l'Ateneu Santboià va ser subastat com a conseqüència de l'acumulació de deutes sobrevinguts arrel d'una gestió nefasta i molt fosca per part de la Junta Directiva, i va passar a mans privades enmig de la passivitat de l'Ajuntament d'aleshores.
Convé refrescar la memòria.
En aquella legislatura, 1995-1999, es va produïr el canvi a l'alcaldia: el PSC va substituïr Xavier Vila (que dimitia) per Montserrat Gibert. Formaven part de l'equip de Govern, entre d'altres, les següents persones: Antoni Jordà (Vicealcalde), Javier Pérez Llorca, Xavier Balaguer, Josep Mª Comas, Jordi Casals, Celso González Durán, Juan A. Tamayo, José Manuel González Labrador, Carles Capdevila, etc.
Governava Sant Boi la "sociovergència" pura i dura, amb 10 regidors del PSC i 5 de CiU. A l'oposició, ICV amb 7 regidors i el PP amb 3.
Segons informa la revista municipal "Viure Sant Boi" d'aquells anys, des d'Alcaldia es van fer diferents gestions en relació a l'Ateneu. Com a conseqüència, l'alcaldessa es va entrevistar diverses vegades amb el diputat socialista Josep Mª Sala, posteriorment condemnat i empresonat per frau fiscal, falsedat documental,
malbaratament i "desviament" de diners cap al Partit socialista.
També va fer, la Sra. Alcaldessa, diverses entrevistes i gestions amb el Director General d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat: Oriol Pujol Ferrusola.
La utilitat de les gestions promeses per aquest Director General, a la vista estan, no cal fer més comentaris.
Igualment, es varen produïr contactes d'alt nivell amb representants de l'Estat, com la Delegada del Govern Central a Catalunya, Julia Garcia-Valdecasas, o el Secretari d'Estat per les Administracions Públiques, Jorge Fernández Díaz, els quals, segons la revista Viure Sant Boi, van ser "profitosos" i "esperançadors"...
Continuarem investigant.
divendres, 29 de gener del 2010
diumenge, 24 de gener del 2010
"VIURE SANT BOI": Una revista d'humor ?
Notícies aparegudes en portada de la revista municipal "Viure Sant Boi"
Gener de 1999:
"El Trambaix arribarà a Sant Boi". Ho diu el Tinent d'Alcalde de Transports, Carles Capdevila (PSC).
Juny de 1999:
"Los cines de ALCAMPO, a punto de recibir la licencia para construir. Entrarán en funcionamiento a mediados del año 2000. Habrá 20 salas.
Sense comentaris...
Gener de 1999:
"El Trambaix arribarà a Sant Boi". Ho diu el Tinent d'Alcalde de Transports, Carles Capdevila (PSC).
Juny de 1999:
"Los cines de ALCAMPO, a punto de recibir la licencia para construir. Entrarán en funcionamiento a mediados del año 2000. Habrá 20 salas.
Sense comentaris...
HISTÒRIA D'UN TORERO
A Sant Boi hi va néixer el llegendari torero "Agustinillo".
Agustín García volia ser torero. Ho va decidir quan, al voltant dels 13 anys, el seu germà el va portar a veure els toros a Barcelona. A principis dels anys 40, Agustinillo va començar a practicar el toreig de saló. Feia ben poc que un altre taurí entusiasta, el President Lluís Companys, havia estat executat a Montjuïc.
Encara no havia fet el 15 anys quan Agustín es va escapar de casa -vivía al Molí Vell- amb la intenció d'arribar fins a Salamanca, on es concentrava l'activitat taurina. Un vespre va agafar els seus magres estalvis, un sac amb la capa i, camps a través, va córrer fins a la via del tren, on es va enfilar a un vagó de mercaderies que el va portar a Gavà. Des d'allà va començar un recorregut pujant i saltant dels trens d'amagat, compartint vagons amb animals, carbó i sacs de ciment, aturant carruatges i camions. El seu somni es va estroncar quan, a punt d'arribar a Salamanca, el van descobrir i el van portar a un centre de protecció de menors. I d'allà cap a casa.
Però Agustinillo no volia renunciar a la seva vocació. Deixà córrer les temptatives de fugida i se'n va anar a viure a Barcelona, on treballà a les ramaderies del costat de l'escorxador. A la plaça de Las Arenas va començar a torejar amb els novells. Va rebre l'alternativa l'any 52 de la mans de Rafael Llorente i va passar així de novell a matador. Va debutar amb "Separador" un toro de la ramaderia Osborne i va continuar una brillant carrera que el va portar a torejar a diverses places espanyoles i del sud de França. Allà va conèixer Picasso qui, en agraïment per haver-li brindat un toro, va regalar-li un rellotge. De la corrida que se sentia més orgullós és la de l'ú de Novembre de 1951: "tenia dos toros molt bons, la jornada va ser excel.lent i em van portar a coll, vitorejant-me, desde la plaça d'Espanya fins a la Virreina".
Agustinillo es va retirar del toreig quan es va casar l'any 1963: "el món del toreig és com una loteria, triomfes si tens sort. Jo tenia estil, tècnica i valor... però en el món del toreig has de tenir molts bons contactes i que et protegeixi un bon apoderat i això era una cosa que no anava amb mi. Si ets bo, els altres et fan la vida impossible perquè no els facis ombra".
Dedicat al Pepe Saavedra.
Agustín García volia ser torero. Ho va decidir quan, al voltant dels 13 anys, el seu germà el va portar a veure els toros a Barcelona. A principis dels anys 40, Agustinillo va començar a practicar el toreig de saló. Feia ben poc que un altre taurí entusiasta, el President Lluís Companys, havia estat executat a Montjuïc.
Encara no havia fet el 15 anys quan Agustín es va escapar de casa -vivía al Molí Vell- amb la intenció d'arribar fins a Salamanca, on es concentrava l'activitat taurina. Un vespre va agafar els seus magres estalvis, un sac amb la capa i, camps a través, va córrer fins a la via del tren, on es va enfilar a un vagó de mercaderies que el va portar a Gavà. Des d'allà va començar un recorregut pujant i saltant dels trens d'amagat, compartint vagons amb animals, carbó i sacs de ciment, aturant carruatges i camions. El seu somni es va estroncar quan, a punt d'arribar a Salamanca, el van descobrir i el van portar a un centre de protecció de menors. I d'allà cap a casa.
Però Agustinillo no volia renunciar a la seva vocació. Deixà córrer les temptatives de fugida i se'n va anar a viure a Barcelona, on treballà a les ramaderies del costat de l'escorxador. A la plaça de Las Arenas va començar a torejar amb els novells. Va rebre l'alternativa l'any 52 de la mans de Rafael Llorente i va passar així de novell a matador. Va debutar amb "Separador" un toro de la ramaderia Osborne i va continuar una brillant carrera que el va portar a torejar a diverses places espanyoles i del sud de França. Allà va conèixer Picasso qui, en agraïment per haver-li brindat un toro, va regalar-li un rellotge. De la corrida que se sentia més orgullós és la de l'ú de Novembre de 1951: "tenia dos toros molt bons, la jornada va ser excel.lent i em van portar a coll, vitorejant-me, desde la plaça d'Espanya fins a la Virreina".
Agustinillo es va retirar del toreig quan es va casar l'any 1963: "el món del toreig és com una loteria, triomfes si tens sort. Jo tenia estil, tècnica i valor... però en el món del toreig has de tenir molts bons contactes i que et protegeixi un bon apoderat i això era una cosa que no anava amb mi. Si ets bo, els altres et fan la vida impossible perquè no els facis ombra".
Dedicat al Pepe Saavedra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
