dimarts, 1 de juny del 2010

Petita Història dels Consellers d'Economia

Aquests darrers dies, i arrel del cas Pretòria, hem sabut que la xarxa corrupta intentava contactar amb diferents Consellers de la Generalitat, entre d'altres el Conseller d'Economia i Finances Antoni Castells. Per sort, almenys pel que se sap fins ara del cas, no van poder treure-li res.
Un dels principals acusats de nombrosos delictes dins d'aquesta trama és l'exconseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en l'època del president Jordi Pujol, Macià Alavedra. Llegint el sumari ens assabentem que el "Sr" Macià Alavedra ja tenia centenars de milions de pessetes (encara no érem a l'euro) dipositats en comptes opacs en paradisos fiscals com les Illes Caiman o Suïssa. Es a dir: defraudava a Hisenda l'encarregat de recaptar i gestionar els impostos dels ciutadans. Quin exemple !!
Però no ha estat l'únic Conseller d'Economia de l'època Pujol a qui li feia basarda pagar impostos. Veiem-ho:

JORDI PLANASDEMUNT: Secretari de la Borsa de Barcelona, fou Conseller d'Economia i Finances del 1982 a 1983 i el 1994 passa a ser director de l'ICF. Fou processat pel cas BFP, una empresa de la seva propietat que comandà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4000 milions de pessetes. Ja defraudava quan era Conseller. Li van caure 7 anys de presó.

JOSEP Mª CULLELL:
Conseller de Politica Territorial i Obres Públiques de 1980 a 1983 i d'Economia i Finances de 1983 a 1987. Va haver de dimitir pels escàndols de les requalificacions de terrenys seus a St. Pere de Torelló. Fou acusat de tràfic d'influències, frau fiscal, malbaratament i conspiració per alterar el preu de les coses.

MACIÀ ALAVEDRA:
Conseller de Governació, Indústria i Energia en diferents governs de Jordi Pujol i finalment Conseller d'Economia i Finances el 1989. Ara s'ha sabut que en la seva llarga època de Conseller ja defraudava massivament a Hisenda.

ARTUR MAS I GAVARRÓ:
Deixeble de Josep Mª Cullell tan a l'Ajuntament (on tots dos van perdre davant Pasqual Maragall)
com al Govern de la Generalitat, on va ser Conseller de Politica Territorial i Obres Públiques de 1995 a 1997 i Conseller d'Economia i Finances entre 1997 i 2001 quan va ser nomenat Conseller en Cap per Jordi Pujol, la qual cosa provocà la dimissió de Duran i Lleida per gelosia.
Tots aquests anys, ho hem sabut ara, Convergència rebia sucoses i sospitoses "donacions" del Palau de la Música del pròcer Millet a través de Ferrovial, l'empresa que més obra pública contractava amb la Generalitat. També Unió Democràtica es finançava irregularment, com ha quedat demostrat en els casos Treball i Turisme. I el PP era qui deia què es podia fer i què no. Quin tripartit !!!
L'inspecció d'hisenda i de Duanes va detectar un frau fiscal de 73 milions d'euros que perpetrava una xarxa d'empresaris i artistes especialistes en evadir impostos. Un dels noms més destacats d'aquesta xarxa fou el del pare del Conseller en Cap Artur Mas.
Necessàriament n'havia d'estar al corrent. Aquestes coses se saben.