Segons Pilar Rahola, (La Vanguardia, 17-16-2009), Joan Saura hauria de demanar perdó als Mossos d'Esquadra de les imatges de la Comissaria de Les Corts, on apareixen reduint violentament a un detingut, pel fet de que el jutge "només" els ha condemnat a pagar una multa administrativa en 3 casos, i n'ha absolt a un altre.
Perquè hauria de demanar perdó el Conseller d'Interior, i President d'Iniciativa ?
Des d'aquells tristos fets s'han col.locat càmeres a les comissaries, amb la qual cosa s'han reduït en molt les denúncies per maltractaments, i sobretot, han quasi desaparegut les denúncies falses. Suposo que no s'ha de demanar perdó per això; Cossos policials de la resta de l'Estat i d'altres països han demanat informació als Mossos per tal d'inplementar ells també aquest recurs modern i democràtic.
Tampoc crec que s'hagi de demanar perdó per haver posat en marxa desenes de comissaries noves; per haver finalitzat amb èxit el desplegament per tot el territori; Per haver detingut a desenes de bandes d'atracadors de xalets, indústries, vivendes, etc. Ni pels programes de suport i seguiment a les nenes catalano/africanes residents a casa nostra per eradicar la nafra de l'ablació. O per les 1600 xerrades en Instituts per parlar d'internet o de drogues. Tampoc caldrà demanar perdó per haver reduït els index de sinistralitat a les carreteres catalanes com no s'havia vist en els darrers 30 anys. Res de tot això.
Amb qui passa comptes la Sra. Rahola, a qui li escup el seu ressentiment desde la seva ben pagada pàgina del Grup del Conde de Godó, és al President d'Iniciativa que va assistir a la multitudinària manifestació de rebuig a l'atac d'Israel contra Gaza, celebrada a Barcelona el febrer passat. Què hi farem, Sra. Rahola, si no li va agradar la presència en aquesta mani del Sr. Saura. A milions de persones tampoc ens agrada còm està el món, i no fem d'aquest descontentament el nostre modus vivendi.
Perquè posats a valorar situacions sobre les que potser Pilar Rahola hauria d'haver demanat perdó, aquí en deixo anar unes quantes:
El suposat "desprestigi" dels Mossos a partir de la crítica continuada: repetir mil cops un concepte, no el convertiex en una veritat.
El tema esperpèntic de la grúa i el cotxe a Badalona: "Ud. no sabe con quién está hablando..." jajajaja... fa riure de tan patètic.
Les aparicions histriòniques, vanitoses, prepotents, "sabelotodo" i moralistes a diari en la Televisió Pública de Catalunya.
Les aparicions vulgars, senils i cridaneres a destacats programes de xafarderies i tertúlies casposes de la més variada "tele-escombraria" espanyola, que ens han fet sentir vergonya aliena.
La seva posició visceral, dèspota, agressiva i fanàtica en el tema del conflicte israelopalestí que no permet la més mínima desviació del discurs oficial del govern i exèrcit d'aquell país, arribant a titllar sistemàticament d'antisemita a tothom que s'atreveixi a criticar a l'Estat Jueu.
Potser caldria, Sra. Rahola, que demanés perdó per haver fet de trànsfuga durant més de dos anys. L'electorat ja la va posar en el seu lloc atorgant-li menys d'un 1 per cent dels vots i deixant-la fora de les institucions, tot hi haver tingut la barra de presentar-se amb un eslògan de campanya on s'atribuïa a sí mateixa ser "Pilar de Catalunya". Tóma ya...
Perdó també per utilitzar l'atalaia dels poderosos de sempre: el diari La Vanguardia, propietat del Conde del mateix nom (a qui pèr cert no he vist mai parodiat en cap gag del Polònia, perquè serà...), diari d'infaust record per milers de catalans durant els 40 anys de franquisme, amb qui els Godó se sentien tan bé i feien negocis tan pròspers, i que ara no dubta en acomiadar nombrosos treballadors i periodistes, malgrat no haver-se fet ressó mai d'aquesta noticia.
Així doncs, Sra. Rahola, presenti vostè les seves disculpes per tan de ridícul i tanta vergonya que hem hagut de sentir, per tanta rancúnia i animadversió cap a persones que, a diferència de vostè, s'han guanyat a les urnes la seva responsabilitat; Demani perdó per ser tan pilota, barroera, i frívola. Per guanyar tans diners a canvi de llençar atacs furibunds a qui li assenyala el seu pagador.
Per passar comptes públicament amb els seus dimonis familiars. Per les trifulques infantils i de nena malcriada i cretina que manté tan sovint amb en Cuní.Per renyar continuament a tothom qui no es de la seva corda. Per aprofitar-se d'uns mitjans als que critica. Per totes les vegades que a tanta gent ens ha semblat grotesca, cínica, esperpèntica, autoritària, extravagant, patètica, ridícula i malcriada;
Per tot això, i per moltes coses més, faria bé de demanar perdó Sra. Rahola.
dimecres, 17 / juny / 2009
dilluns, 18 / maig / 2009
"Sospitós" Viure Sant Boi
Som en la setmana de la festa major de Sant Boi. Dissabte a la tarda, passejant per "baix el poble" m'adono que a la plaça de l' Ajuntament s'hi prepara un concert de "Quico el Cèlio, el noi i el mut de ferreries"; ho dedueixo per les samarretes dels tècnics que munten l'escenari, logotipades amb la marca dels quicos. Aquest grup m'agrada molt i fa anys que el segueixo. En tinc tots els CDs. Però per enlloc de Sant Boi he vist anunciat aquest concert, ni cap altra. Repasso el Viure Sant Boi del més de maig que, com sempre, l'Ajuntament em deixa a la bústia, i no trobo per enlloc el programa de la festa major, que sempre apareixia a tota plana i color en portada i pàgines centrals.
Aquesta vegada, però, no hi és, i en el seu lloc hi trobo els informes sobre l'accident del camp de Beisbol del 24 de Gener, demanats per l'Ajuntament al Col.legi d'Arquitectes, a la UPC, i al Col.legi d'Enginyers, els quals de manera general i amb matisos, atribueixen l'accident a la força de la ventada. I aquesta es la raó (raó d'Estat) que ha fet desaparèixer el programa de la Festa Major.
El que passa es que al tema està en mans del jutge, i tots aquests informes poden tenir un punt de contaminació pel fet que ha estat una part qui els ha encarregat (i tal vegada pagats). El jutge ja ha encarregat a un pèrit una avaluació independent, estrictament tècnica, i pel que comencem a saber, contradiu enormement el que diuen els informes "sol.licitats" per l'Alcaldia. Atès que això va començar a filtrar-se els darrers dies d'Abril, l'ú de maig el Sr. Alcalde convoca una molt inhabitual roda informativa (en dia festiu) per donar a conèixer els informes que li son favorables.
I així es com per primera vegada en la història del "Viure Sant Boi" (revista gratuïta que es reparteix a totes les bústies), un número del més de maig no ha contingut el programa de la Festa Major.
Una de dues: o sóc jo que veig "coses rares", o aquí hi ha algú que s'està començant a posar-se nerviós...
Aquesta vegada, però, no hi és, i en el seu lloc hi trobo els informes sobre l'accident del camp de Beisbol del 24 de Gener, demanats per l'Ajuntament al Col.legi d'Arquitectes, a la UPC, i al Col.legi d'Enginyers, els quals de manera general i amb matisos, atribueixen l'accident a la força de la ventada. I aquesta es la raó (raó d'Estat) que ha fet desaparèixer el programa de la Festa Major.
El que passa es que al tema està en mans del jutge, i tots aquests informes poden tenir un punt de contaminació pel fet que ha estat una part qui els ha encarregat (i tal vegada pagats). El jutge ja ha encarregat a un pèrit una avaluació independent, estrictament tècnica, i pel que comencem a saber, contradiu enormement el que diuen els informes "sol.licitats" per l'Alcaldia. Atès que això va començar a filtrar-se els darrers dies d'Abril, l'ú de maig el Sr. Alcalde convoca una molt inhabitual roda informativa (en dia festiu) per donar a conèixer els informes que li son favorables.
I així es com per primera vegada en la història del "Viure Sant Boi" (revista gratuïta que es reparteix a totes les bústies), un número del més de maig no ha contingut el programa de la Festa Major.
Una de dues: o sóc jo que veig "coses rares", o aquí hi ha algú que s'està començant a posar-se nerviós...
dissabte, 28 / febrer / 2009
BENEFICIS EMPRESARIALS ESTRATOSFÈRICS
Els diaris publiquen avui un llistat dels resultats de les grans empreses espanyoles que cotitzen en borsa. Tot i que els diaris parlen de "caída", "desplome" o "magros resultados" referint-se als beneficis de 2008 comparats amb els de 2007, a mi em semblen unes xifres d'escàndol, que haurien de fer posar vermell a més d'un, justament en un moment on els aturats es compten per milions, les empreses "aprimen" les seves plantilles sense escrúpols, els preus dels serveis bàsics pugen per damunt de la xifra oficial de l'IPC, cada cop es veuen més persones remenant contenidors d'escombraries buscant-hi "alguna cosa", etc, etc.
Es a dir: els de sempre, estan fent pagar la crisi als de sempre.
Els beneficis d'algunes grans empreses:
ABERTIS: 618 (Milions d'Euros) FCC: 337 (Milions d'Euros)
ACCIONA: 464 GAS NATURAL: 1057
ACS: 1805 IBERDROLA: 3250
BANCO POPULAR: 1052 INDITEX: 1000
B. SABADELL: 673 MAPFRE: 900
B. SANTANDER: 8876 REPSOL: 2700
BANESTO: 780 TELEFONICA: 7592
BBVA: 5019 UNION FENOSA:1194
CRITERIA: 1200 RED ELECTRICA: 286
ENDESA: 7169 AGBAR: 235
Només les 35 empreses de l'IBEX acumulen uns beneficis nets de 47000 milions d'euros.
I aquest panorama de beneficis estratosfèrics contrasta amb una crisi devastadora amb els salaris retrocedint quan no congelats, amb grans fortunes evadint-se en els paradisos fiscals, amb un atur creixent que amenaça perillosament la cohesió social, i amb una progressivitat fiscal pràcticament inexistent: les rendes del capital s'han equiparat a les rendes del treball.
I enmig de tot això, i gràcies a la globalització de la informació, a diari coneixem noticies que ens parlen de corrupció, comissions milionàries, especulació amb el preu dels aliments, diner negre, fraus fiscals, acomiadaments massius en empreses amb beneficis, interessos d'usura de bancs i caixes, etc, etc.
"Aquesta remor que se sent..."
Es a dir: els de sempre, estan fent pagar la crisi als de sempre.
Els beneficis d'algunes grans empreses:
ABERTIS: 618 (Milions d'Euros) FCC: 337 (Milions d'Euros)
ACCIONA: 464 GAS NATURAL: 1057
ACS: 1805 IBERDROLA: 3250
BANCO POPULAR: 1052 INDITEX: 1000
B. SABADELL: 673 MAPFRE: 900
B. SANTANDER: 8876 REPSOL: 2700
BANESTO: 780 TELEFONICA: 7592
BBVA: 5019 UNION FENOSA:1194
CRITERIA: 1200 RED ELECTRICA: 286
ENDESA: 7169 AGBAR: 235
Només les 35 empreses de l'IBEX acumulen uns beneficis nets de 47000 milions d'euros.
I aquest panorama de beneficis estratosfèrics contrasta amb una crisi devastadora amb els salaris retrocedint quan no congelats, amb grans fortunes evadint-se en els paradisos fiscals, amb un atur creixent que amenaça perillosament la cohesió social, i amb una progressivitat fiscal pràcticament inexistent: les rendes del capital s'han equiparat a les rendes del treball.
I enmig de tot això, i gràcies a la globalització de la informació, a diari coneixem noticies que ens parlen de corrupció, comissions milionàries, especulació amb el preu dels aliments, diner negre, fraus fiscals, acomiadaments massius en empreses amb beneficis, interessos d'usura de bancs i caixes, etc, etc.
"Aquesta remor que se sent..."
dimarts, 25 / novembre / 2008
Aprofitats-pocavergonyes: uns quants noms
Deia Karl Marx que el capitalisme cauria abans per la cobdícia del capital, que per la lluita dels obrers; I tenia raó.
La Crisi: pose'm-hi noms i cognoms:
Lehman Brothers cau i tothom va al carrer sense indemnització, excepte el seu president, Richard Fuld, que s'embutxaca 480 milions de dòlars.
AIG, la paradigmàtica asseguradora nordamenricana també cau, però és massa greu des d'un punt de vista simbòlic i el govern Bush la "rescata només" per 85.000 milions de dòlars dels contribuents. Per celebra-ho els seus Directors Cassano i Sullivan reben una "bonificació" de 8,8 milions de dòlars i ho celebren amb tots els executius de la companyia en un luxós hotel de califòrnia amb habitacions a 1000 dòlars la nit i despeses milionàries suntuàries: begudes, noies, golf, spa...
Seguim:
Bob Diamond, del Barclays Bank, admèd haver percebut primes de més de 50 milions;
Marcel Ospel, del banc suís UBS -també "rescatat"-, 15,7 milions d'euros en "bonus";
Josef Ackermann, Deutsche Bank, cobra 10 milions d'euros l'any, primes a part;
Fred Goodwin del Royal Bank Scotland, en fallida, s'endú 5,3 milions.
A França els 10.000 milions que el govern ha posat a la disposició dels principals bancs, han caigut en la més absoluta opacitat. Res se'n sap d'aquests diners;
L'import total de les indemnitzacions, bonificacions i primes dels patrons i executius de les grans empreses en fallida s'acosta als 80.000 milions de dòlars. Les mateixes empreses han deixat a l'atur més d'un milió de treballadors.
Dos exemples a Espanya:
Francisco González, conseller delegat del BBVA té una nòmina de més de 60.000 euros diaris, que venen a ser quasi 22 milions anuals.
Més casos de pillatge: la Delphi a Cadis: empresa de components de l'automòbil; 1500 treballadors, la majoria dones, amb nòmines de 800 euros al mes. La matriu nordamericana decideix deslocalitzar-la perquè els costos salarials són "massa alts"; hi envia un executiu per gestionar el tancament que, ell sol, té una nòmina de 1,2 milions d'euros mensuals, és a dir: el mateix que la totalitat de la plantilla.
Sobren els comentaris davant la magnitut del frau, estafa, pillatge, inmoralitat, engany i burla contra els pobles que això significa.
No es que calgui refundar el capitalisme, és que la jsutícia internacional hauria de detenir-los i condemnar-los a cremar a l'infern de forma perpètua amb tots els seus diners.
La Crisi: pose'm-hi noms i cognoms:
Lehman Brothers cau i tothom va al carrer sense indemnització, excepte el seu president, Richard Fuld, que s'embutxaca 480 milions de dòlars.
AIG, la paradigmàtica asseguradora nordamenricana també cau, però és massa greu des d'un punt de vista simbòlic i el govern Bush la "rescata només" per 85.000 milions de dòlars dels contribuents. Per celebra-ho els seus Directors Cassano i Sullivan reben una "bonificació" de 8,8 milions de dòlars i ho celebren amb tots els executius de la companyia en un luxós hotel de califòrnia amb habitacions a 1000 dòlars la nit i despeses milionàries suntuàries: begudes, noies, golf, spa...
Seguim:
Bob Diamond, del Barclays Bank, admèd haver percebut primes de més de 50 milions;
Marcel Ospel, del banc suís UBS -també "rescatat"-, 15,7 milions d'euros en "bonus";
Josef Ackermann, Deutsche Bank, cobra 10 milions d'euros l'any, primes a part;
Fred Goodwin del Royal Bank Scotland, en fallida, s'endú 5,3 milions.
A França els 10.000 milions que el govern ha posat a la disposició dels principals bancs, han caigut en la més absoluta opacitat. Res se'n sap d'aquests diners;
L'import total de les indemnitzacions, bonificacions i primes dels patrons i executius de les grans empreses en fallida s'acosta als 80.000 milions de dòlars. Les mateixes empreses han deixat a l'atur més d'un milió de treballadors.
Dos exemples a Espanya:
Francisco González, conseller delegat del BBVA té una nòmina de més de 60.000 euros diaris, que venen a ser quasi 22 milions anuals.
Més casos de pillatge: la Delphi a Cadis: empresa de components de l'automòbil; 1500 treballadors, la majoria dones, amb nòmines de 800 euros al mes. La matriu nordamericana decideix deslocalitzar-la perquè els costos salarials són "massa alts"; hi envia un executiu per gestionar el tancament que, ell sol, té una nòmina de 1,2 milions d'euros mensuals, és a dir: el mateix que la totalitat de la plantilla.
Sobren els comentaris davant la magnitut del frau, estafa, pillatge, inmoralitat, engany i burla contra els pobles que això significa.
No es que calgui refundar el capitalisme, és que la jsutícia internacional hauria de detenir-los i condemnar-los a cremar a l'infern de forma perpètua amb tots els seus diners.
divendres, 12 / setembre / 2008
EM FA POR VOLAR
Sempre m`han fet por els avions, i tot i així n`he agafat uns quants. Especialment tens se`m fan els moments de l`enlairament i l`aterratge, però també quan s`atrevessen turbulències o hi ha més moviment del normal. No puc fer-hi més, és així i així continuarà.
Aquest estiu, però, a la por diguem-ne habitual, n`hi he d`afegir dues més que han aparegut amb més força que mai a partir de l`accident del vol JK5022 d`Spanair a Barajas. D`una banda la constatació que una cadena d`errades i d`avaries, o bé no van ser detectades, o bé van ser cancelades i "congelades" per revisions posteriors. Pel que ara sabem, si hi ha una avaria considerada "petita", l`avió surt igualment i ja s`arranjarà més endavant. Així doncs, allò de que la seguretat és el primer de tot, hauria canviat i pel que pertoca a l`aerolínea, el prioritari és que l`avió s`enlairi.
Magnífic l`acudit de El Roto en el diari "Público": "menos psicólogos y más mecánicos y controladores".
Però encara hi ha un nou motiu d`inquietut: el funeral.
Resulta que si tinc la mala pata que el meu avió se la fot, hi hauré d`afegir la dissort d`haver d`aguantar que em facin un "funeral d`Estat" oficiat ni més ni menys que pel cardenal Rouco-Varela, amb presència de la Reialesa, President del Govern, Ministres, el Cap de l`oposició i moltes altres "personalitats" entre les quals generals, bisbes, Consellers Delegats de Companyies de Vol (quina ironia), i altres Vips amb cotxe oficial que aquell dia faran el paper de "profundament afligits".
Sr. President, Sra. Ministra: enlloc de prometre que s`investigaran fins on calgui les càuses de l`accident -només faltaría -, treballin perquè cap altra avió s`enlaire després d`un primer intent fallit, i això vol dir, com deia El Roto, més mecànics, més inspeccions i menys psicòlegs... i si us plau, si som, com diu la Constitució, un Estat aconfessional, o bé fan un funeral ecumènic, o bé una cerimònia laica.
Aquest estiu, però, a la por diguem-ne habitual, n`hi he d`afegir dues més que han aparegut amb més força que mai a partir de l`accident del vol JK5022 d`Spanair a Barajas. D`una banda la constatació que una cadena d`errades i d`avaries, o bé no van ser detectades, o bé van ser cancelades i "congelades" per revisions posteriors. Pel que ara sabem, si hi ha una avaria considerada "petita", l`avió surt igualment i ja s`arranjarà més endavant. Així doncs, allò de que la seguretat és el primer de tot, hauria canviat i pel que pertoca a l`aerolínea, el prioritari és que l`avió s`enlairi.
Magnífic l`acudit de El Roto en el diari "Público": "menos psicólogos y más mecánicos y controladores".
Però encara hi ha un nou motiu d`inquietut: el funeral.
Resulta que si tinc la mala pata que el meu avió se la fot, hi hauré d`afegir la dissort d`haver d`aguantar que em facin un "funeral d`Estat" oficiat ni més ni menys que pel cardenal Rouco-Varela, amb presència de la Reialesa, President del Govern, Ministres, el Cap de l`oposició i moltes altres "personalitats" entre les quals generals, bisbes, Consellers Delegats de Companyies de Vol (quina ironia), i altres Vips amb cotxe oficial que aquell dia faran el paper de "profundament afligits".
Sr. President, Sra. Ministra: enlloc de prometre que s`investigaran fins on calgui les càuses de l`accident -només faltaría -, treballin perquè cap altra avió s`enlaire després d`un primer intent fallit, i això vol dir, com deia El Roto, més mecànics, més inspeccions i menys psicòlegs... i si us plau, si som, com diu la Constitució, un Estat aconfessional, o bé fan un funeral ecumènic, o bé una cerimònia laica.
divendres, 18 / juliol / 2008
ADIGSA
La dada: més de 1400 pisos públics propietat d`ADIGSA, resten buits desde fa mesos, pendents d`adjudicació. Molts d`aquests pisos són nous.
Es evident que els actuals gestors d`ADIGSA es van trobar l`Agència en fallida. Però ja han passat uns anys, i la lentitut burocràtica d`aquestes adjudicacions és insufrible. I el discurs de la Llei pel Dret a l`Habitatge que preveu l`expropiació forçosa de pisos buits, esdevé ridícul davant del fet que és la pròpia administració la que manté centenars de pisos nous buits. Tot plegat és esperpèntic.
Amb actuacions com aquesta, i d`altres de similars, no m`extranya que el Conseller Saura indiqués al President Montilla la necessitat de substituïr al Conseller Baltasar en el "marc" d`una remodelació més ampla. Segurament Saura va demanar a Montilla que fes el que ell no s`ha atrevit a fer.
Doncs tú mateix Saura. Ja t`ho trobaràs.
Pel dret a l`habitatge: adjudicació del pisos buits, ja !!!
Es evident que els actuals gestors d`ADIGSA es van trobar l`Agència en fallida. Però ja han passat uns anys, i la lentitut burocràtica d`aquestes adjudicacions és insufrible. I el discurs de la Llei pel Dret a l`Habitatge que preveu l`expropiació forçosa de pisos buits, esdevé ridícul davant del fet que és la pròpia administració la que manté centenars de pisos nous buits. Tot plegat és esperpèntic.
Amb actuacions com aquesta, i d`altres de similars, no m`extranya que el Conseller Saura indiqués al President Montilla la necessitat de substituïr al Conseller Baltasar en el "marc" d`una remodelació més ampla. Segurament Saura va demanar a Montilla que fes el que ell no s`ha atrevit a fer.
Doncs tú mateix Saura. Ja t`ho trobaràs.
Pel dret a l`habitatge: adjudicació del pisos buits, ja !!!
dimarts, 8 / abril / 2008
PREGUNTES SENSE RESPOSTA (de moment)
AIGUA PER A TOTS PERÒ NO PER TOT
Tota la societat ha d`estalviar aigua, però com amb tot, sempre fem l`esforç estalviador els mateixos. Qui més té, més consum suntuari fa. El diner ho pot tot.
Model de desenvolupament territorial insostenible: les ciutats compactes tenen un consum de poc més de 100 l. persona/dia. Les ciutats i pobles extensos (urbanitzacions, xalets, unifamiliars amb piscina i jardí) gasten prop de 400 l. persona dia. Sant Cugat, la ciutat model de CiU, té més de 4.400 piscines. A corbera, amb 31 urbanitzacions censades, hi ha una piscina per cada 11 habitants.
A Ciutat Badia una per tot el poble. I pública.
300 Hectòmetres cúbics d`aigua més o menys depurada es llencen cada any al mar. Podem fer-hi alguna cosa ?
Es imprescindible el correcte manteniment de les xarxes públiques de distribució. No es de rebut que ens assebentem pels diaris d`una fuga a Badalona de milions de litres d`aigua.
Perquè els regants posen el crit en el cel si se`ls hi capta l`aigua, però si la cobren ja els hi està bé ?
Perquè Agricultura promou milers de noves hectàrees de regadius ? Amb quina aigua pensen regar ?. No hi ha coordinació en el govern ?
Caldria no demonitzar la interconexió de xarxes. On hi ha aigua hi ha poca població, i on hi ha població no hi ha prou aigua. En un món global, cal repartir els recursos de forma equitativa.
Perquè no s`explica que en 23 anys no s`ha fet res i que ara cal canviar el model i això duu temps ?
Quan érem a l`oposició rebutjàvem les dessaladores per energèticament insostenibles. Ara les plantegem com la solució de futur. Una mica d`autocrítica no vindria malament.
Quan pensen tancar un camp de golf ?. Només en demanem un !!!
Darrerament se n`han obert de nous a Port Aventura i se n`estan fent a Arbúcies i la Vall Fosca. I jo he de rentar-me les mans amb un rajolí d`aigua ?
Vall Fosca: S`hi construeixen centenars de xalets, blocs d`apartaments, hotels i un camp de golf. Preparen la conexió amb el domini esquiable Boí-Taüll Resort. Milers de metres cúbics d`aigua mineral natural captada dels llacs de la capçalera dels rius, que mai arribarà al sistema Sau-Susqueda, i per tant a l`àrea de Barcelona.
Aragó: Molta Expo de l`aigua però el Govern regional, amb el vist i plau de Madrid, promou el macro complex dels Monegros amb desenes de casinos, hotels, apartaments, parcs temàtics, etc. Una nova Seseña ?
Camps de golf, Resorts, Balnearis, Sps, Hotels, Apartaments, et... per quan l`obligació de reutilització de les aigües grises ?
Al Centre "Esplai" de El Prat, amb centenars d`usuaris diaris, es reciclen les aigües grises i el consum final no arriba a 60 l. persona/dia.
Perquè Agbar cobra un consum mínim de 18 m3 ?. Moltes cases són habitades per una sola persona, sovint jubilada, que consumeix 10 ò 12 m3. mensuals, però se`ls hi cobren els 18 del mínim. Així s`incentiva l`estalvi ?
Aprofitem els Bancs d`Aigua dels regants. A Andalusia funciona molt bé. Sevilla estava seca, però els terratinents tenien concessions antigues d`aigua. Pagant Sant pere canta, i tothom content.
A Catalunya hi ha granges d`engreix que sumen 6 milions de porcs, que generen un gran consum d`aigua i produeixen greu contaminació per nitrats del freàtic. Convindria replantejar-se el model.
A nombroses comarques es reguen camps d`hortalisses amb aigua potable, i a la zona del montseny, amb aigua mineral. Canviem les prioritats.
I parlant del Montseny: podrien replantejar-se els contractes de les companyies que extreuen milions de litres d`aigua per vendre-la a 1 euro el litre ?
L`aigua no és de ningú. Es de tots. Cal repartirla de forma equitativa, justa, lògica i valenta.
Transvassament ?, Captació temporal ?. Volem aigua i que l`acció del Govern sigui neta i transparent i no pas tèrbola. Primer la gent, després els interessos particulars.
Tota la societat ha d`estalviar aigua, però com amb tot, sempre fem l`esforç estalviador els mateixos. Qui més té, més consum suntuari fa. El diner ho pot tot.
Model de desenvolupament territorial insostenible: les ciutats compactes tenen un consum de poc més de 100 l. persona/dia. Les ciutats i pobles extensos (urbanitzacions, xalets, unifamiliars amb piscina i jardí) gasten prop de 400 l. persona dia. Sant Cugat, la ciutat model de CiU, té més de 4.400 piscines. A corbera, amb 31 urbanitzacions censades, hi ha una piscina per cada 11 habitants.
A Ciutat Badia una per tot el poble. I pública.
300 Hectòmetres cúbics d`aigua més o menys depurada es llencen cada any al mar. Podem fer-hi alguna cosa ?
Es imprescindible el correcte manteniment de les xarxes públiques de distribució. No es de rebut que ens assebentem pels diaris d`una fuga a Badalona de milions de litres d`aigua.
Perquè els regants posen el crit en el cel si se`ls hi capta l`aigua, però si la cobren ja els hi està bé ?
Perquè Agricultura promou milers de noves hectàrees de regadius ? Amb quina aigua pensen regar ?. No hi ha coordinació en el govern ?
Caldria no demonitzar la interconexió de xarxes. On hi ha aigua hi ha poca població, i on hi ha població no hi ha prou aigua. En un món global, cal repartir els recursos de forma equitativa.
Perquè no s`explica que en 23 anys no s`ha fet res i que ara cal canviar el model i això duu temps ?
Quan érem a l`oposició rebutjàvem les dessaladores per energèticament insostenibles. Ara les plantegem com la solució de futur. Una mica d`autocrítica no vindria malament.
Quan pensen tancar un camp de golf ?. Només en demanem un !!!
Darrerament se n`han obert de nous a Port Aventura i se n`estan fent a Arbúcies i la Vall Fosca. I jo he de rentar-me les mans amb un rajolí d`aigua ?
Vall Fosca: S`hi construeixen centenars de xalets, blocs d`apartaments, hotels i un camp de golf. Preparen la conexió amb el domini esquiable Boí-Taüll Resort. Milers de metres cúbics d`aigua mineral natural captada dels llacs de la capçalera dels rius, que mai arribarà al sistema Sau-Susqueda, i per tant a l`àrea de Barcelona.
Aragó: Molta Expo de l`aigua però el Govern regional, amb el vist i plau de Madrid, promou el macro complex dels Monegros amb desenes de casinos, hotels, apartaments, parcs temàtics, etc. Una nova Seseña ?
Camps de golf, Resorts, Balnearis, Sps, Hotels, Apartaments, et... per quan l`obligació de reutilització de les aigües grises ?
Al Centre "Esplai" de El Prat, amb centenars d`usuaris diaris, es reciclen les aigües grises i el consum final no arriba a 60 l. persona/dia.
Perquè Agbar cobra un consum mínim de 18 m3 ?. Moltes cases són habitades per una sola persona, sovint jubilada, que consumeix 10 ò 12 m3. mensuals, però se`ls hi cobren els 18 del mínim. Així s`incentiva l`estalvi ?
Aprofitem els Bancs d`Aigua dels regants. A Andalusia funciona molt bé. Sevilla estava seca, però els terratinents tenien concessions antigues d`aigua. Pagant Sant pere canta, i tothom content.
A Catalunya hi ha granges d`engreix que sumen 6 milions de porcs, que generen un gran consum d`aigua i produeixen greu contaminació per nitrats del freàtic. Convindria replantejar-se el model.
A nombroses comarques es reguen camps d`hortalisses amb aigua potable, i a la zona del montseny, amb aigua mineral. Canviem les prioritats.
I parlant del Montseny: podrien replantejar-se els contractes de les companyies que extreuen milions de litres d`aigua per vendre-la a 1 euro el litre ?
L`aigua no és de ningú. Es de tots. Cal repartirla de forma equitativa, justa, lògica i valenta.
Transvassament ?, Captació temporal ?. Volem aigua i que l`acció del Govern sigui neta i transparent i no pas tèrbola. Primer la gent, després els interessos particulars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
