diumenge, 24 de gener del 2010

HISTÒRIA D'UN TORERO

A Sant Boi hi va néixer el llegendari torero "Agustinillo".
Agustín García volia ser torero. Ho va decidir quan, al voltant dels 13 anys, el seu germà el va portar a veure els toros a Barcelona. A principis dels anys 40, Agustinillo va començar a practicar el toreig de saló. Feia ben poc que un altre taurí entusiasta, el President Lluís Companys, havia estat executat a Montjuïc.

Encara no havia fet el 15 anys quan Agustín es va escapar de casa -vivía al Molí Vell- amb la intenció d'arribar fins a Salamanca, on es concentrava l'activitat taurina. Un vespre va agafar els seus magres estalvis, un sac amb la capa i, camps a través, va córrer fins a la via del tren, on es va enfilar a un vagó de mercaderies que el va portar a Gavà. Des d'allà va començar un recorregut pujant i saltant dels trens d'amagat, compartint vagons amb animals, carbó i sacs de ciment, aturant carruatges i camions. El seu somni es va estroncar quan, a punt d'arribar a Salamanca, el van descobrir i el van portar a un centre de protecció de menors. I d'allà cap a casa.

Però Agustinillo no volia renunciar a la seva vocació. Deixà córrer les temptatives de fugida i se'n va anar a viure a Barcelona, on treballà a les ramaderies del costat de l'escorxador. A la plaça de Las Arenas va començar a torejar amb els novells. Va rebre l'alternativa l'any 52 de la mans de Rafael Llorente i va passar així de novell a matador. Va debutar amb "Separador" un toro de la ramaderia Osborne i va continuar una brillant carrera que el va portar a torejar a diverses places espanyoles i del sud de França. Allà va conèixer Picasso qui, en agraïment per haver-li brindat un toro, va regalar-li un rellotge. De la corrida que se sentia més orgullós és la de l'ú de Novembre de 1951: "tenia dos toros molt bons, la jornada va ser excel.lent i em van portar a coll, vitorejant-me, desde la plaça d'Espanya fins a la Virreina".

Agustinillo es va retirar del toreig quan es va casar l'any 1963: "el món del toreig és com una loteria, triomfes si tens sort. Jo tenia estil, tècnica i valor... però en el món del toreig has de tenir molts bons contactes i que et protegeixi un bon apoderat i això era una cosa que no anava amb mi. Si ets bo, els altres et fan la vida impossible perquè no els facis ombra".

Dedicat al Pepe Saavedra.