Aquests darrers dies, i arrel del cas Pretòria, hem sabut que la xarxa corrupta intentava contactar amb diferents Consellers de la Generalitat, entre d'altres el Conseller d'Economia i Finances Antoni Castells. Per sort, almenys pel que se sap fins ara del cas, no van poder treure-li res.
Un dels principals acusats de nombrosos delictes dins d'aquesta trama és l'exconseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en l'època del president Jordi Pujol, Macià Alavedra. Llegint el sumari ens assabentem que el "Sr" Macià Alavedra ja tenia centenars de milions de pessetes (encara no érem a l'euro) dipositats en comptes opacs en paradisos fiscals com les Illes Caiman o Suïssa. Es a dir: defraudava a Hisenda l'encarregat de recaptar i gestionar els impostos dels ciutadans. Quin exemple !!
Però no ha estat l'únic Conseller d'Economia de l'època Pujol a qui li feia basarda pagar impostos. Veiem-ho:
JORDI PLANASDEMUNT: Secretari de la Borsa de Barcelona, fou Conseller d'Economia i Finances del 1982 a 1983 i el 1994 passa a ser director de l'ICF. Fou processat pel cas BFP, una empresa de la seva propietat que comandà una xarxa de pagarés falsos per valor de 4000 milions de pessetes. Ja defraudava quan era Conseller. Li van caure 7 anys de presó.
JOSEP Mª CULLELL:
Conseller de Politica Territorial i Obres Públiques de 1980 a 1983 i d'Economia i Finances de 1983 a 1987. Va haver de dimitir pels escàndols de les requalificacions de terrenys seus a St. Pere de Torelló. Fou acusat de tràfic d'influències, frau fiscal, malbaratament i conspiració per alterar el preu de les coses.
MACIÀ ALAVEDRA:
Conseller de Governació, Indústria i Energia en diferents governs de Jordi Pujol i finalment Conseller d'Economia i Finances el 1989. Ara s'ha sabut que en la seva llarga època de Conseller ja defraudava massivament a Hisenda.
ARTUR MAS I GAVARRÓ:
Deixeble de Josep Mª Cullell tan a l'Ajuntament (on tots dos van perdre davant Pasqual Maragall)
com al Govern de la Generalitat, on va ser Conseller de Politica Territorial i Obres Públiques de 1995 a 1997 i Conseller d'Economia i Finances entre 1997 i 2001 quan va ser nomenat Conseller en Cap per Jordi Pujol, la qual cosa provocà la dimissió de Duran i Lleida per gelosia.
Tots aquests anys, ho hem sabut ara, Convergència rebia sucoses i sospitoses "donacions" del Palau de la Música del pròcer Millet a través de Ferrovial, l'empresa que més obra pública contractava amb la Generalitat. També Unió Democràtica es finançava irregularment, com ha quedat demostrat en els casos Treball i Turisme. I el PP era qui deia què es podia fer i què no. Quin tripartit !!!
L'inspecció d'hisenda i de Duanes va detectar un frau fiscal de 73 milions d'euros que perpetrava una xarxa d'empresaris i artistes especialistes en evadir impostos. Un dels noms més destacats d'aquesta xarxa fou el del pare del Conseller en Cap Artur Mas.
Necessàriament n'havia d'estar al corrent. Aquestes coses se saben.
dimarts, 1 de juny del 2010
divendres, 29 de gener del 2010
ATENEU SANTBOIÀ, 1.
l'Ateneu Santboià va ser subastat com a conseqüència de l'acumulació de deutes sobrevinguts arrel d'una gestió nefasta i molt fosca per part de la Junta Directiva, i va passar a mans privades enmig de la passivitat de l'Ajuntament d'aleshores.
Convé refrescar la memòria.
En aquella legislatura, 1995-1999, es va produïr el canvi a l'alcaldia: el PSC va substituïr Xavier Vila (que dimitia) per Montserrat Gibert. Formaven part de l'equip de Govern, entre d'altres, les següents persones: Antoni Jordà (Vicealcalde), Javier Pérez Llorca, Xavier Balaguer, Josep Mª Comas, Jordi Casals, Celso González Durán, Juan A. Tamayo, José Manuel González Labrador, Carles Capdevila, etc.
Governava Sant Boi la "sociovergència" pura i dura, amb 10 regidors del PSC i 5 de CiU. A l'oposició, ICV amb 7 regidors i el PP amb 3.
Segons informa la revista municipal "Viure Sant Boi" d'aquells anys, des d'Alcaldia es van fer diferents gestions en relació a l'Ateneu. Com a conseqüència, l'alcaldessa es va entrevistar diverses vegades amb el diputat socialista Josep Mª Sala, posteriorment condemnat i empresonat per frau fiscal, falsedat documental,
malbaratament i "desviament" de diners cap al Partit socialista.
També va fer, la Sra. Alcaldessa, diverses entrevistes i gestions amb el Director General d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat: Oriol Pujol Ferrusola.
La utilitat de les gestions promeses per aquest Director General, a la vista estan, no cal fer més comentaris.
Igualment, es varen produïr contactes d'alt nivell amb representants de l'Estat, com la Delegada del Govern Central a Catalunya, Julia Garcia-Valdecasas, o el Secretari d'Estat per les Administracions Públiques, Jorge Fernández Díaz, els quals, segons la revista Viure Sant Boi, van ser "profitosos" i "esperançadors"...
Continuarem investigant.
Convé refrescar la memòria.
En aquella legislatura, 1995-1999, es va produïr el canvi a l'alcaldia: el PSC va substituïr Xavier Vila (que dimitia) per Montserrat Gibert. Formaven part de l'equip de Govern, entre d'altres, les següents persones: Antoni Jordà (Vicealcalde), Javier Pérez Llorca, Xavier Balaguer, Josep Mª Comas, Jordi Casals, Celso González Durán, Juan A. Tamayo, José Manuel González Labrador, Carles Capdevila, etc.
Governava Sant Boi la "sociovergència" pura i dura, amb 10 regidors del PSC i 5 de CiU. A l'oposició, ICV amb 7 regidors i el PP amb 3.
Segons informa la revista municipal "Viure Sant Boi" d'aquells anys, des d'Alcaldia es van fer diferents gestions en relació a l'Ateneu. Com a conseqüència, l'alcaldessa es va entrevistar diverses vegades amb el diputat socialista Josep Mª Sala, posteriorment condemnat i empresonat per frau fiscal, falsedat documental,
malbaratament i "desviament" de diners cap al Partit socialista.
També va fer, la Sra. Alcaldessa, diverses entrevistes i gestions amb el Director General d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat: Oriol Pujol Ferrusola.
La utilitat de les gestions promeses per aquest Director General, a la vista estan, no cal fer més comentaris.
Igualment, es varen produïr contactes d'alt nivell amb representants de l'Estat, com la Delegada del Govern Central a Catalunya, Julia Garcia-Valdecasas, o el Secretari d'Estat per les Administracions Públiques, Jorge Fernández Díaz, els quals, segons la revista Viure Sant Boi, van ser "profitosos" i "esperançadors"...
Continuarem investigant.
diumenge, 24 de gener del 2010
"VIURE SANT BOI": Una revista d'humor ?
Notícies aparegudes en portada de la revista municipal "Viure Sant Boi"
Gener de 1999:
"El Trambaix arribarà a Sant Boi". Ho diu el Tinent d'Alcalde de Transports, Carles Capdevila (PSC).
Juny de 1999:
"Los cines de ALCAMPO, a punto de recibir la licencia para construir. Entrarán en funcionamiento a mediados del año 2000. Habrá 20 salas.
Sense comentaris...
Gener de 1999:
"El Trambaix arribarà a Sant Boi". Ho diu el Tinent d'Alcalde de Transports, Carles Capdevila (PSC).
Juny de 1999:
"Los cines de ALCAMPO, a punto de recibir la licencia para construir. Entrarán en funcionamiento a mediados del año 2000. Habrá 20 salas.
Sense comentaris...
HISTÒRIA D'UN TORERO
A Sant Boi hi va néixer el llegendari torero "Agustinillo".
Agustín García volia ser torero. Ho va decidir quan, al voltant dels 13 anys, el seu germà el va portar a veure els toros a Barcelona. A principis dels anys 40, Agustinillo va començar a practicar el toreig de saló. Feia ben poc que un altre taurí entusiasta, el President Lluís Companys, havia estat executat a Montjuïc.
Encara no havia fet el 15 anys quan Agustín es va escapar de casa -vivía al Molí Vell- amb la intenció d'arribar fins a Salamanca, on es concentrava l'activitat taurina. Un vespre va agafar els seus magres estalvis, un sac amb la capa i, camps a través, va córrer fins a la via del tren, on es va enfilar a un vagó de mercaderies que el va portar a Gavà. Des d'allà va començar un recorregut pujant i saltant dels trens d'amagat, compartint vagons amb animals, carbó i sacs de ciment, aturant carruatges i camions. El seu somni es va estroncar quan, a punt d'arribar a Salamanca, el van descobrir i el van portar a un centre de protecció de menors. I d'allà cap a casa.
Però Agustinillo no volia renunciar a la seva vocació. Deixà córrer les temptatives de fugida i se'n va anar a viure a Barcelona, on treballà a les ramaderies del costat de l'escorxador. A la plaça de Las Arenas va començar a torejar amb els novells. Va rebre l'alternativa l'any 52 de la mans de Rafael Llorente i va passar així de novell a matador. Va debutar amb "Separador" un toro de la ramaderia Osborne i va continuar una brillant carrera que el va portar a torejar a diverses places espanyoles i del sud de França. Allà va conèixer Picasso qui, en agraïment per haver-li brindat un toro, va regalar-li un rellotge. De la corrida que se sentia més orgullós és la de l'ú de Novembre de 1951: "tenia dos toros molt bons, la jornada va ser excel.lent i em van portar a coll, vitorejant-me, desde la plaça d'Espanya fins a la Virreina".
Agustinillo es va retirar del toreig quan es va casar l'any 1963: "el món del toreig és com una loteria, triomfes si tens sort. Jo tenia estil, tècnica i valor... però en el món del toreig has de tenir molts bons contactes i que et protegeixi un bon apoderat i això era una cosa que no anava amb mi. Si ets bo, els altres et fan la vida impossible perquè no els facis ombra".
Dedicat al Pepe Saavedra.
Agustín García volia ser torero. Ho va decidir quan, al voltant dels 13 anys, el seu germà el va portar a veure els toros a Barcelona. A principis dels anys 40, Agustinillo va començar a practicar el toreig de saló. Feia ben poc que un altre taurí entusiasta, el President Lluís Companys, havia estat executat a Montjuïc.
Encara no havia fet el 15 anys quan Agustín es va escapar de casa -vivía al Molí Vell- amb la intenció d'arribar fins a Salamanca, on es concentrava l'activitat taurina. Un vespre va agafar els seus magres estalvis, un sac amb la capa i, camps a través, va córrer fins a la via del tren, on es va enfilar a un vagó de mercaderies que el va portar a Gavà. Des d'allà va començar un recorregut pujant i saltant dels trens d'amagat, compartint vagons amb animals, carbó i sacs de ciment, aturant carruatges i camions. El seu somni es va estroncar quan, a punt d'arribar a Salamanca, el van descobrir i el van portar a un centre de protecció de menors. I d'allà cap a casa.
Però Agustinillo no volia renunciar a la seva vocació. Deixà córrer les temptatives de fugida i se'n va anar a viure a Barcelona, on treballà a les ramaderies del costat de l'escorxador. A la plaça de Las Arenas va començar a torejar amb els novells. Va rebre l'alternativa l'any 52 de la mans de Rafael Llorente i va passar així de novell a matador. Va debutar amb "Separador" un toro de la ramaderia Osborne i va continuar una brillant carrera que el va portar a torejar a diverses places espanyoles i del sud de França. Allà va conèixer Picasso qui, en agraïment per haver-li brindat un toro, va regalar-li un rellotge. De la corrida que se sentia més orgullós és la de l'ú de Novembre de 1951: "tenia dos toros molt bons, la jornada va ser excel.lent i em van portar a coll, vitorejant-me, desde la plaça d'Espanya fins a la Virreina".
Agustinillo es va retirar del toreig quan es va casar l'any 1963: "el món del toreig és com una loteria, triomfes si tens sort. Jo tenia estil, tècnica i valor... però en el món del toreig has de tenir molts bons contactes i que et protegeixi un bon apoderat i això era una cosa que no anava amb mi. Si ets bo, els altres et fan la vida impossible perquè no els facis ombra".
Dedicat al Pepe Saavedra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
