Aprofitats-pocavergonyes: uns quants noms

Deia Karl Marx que el capitalisme cauria abans per la cobdícia del capital, que per la lluita dels obrers; I tenia raó.
La Crisi: pose'm-hi noms i cognoms:
Lehman Brothers cau i tothom va al carrer sense indemnització, excepte el seu president, Richard Fuld, que s'embutxaca 480 milions de dòlars.
AIG, la paradigmàtica asseguradora nordamenricana també cau, però és massa greu des d'un punt de vista simbòlic i el govern Bush la "rescata només" per 85.000 milions de dòlars dels contribuents. Per celebra-ho els seus Directors Cassano i Sullivan reben una "bonificació" de 8,8 milions de dòlars i ho celebren amb tots els executius de la companyia en un luxós hotel de califòrnia amb habitacions a 1000 dòlars la nit i despeses milionàries suntuàries: begudes, noies, golf, spa...
Seguim:
Bob Diamond, del Barclays Bank, admèd haver percebut primes de més de 50 milions;
Marcel Ospel, del banc suís UBS -també "rescatat"-, 15,7 milions d'euros en "bonus";
Josef Ackermann, Deutsche Bank, cobra 10 milions d'euros l'any, primes a part;
Fred Goodwin del Royal Bank Scotland, en fallida, s'endú 5,3 milions.
A França els 10.000 milions que el govern ha posat a la disposició dels principals bancs, han caigut en la més absoluta opacitat. Res se'n sap d'aquests diners;
L'import total de les indemnitzacions, bonificacions i primes dels patrons i executius de les grans empreses en fallida s'acosta als 80.000 milions de dòlars. Les mateixes empreses han deixat a l'atur més d'un milió de treballadors.
Dos exemples a Espanya:
Francisco González, conseller delegat del BBVA té una nòmina de més de 60.000 euros diaris, que venen a ser quasi 22 milions anuals.
Més casos de pillatge: la Delphi a Cadis: empresa de components de l'automòbil; 1500 treballadors, la majoria dones, amb nòmines de 800 euros al mes. La matriu nordamericana decideix deslocalitzar-la perquè els costos salarials són "massa alts"; hi envia un executiu per gestionar el tancament que, ell sol, té una nòmina de 1,2 milions d'euros mensuals, és a dir: el mateix que la totalitat de la plantilla.
Sobren els comentaris davant la magnitut del frau, estafa, pillatge, inmoralitat, engany i burla contra els pobles que això significa.
No es que calgui refundar el capitalisme, és que la jsutícia internacional hauria de detenir-los i condemnar-los a cremar a l'infern de forma perpètua amb tots els seus diners.