EM FA POR VOLAR

Sempre m`han fet por els avions, i tot i així n`he agafat uns quants. Especialment tens se`m fan els moments de l`enlairament i l`aterratge, però també quan s`atrevessen turbulències o hi ha més moviment del normal. No puc fer-hi més, és així i així continuarà.
Aquest estiu, però, a la por diguem-ne habitual, n`hi he d`afegir dues més que han aparegut amb més força que mai a partir de l`accident del vol JK5022 d`Spanair a Barajas. D`una banda la constatació que una cadena d`errades i d`avaries, o bé no van ser detectades, o bé van ser cancelades i "congelades" per revisions posteriors. Pel que ara sabem, si hi ha una avaria considerada "petita", l`avió surt igualment i ja s`arranjarà més endavant. Així doncs, allò de que la seguretat és el primer de tot, hauria canviat i pel que pertoca a l`aerolínea, el prioritari és que l`avió s`enlairi.
Magnífic l`acudit de El Roto en el diari "Público": "menos psicólogos y más mecánicos y controladores".
Però encara hi ha un nou motiu d`inquietut: el funeral.
Resulta que si tinc la mala pata que el meu avió se la fot, hi hauré d`afegir la dissort d`haver d`aguantar que em facin un "funeral d`Estat" oficiat ni més ni menys que pel cardenal Rouco-Varela, amb presència de la Reialesa, President del Govern, Ministres, el Cap de l`oposició i moltes altres "personalitats" entre les quals generals, bisbes, Consellers Delegats de Companyies de Vol (quina ironia), i altres Vips amb cotxe oficial que aquell dia faran el paper de "profundament afligits".
Sr. President, Sra. Ministra: enlloc de prometre que s`investigaran fins on calgui les càuses de l`accident -només faltaría -, treballin perquè cap altra avió s`enlaire després d`un primer intent fallit, i això vol dir, com deia El Roto, més mecànics, més inspeccions i menys psicòlegs... i si us plau, si som, com diu la Constitució, un Estat aconfessional, o bé fan un funeral ecumènic, o bé una cerimònia laica.