govern de ciutats i municipis que sumen més de 3.000.000 d`habitants: Barcelona, Girona, Manresa, Mataró,l`Hospitalet, Reus, Sitges, Cambrils, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi, Sant Joan d`Espí, Sant Just d`Esvern, Solsona, Balaguer, Igualada, Vic, Sant Adrià de Besós, Campdevànol, Sant Julià de Ramis, Arenys de Mar, El Masnou, Montgat, Tàrrega, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d`Enveja, Palautordera, Bigues i Riells, Torredembarra, etc, etc.
Així doncs qui no es conforma es perquè no vol, però ICV és inconformista i per tan, ha de treballar per trobar les claus que l`ajudin a superar aquest resultat que ha estat, es miri com es miri, per sota del que esperàvem.
diumenge, 17 de juny del 2007
dilluns, 11 de juny del 2007
VIATJANT PER LA HISTÒRIA
Després de tenir-lo en el "congelador" algunes setmanes, ahir vaig acabar la lectura del llibre de Kapuscinski: "Viajes con Heródoto". Se`m fa difícil classificar-lo com un llibre d`història, o de viatges, o de relats. Alguns crítics literaris parlen d`un gènere nou: reportatge antropològic, barrejat amb relats de viatges en l`espai i en el temps (en l`antiguitat i el S. XX). Kapuscinski reivindica a Heròdot com el primer globalitzador, com a primer descubridor de quelcom tan evident com que els mons son molts i que "cadascú és únic".
La prosa d`aquestes històries no fictícies és alhora divertida i entenedora, dura quan cal i tendre gairebé sempre. Així doncs, Uns mesos després de la desaparició del mestre hem permeto llençar a l`espai un merescut elogi literari cap a un polonès universal, que m`ha fet saber, a través de la lectura d`Heròdot, que una llebre deixada anar pels escites va fer batre en retirada els exèrcits perses de Dario, els més poderosos del món conegut aleshores.
Sovint l`enginy és superior a la força bruta.
La prosa d`aquestes històries no fictícies és alhora divertida i entenedora, dura quan cal i tendre gairebé sempre. Així doncs, Uns mesos després de la desaparició del mestre hem permeto llençar a l`espai un merescut elogi literari cap a un polonès universal, que m`ha fet saber, a través de la lectura d`Heròdot, que una llebre deixada anar pels escites va fer batre en retirada els exèrcits perses de Dario, els més poderosos del món conegut aleshores.
Sovint l`enginy és superior a la força bruta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)