Ara fa exactament 31 anys, el 24 de gener de 1977, uns fets terribles varen colpejar duríssimament la lluita per la democràcia i la llibertat a Espanya.
Pel matí, l`obscur i sospitós GRAPO, segresta al President del Consell d`Estat Antonio Mª de Oriol y Urquijo, y al Tinent General Emilio Villaescusa. Al migdia es coneix la notícia de la mort per impacte d`un pot de fum disparat pels grisos de la estudiant Mari Luz Nájera quan assistia a una manifestació per l`amnistia. Aquelles setmanes aquest episodi era un goteig gairebé diari.
Però és al vespre quan es perpetra la tragèdia en el despatx dels advocats de CCOO del carrer Atocha de Madrid. Un escamot d`extrema dreta membre de la Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista, el nom ja fa tremolar) entra en el despatx en plena ebullició sindical i política d`aquells dies i disparen pistoles i metralletes contra els presents, causant la mort immediata per trets de bala dels advocats laboralistes: Javier Sauquillo, Javier Benavides, Serafín Holgado, Enrique Valdevira i el treballador del despatx Angel Rodriguez. Altres 5 persones resultaren ferides. Avui, davant del nº 55 del C/ Atocha, on hi havia el despatx, hi ha una placa recordatòria amb els noms dels assassinats i el gravat de Juan Genovés "el abrazo".
L`enterrament dels advocats morts, membres de CCOO i del PCE, va aplegar a desenes de milers de persones que, obertament i a cara descoberta van exhibir de manera pacífica però ferma les banderes i els símbols dels demòcrates, l`exigència de justícia, i l`advertiment que, malgrat l`altíssim preu pagat, la llibertat i la democràcia acabarien enterrant la dictadura.
Desls assassins només un va entrar a la presó i ja fa molts anys que en va sortir. Els actes de terrorisme de l`extrema dreta van causar entre 1975 i 1980 entorn a 500 morts. La transició no va ser tan pacífica ni tant exemplar com sovint se`ns pretén fer creure.
Han passat 31 anys, i sembla que hi hagi qui anyori tot allò. Sentir algunes emissores, llegir alguns diaris, escoltar a alguns polítics, locutors, bisbes ò a algun expresident del govern amb bigoti, em produeix el mateix malestar, la mateixa ràbia que vaig sentir aquella nit. Aquella nit dels "ganivets llargs" de la nostra història recent.
Les víctimes no ens perdonarien que baixéssim la guàrdia.
dimecres, 23 de gener del 2008
dilluns, 14 de gener del 2008
Ruptura a EUPV. Quina llàstima.
Es veia venir. La ruptura en el sí d`Esquerra Unida del País Valencià és un fet. I una llàstima, però, hores d`ara, és inevitable. Malauradament la història ens ensenya que ha de ser així. Alguna cosa ha de morir perquè en neixi una de nova.
Anem als fets:
El Consell Polític Federal d`IU nomena Gaspar Llamazares com a cap de cartell, nº 1 per Madrid i per tan, candidat a la Presidència del Govern per les Generals del 9 de Març. La minoria dins d`IU, recolzada pel PCE, no accepta la decisió majoritària del Consell Federal (màxim órgan d`IU), i exigeix fer eleccions primàries per triar el candidat. Presenten les firmes preceptives i la direcció d`IU convoca eleccions primàries. Dos candidats: Llamazares, i Marga Sanz, candidata del PCE i secretària general del PCPV.
Resultat: Llamazares 62 %, Sanz 38%.
Fins aquí, tot bé. Al País valencià, i a Sevilla, la direcció regional (controlada pel PCE) nomena candidats a les eleccions generals a persones de la seva corda; sense passar per les urnes. Quan IU reclama que es facin primàries per tal de triar els candidats, EUPV (i el PCE) s`hi neguen en rodó, adduint la sobirania d`EUPV per fer i desfer. Així doncs, la direcció federal d`IU convoca primàries pel 18 de Gener a les que s`hi presenta la diputada valenciana a corts, Isaura Navarro, i no s`hi presenten els candidats proposats per la direcció d`EUPV, que titllen les primàries "d`ingerència". A alguns la democràcia els hi fa por. Haurien d`explicar perquè les eleccions primàries són bones a Madrid però no ho són a València.
Vist així, la ruptura està servida. Deia que em sap greu i ho lamento, però tard o d`hora havia de passar. Segurament el preu d`aquesta batalla interna, això a la gent no li agrada, es pagarà car a les urnes. Però era i és necessari que IU es tregui de sobre la llosa del PCE segrestat pels Frutos, Alcaraz, Montalbán, etc, tots amb més de 65 anys, i que porten tota la vida posant pals a les rodes al creixement i obertura d`IU com a referent clar de l`esquerra social, federal i transformadora, portadora dels fils verd de l`ecologisme polític i roig de les polítiques públiques i económiques redistributives, justes i democràtiques de debò.
Còm podem criticar l`excés de poder i d`intervencionisme en la vida del país de la cúpula de l`Església, si a la cúpula del PCE hi manen els mateixos des de fa 25 anys, amb l`únic objectiu d`evitar qualsevol canvi que els posi en perill la cadira ?.
Llamazares té tot el meu suport, i el de molta gent, sobretot jove, però ha d`anar molt més lluny, ha de sanejar estructures que fan olor de ranci, i encarar el futur amb objectius programàtics i organitzatius nous.
Anem als fets:
El Consell Polític Federal d`IU nomena Gaspar Llamazares com a cap de cartell, nº 1 per Madrid i per tan, candidat a la Presidència del Govern per les Generals del 9 de Març. La minoria dins d`IU, recolzada pel PCE, no accepta la decisió majoritària del Consell Federal (màxim órgan d`IU), i exigeix fer eleccions primàries per triar el candidat. Presenten les firmes preceptives i la direcció d`IU convoca eleccions primàries. Dos candidats: Llamazares, i Marga Sanz, candidata del PCE i secretària general del PCPV.
Resultat: Llamazares 62 %, Sanz 38%.
Fins aquí, tot bé. Al País valencià, i a Sevilla, la direcció regional (controlada pel PCE) nomena candidats a les eleccions generals a persones de la seva corda; sense passar per les urnes. Quan IU reclama que es facin primàries per tal de triar els candidats, EUPV (i el PCE) s`hi neguen en rodó, adduint la sobirania d`EUPV per fer i desfer. Així doncs, la direcció federal d`IU convoca primàries pel 18 de Gener a les que s`hi presenta la diputada valenciana a corts, Isaura Navarro, i no s`hi presenten els candidats proposats per la direcció d`EUPV, que titllen les primàries "d`ingerència". A alguns la democràcia els hi fa por. Haurien d`explicar perquè les eleccions primàries són bones a Madrid però no ho són a València.
Vist així, la ruptura està servida. Deia que em sap greu i ho lamento, però tard o d`hora havia de passar. Segurament el preu d`aquesta batalla interna, això a la gent no li agrada, es pagarà car a les urnes. Però era i és necessari que IU es tregui de sobre la llosa del PCE segrestat pels Frutos, Alcaraz, Montalbán, etc, tots amb més de 65 anys, i que porten tota la vida posant pals a les rodes al creixement i obertura d`IU com a referent clar de l`esquerra social, federal i transformadora, portadora dels fils verd de l`ecologisme polític i roig de les polítiques públiques i económiques redistributives, justes i democràtiques de debò.
Còm podem criticar l`excés de poder i d`intervencionisme en la vida del país de la cúpula de l`Església, si a la cúpula del PCE hi manen els mateixos des de fa 25 anys, amb l`únic objectiu d`evitar qualsevol canvi que els posi en perill la cadira ?.
Llamazares té tot el meu suport, i el de molta gent, sobretot jove, però ha d`anar molt més lluny, ha de sanejar estructures que fan olor de ranci, i encarar el futur amb objectius programàtics i organitzatius nous.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
